Esport i societat
La medallista en rugbi els passats Jocs dels Petits Estats de Malta, Raquel Sebastià, escriu en aquest article d’opinió del Bondia la necessitat d’anar més enllà i crear una agenda d’activitats anual esportiva nacional. Ho llegim?
Guanyar una medalla d’or als Jocs dels Petits Estats de Malta el passat mes de juny és una experiència que se m’ha quedat gravada a foc de per vida. Va ser molt especial conviure amb altres disciplines una setmana sencera de competicions on cada dia algú lluitava per portar la bandera tricolor el més amunt possible. En l’ambient es respirava una barreja de patriotisme i esportivitat. Després de pair la intensitat d’aquells dies he tingut temps de reflexionar sobre l’esport.
Poques activitats tenen un efecte beneficiós sobre la salut tan directe i transversal com la pràctica esportiva. Els seus beneficis es manifesten en el benestar físic, psicològic i social.
L’esport és un pilar fonamental en la prevenció de malalties. Des de la millora cardiovascular passant per la regulació hormonal, el control de pes, la millora de la salut òssia i funcional fins a la prevenció de certs tipus de càncer i depressió. Un envelliment saludable és indissociable de l’activitat física.
Però no es tracta només d’estar en forma, sinó que la pràctica esportiva ens fa millors persones. Els valors intrínsecs de l’esport són eines psicològiques molt poderoses per enfrontar la vida i acaben formant part de la personalitat de l’esportista. L’esforç, la solidaritat, l’esperit de lluita, la superació, el compromís, el sacrifici, el companyerisme, la resiliència i per últim però com a base: el respecte. A tu mateix, al rival, als àrbitres, al reglament… a tot en definitiva. Ara bé, és un concepte molt ampli i veig aquí la necessitat de diferenciar entre l’esport de competició i la pràctica purament lúdica.
En el primer l’objectiu de la competició és guanyar. Competir requereix un temps i dedicació que ocupen bona part de l’agenda de vida de l’atleta i l’afecten en gairebé tots els àmbits: les relacions socials, l’economia, els projectes… El camí no és senzill i obliga a l’esportista a desenvolupar la seva capacitat d’autoconeixement i perfeccionament. Sense comptar els riscos i les lesions a les quals s’exposa un atleta. Cal destacar que competir no significa guanyar a qualsevol preu, la finalitat mai justifica els mitjans. Aquests han de ser representatius de l’ètica esportiva, cosa que fomenta el valor de la integritat en la personalitat de l’atleta.
Competir esportivament és una decisió de vida on l’objectiu és la victòria, però de la mateixa forma en què no sempre es premien els èxits amb medalles, totes les derrotes tampoc representen un fracàs. Per guanyar cal que s’alineïn molts astres: depèn de tu, del dia, de l’adversari,… Més enllà de la preparació prèvia, el factor sort és determinant per pujar a un podi.
Les facetes de l’esport de competició són moltes i complexes, i no tothom està disposat a acceptar-ne els requisits i exigències. Però que no es gaudeixi amb la competició no ha de ser sinònim d’inactivitat esportiva. L’esport continua sent beneficiós i recomanable pel benestar de la societat quan es practica de forma lúdica.
El nombre de fitxes federatives per habitant a Andorra és esperançador, però cal veure si també és representatiu de la pràctica esportiva en la societat. La majoria dels clubs i federacions del nostre país estan enfocades cap a la competició esportiva, i la part més lúdica sovint acaba restringint-se a esdeveniments puntuals.
La difusió de la salut requereix la promoció de l’esport i aquest a més pot ser utilitzat com a element d’unió social quan la perspectiva és lúdica. A aquest efecte, limitar les accions a jornades puntuals és insuficient.
Hauríem d’anar més enllà de la setmana de l’Esport per a tothom i crear una agenda d’activitats anual esportiva nacional, integrant tots els actors esportius del país per potenciar la pràctica de l’exercici físic, oferint activitats de gran varietat, en família i en comunitat, per a totes les franges d’edat i amb connexions intergeneracionals, i aprofitant al màxim el nostre preuat medi ambient.
Raquel Sebastià Pujol
Afiliada de Concòrdia
