Ser consellera de la minoria a la Massana
La consellera al comú de La Massana, Laura Braçança, ens explica en aquest article d’opinió del Diari d’Andorra, el rol i els reptes de la minoria en les administracions comunals. La llegim?
Preparant el darrer consell de comú amb els companys d’Amb Seny, entre actes de la Junta de Govern, em vaig adonar de la necessitat personal i política de compartir aquests primers mesos de tasca comunal amb vosaltres.
A les eleccions del desembre passat, la nostra candidatura va aconseguir el suport de més del 40% dels votants. Un resultat que, després de la decepció inicial per no haver obtingut una majoria, vam assumir amb responsabilitat i gratitud envers les 782 persones que van confiar en el nostre projecte per a la Massana. Estar a primera línia de la política comunal era un repte molt important per a mi. Vaig prometre el càrrec el 28 de desembre i vaig començar a formar part del consell de comú com a càrrec electe pels pròxims quatre anys. És aquí quan comença la meva tasca a la minoria.
El rol de la minoria comunal no és senzill. I pren una dimensió particularment significativa en un context en què la proximitat i el contacte directe amb els ciutadans són la prioritat. M’agradaria construir una política basada en el consens; però, alhora, defensant els interessos de les massanenques i els massanencs, i vetllant per les propostes que portàvem al nostre programa electoral. La nostra tasca no és oposar-nos sistemàticament a les mocions de la majoria. Penso que una oposició efectiva també es pot fer constructivament, treballant per oferir alternatives viables i garantint que les decisions polítiques es prenen amb transparència i rendiment de comptes. Estem per recordar a la majoria que la Casa Comuna ha de representar els interessos de tota la ciutadania.
Tot i que les tasques són nombroses, les més visibles són assistir als Consells de Comú i a les comissions de treball. Hi ha moments de treball conjunt i també personal, que sovint la ciutadania desconeix. No estem aquí per quantificar les hores, sinó per representar la parròquia de la millor manera.
En els consells de comú celebrats fins ara, hem demanat sovint complements d’informació, per poder entendre millor les problemàtiques plantejades i fer-ne un seguiment més acurat, per tal d’assegurar que s’arribi a bon port. Per exemple: vam demanar l’aclariment de la delegació de més competències del Consell de Comú a la Junta de Govern. És curiós com les competències de la Junta es multipliquen en aquest mandat, comparat amb l’anterior. La diferència la fa, precisament, l’existència d’una minoria. Si bé les votacions no canviaran el resultat final, la nostra tasca és justament vigilar de prop les accions de la majoria i que aquestes segueixin les normes de funcionament. Un altre exemple: quan es va presentar la bonificació de l’impost sobre la propietat. Va ser petició nostra demanar un estudi per valorar la utilitat d’aquesta decisió, perquè les accions del comú han de ser raonades i eficients.
Una tasca que aprecio especialment és la de les comissions. N’hi ha deu en total. És el moment de discutir, en detall, els projectes que han de dur a terme els diferents departaments, així com de presentar els nous. És quan podem dialogar amb els consellers de la majoria i aportar propostes i solucions a les diferents problemàtiques. Per exemple: concretar un projecte per utilitzar alguns dels horts comunals per part dels alumnes de les escoles de la parròquia. Ara bé, les trobades de les comissions són poques, ja que cada una es reuneix una vegada al mes i, evidentment, és només un tast de tota la feina comunal que cal fer.
La nostra feina no s’acaba aquí. Falta la més “administrativa”, que és revisar totes les actes de les Juntes de Govern, a les quals només assisteix la majoria. Aquestes actes són importants, ja que són assumptes tractats i votats en reunions on la minoria no podem ser. I aquí els informes d’intervenció són essencials. Sense aquesta informació és més complicat dur a terme la nostra tasca de control. Però rebem les actes i la informació complementària tres dies abans de cada Consell de Comú, i és feina nostra afanyar-nos per estar preparats.
Paral·lelament, un moment que gaudeixo molt com a consellera és quan puc assistir als esdeveniments culturals i socials que ofereix la parròquia, com era el SAM o continua sent Andoflora. M’il·lusiona participar en l’elaboració de l’escudella de Sant Antoni, acompanyada de molts voluntaris, o fer visites a la Casa Pairal, per compartir un àpat i conèixer les inquietuds dels padrins i padrines.
L’equip d’Amb Seny ha estat essencial des de l’inici d’aquest mandat. Com a càrrecs electes, el Guillem i jo mateixa només som el cim d’una muntanya de participants, simpatitzants i votants d’aquest projecte. És la nostra feina conjunta la que fa possible una oposició forta i compromesa per transformar els desafiaments en oportunitats. Tot i que aquests prop de cinc mesos han estat un període de canvi i adaptació complex (fins i tot dur), mantinc la mateixa il·lusió i el mateix sentit de la responsabilitat que quan vaig veure el resultat electoral o vaig prometre el càrrec. La minoria i l’oposició política són sanes en democràcia i només poden fer que millorar la salut política d’una parròquia o d’un país.
Laura Bragança, consellera de la minoria al comú de la Massana
