Sessió de control al Govern amb 2 preguntes dels consellers de Concòrdia
Els consellers del grup parlamentari de Concòrdia han formulat dues preguntes al Govern en la sessió de control d’aquest dijous a la tarda al Consell General.
La consellera general Núria Segués ha preguntat a l’executiu per l’enduriment del reagrupament familiar. Per ser més exactes, ha demanat sobre quin ha estat el criteri, quantitatiu com qualitatiu per endurir els criteris econòmics per optar a dir reagrupament, així com per quina han estat els motius que han motivat al Govern a prendre aquesta decisió.
Molné ha respost que els criteris que han portat a l’executiu a prendre aquesta decisió han estat l’increment del preu de l’habitatge, com es demostra que entre el 2016 i el 2012 el lloguer mitjà es va encaris un 24% i el salari mitjà només va pujar un 8%, i que en la compra d’un pis entre el 2016 i el 2022, el cost va pujar fina a un 58% mentre que el salari mitjà va créixer un 11%. A més, Molné ha volgut justificar la decisió argumentant l’augment del cost de la vida i el cost de tenir un fill a càrrec, que segons l’informe elaborat per l’ARI i Andtropia, és de 747 euros al mes.
Afegint l’augment de les residències de treball prorrogables, que van ser de 2.300 l’any 2022 i en el que portem de 2023 ja n’hi ha hagut unes 1.500, i amb la voluntat que “qui vingui reagrupat visqui de forma digna” i que la cohesió social passa perquè tots puguin accedir a les prestacions bàsiques, es va decidir d’endurir els requisits per reagrupament.
Davant de la resposta Molné, la consellera Segués ha esgrimit que la ministra “empra aquest argument per reduir els reagrupaments familiars manifestant que la nostra capacitat com a país es limitada i no podem absorbir tanta gent”, i ha citat textualment unes declaracions fetes per la ministra en un mitjà de comunicació on deia que “hem de ser molt cautelosos, el nostre país és molt petit, té una capacitat d’absorció limitada, i és per això que s’han d’anar ficant mecanismes perquè després no ens trobem amb situacions de precarietat o desequilibris dins de les nostres estructures de l’estat”.
Per aquest motiu, Segués ha argumentat que en aquest sentit potser seria més convenient començar a posar sobre la taula el debat del topall demogràfic del país, “i no dic que s’hagi de fer avui, sinó que cal tenir un criteri objectiu i fonamentat alhora de decidir si es restringeix o no l’arribada de determinats immigrants o col·lectius al país” i que sorprenia molt al grup parlamentari de Concòrdia que “el debat sobre la capacitat demogràfica sorgeixi arrel de la voluntat de reagrupar per part de les persones immigrades i no sobre el creixement urbanístic i la capacitat de càrrega del país”.
Segués ha continuat dient que “amb aquesta política es limita l’arrelament dels nouvinguts i s’intensifica la mobilitat de la població immigrada. Tenir més població flotant, o que molts dels nouvinguts vegin limitat el seu projecte de vida a Andorra, reforça la divisió i va en contra de la cohesió social”. A més, ha apuntat que “aquesta mesura va totalment en la línia oposada que ha seguit el país fins ara, doncs sempre s’ha afavorit el reagrupament per tal de facilitar l’arribada d’immigrants, sent un model d’èxit durant molts anys”.
Segués ha conclòs, després de conèixer la dada facilitada per la ministra que fins a un 38,7% de les llars amb ingressos més baixos pateixen una sobrecàrrega dels costos de l’habitatge, suposant la quota mensual més del 40% del total d’ingressos, que “estem en un punt molt delicat pel que fa la nostra cohesió i al benestar de la nostra comunitat, i ens preocupa el model de país que estem bastint”.
AMBAIXADORS NO RESIDENTS
Els objectius estratègics i específics que persegueix el Govern mitjançant el nomenament dels nous ambaixadors no residents ha estat l’altra pregunta entrada pel grup parlamentari de Concòrdia, aquesta vegada de la mà del conseller Pol Bartolomé. Responent a la demanda, la ministra Tor, des de l’executiu, ha explicat el paper rellevant que tenen els ambaixadors, com a interlocutors que donen a conèixer la realitat i les particularitats dels país, en un moment clau com l’actual on s’està realitzant la negociació de l’Acord d’Associació, i on és necessari obtenir els màxims suports dels estats membres.
Bartolomé ha demanat a la ministra pels canals de comunicació que preveu obrir el Govern amb el conjunt d’estats membres de la UE mitjançant els nous ambaixadors no residents i com es diferenciaran aquests dels canals de comunicació que, tradicionalment, han tingut lloc a través les ambaixades de Madrid o París, pregunta que ha quedat resposta amb un simple “assegurant la reciprocitat”.
