Concòrdia inclou la despenalització de l’avortament i una major protecció als menors d’edat davant les agressions sexuals al Codi Penal
La proposta de llei per modificar el Codi Penal que el grup parlamentari de Concòrdia va presentar a l’octubre (no va ser acceptada a tràmit pel vot contrari dels grups de la majoria del Govern), amb l’objectiu de reforçar la protecció de la llibertat i la seguretat sexual i donar una major protecció als menors d’edat davant les agressions sexuals, unit a la despenalització de l’avortament, són l’eix de la vintena d’esmenes que la formació ha formulat al Projecte de llei qualificada del Codi Penal.
Concòrdia assenyala que s’han perdut mesos d’aplicació de la norma, pel que fa a l’augment de l’edat de consentiment sexual dels catorze als setze anys, que ja podria estar en vigor si s’hagués acceptat la proposta de modificació de la formació. “El Codi Penal està força desfasat. No s’ha adaptat a la realitat social actual ni a les noves formes de violència sexual”, ha argumentat la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués.
En el cas concret de les relacions entre menors de setze anys, es rebaixa de cinc a dos anys la diferència d’edat màxima entre les persones implicades per tal que no sigui punible. Es considera que cinc anys són excessius, però s’afegeixen atenuants quan la diferència d’edat sigui pròxima, per evitar criminalitzar la sexualitat adolescent, si es dona en termes “d’igualtat, reciprocitat, absència de violència, coacció, intimidació o abús de situació de vulnerabilitat”.
El grup parlamentari de Concòrdia també torna a situar el consentiment sexual al centre dels delictes contra la llibertat sexual, considerant que només existeix quan la persona manifesta “de manera lliure, informada i expressa” la seva voluntat de participar en una relació sexual, podent revocar aquest consentiment en qualsevol moment. També s’especifica els casos en què no existeix aquest consentiment, quan la víctima es troba en una situació de vulnerabilitat (intimidació, manipulació, dependència…) o privada de sentit, inconscient o incapaç d’oposar resistència. I a més, en el cas de violació, s’incrementa de tres a quatre anys de presó la pena mínima, per tal d’adequar la resposta penal a la gravetat de la conducta, essent una de les formes més greus d’agressió contra la llibertat sexual. Finalment, es concreta el supòsit de difusió de contingut sexual per adaptar-lo a les noves formes de violència sexual en l’entorn digital, especificant que també afecta la “gravació i compartició, mitjançant qualsevol tecnologia, xarxes socials o mitjans digitals”.
Alhora, es proposen agreujants per a un assetjament sexual que tingui lloc en el marc d’una relació de poder (laboral, docent, de confiança…) o d’una situació de vulnerabilitat de la víctima, per exemple, quan la persona agressora es prevalgui d’una situació de superioritat.
Protecció més específica als menors d’edat
Considerant que el marc jurídic actual no és suficientment protector pel que fa a les agressions sexuals a menors d’edat, Concòrdia inclou un nou capítol específic. D’una banda, es castiga amb penes de cinc a set anys de presó a qui realitzi “qualsevol acte de caràcter sexual amb menors de setze anys”, independentment de si existeix el consentiment sexual. D’altra banda, quan aquesta agressió sexual sigui constitutiva de violació, la pena per a l’autor s’incrementa a mínim onze i fins a quinze anys de presó, entenent que cal una sanció més severa. Actualment, la pena és la mateixa si aquesta violació o agressió sexual és cap a un nen de deu anys o cap a una persona adulta.
A més, existeixen agreujants, com per exemple quan s’executi l’agressió en grup, quan l’agressió es doni amb prevalença d’autoritat o abús de confiança, o quan la víctima es trobi en una situació de vulnerabilitat extrema, entre d’altres.
Reforç de la protecció dels menors en l’entorn digital i en l’àmbit de la pornografia
Concòrdia amplia a tots els casos, també aquells en els quals no hi ha hagut una trobada física, la temptativa en relació amb els delictes vinculats a la “proposició, captació o contacte” de menors en l’entorn digital, un espai on es produeixen molts fenòmens d’agressions i assetjament sexual en l’actualitat.
Un canvi rellevant és en la pornografia infantil, actuant en tota la cadena del delicte, amb un escalat per a cadascuna de les conductes implicades, alineat amb els estàndards europeus. En primer lloc, es penalitza amb entre sis i deu anys de presó a qui capti imatges o recluti una persona menor d’edat o amb alguna discapacitat “amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes o n’afavoreixi la participació”, amb una clara voluntat dissuasiva i orientada a prevenir la resta de conductes. En segon lloc, es penalitza amb entre quatre i vuit anys de presó a qui assisteixi a espectacles pornogràfics on actuï un menor o una persona amb discapacitat i qui “ofereixi, posseeixi o accedeixi a material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors d’edat dedicats a activitats sexuals explícites”. I, en tercer lloc, amb l’objectiu d’actuar sobre la demanda que sosté aquest tipus de delictes, s’incorpora una penalització d’entre quatre i vuit anys de presó a qui, de manera conscient, “visualitzi o consumeixi material pornogràfic en el qual apareguin menors d’edats o persones que aparentin ser-ho”. Finalment, la venda, difusió o exhibició es tipifica amb pena de presó d’entre quatre i vuit anys i una multa de fins a 10.000 euros, mentre que la promoció, publicitat, exhibició, difusió o venda de qualsevol material pornogràfic d’un menor d’edat o d’una persona amb discapacitat, a través de les xarxes socials o altres canals digitals, es castiga amb una mena de presó d’entre sis i deu anys.
Pel que fa al proxenetisme, el grup parlamentari incrementa dels setze als divuit anys l’edat límit fins al qual es considera prostitució infantil, reforçant així aquesta pràctica entre els col·lectius més vulnerables.
I en relació amb l’exhibicionisme, entenent aquest com una forma d’abús sexual, s’incrementa la pena mínima de presó de tres a sis mesos i fins a tres anys, amb una multa que també s’incrementa de 6.000 a 10.000 euros, inclosa també aquesta conducta en l’entorn digital i alineant les penes als estàndards europeus.
Per acabar, pel que fa al tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, s’incrementa la pena mínima de presó de dos a cinc anys i fins a deu, tenint en compte que es tracta d’una conducta considerada un crim greu. S’introdueixen agreujants per aquells casos en què el delicte es cometi dins d’una organització criminal o que afecti diverses víctimes, entre altres.
Despenalització de l’avortament per a la dona i el facultatiu mèdic
“Allò que era possible fa uns mesos, ara ho és menys”, ha expressat el president del grup parlamentari de Concòrdia en referència a la despenalització de l’avortament. Ha lamentat la lentitud de reflexos del Govern amb aquesta qüestió i ha recordat que, a principi de la legislatura, amb l’anterior Papa, hi havia una finestra d’oportunitat per a la despenalització de la dona i el facultatiu mèdic sense posar en risc el model institucional, i que es va desaprofitar.
Malgrat que es tracta d’una esmena simbòlica, perquè difícilment prosperà en els treballs en comissió davant la majoria del Govern, perquè aquest és l’interlocutor amb la Santa Seu, el grup parlamentari aprofita la reforma del Codi Penal per incloure el primer pas (despenalització de la dona i el facultatiu mèdic), acompanyat del reemborsament de l’acte mèdic a través de la cartera de serveis de la CASS, i pressionar a l’Executiu perquè compleixi la seva paraula i presenti un text legislatiu al juny. “No sabem què ha pactat el Govern”, ha expressat Cerni Escalé, afegint que “per nosaltres el debat de l’avortament no s’ha de banalitzar”.