Concòrdia reforça el rol de lideratge de l’administració general en les polítiques públiques sobre els drets d’infants i adolescents i regula els nous riscos digitals
Clarificar les responsabilitats institucionals, actualitzar la llei i fer-la més efectiva davant els nous riscos digitals i garantir que les mesures siguin realment aplicables, són els tres grans objectius de la vintena d’esmenes que el grup parlamentari de Concòrdia ha presentat al Projecte de llei de modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents.
Les propostes de la formació es divideixen en tres grans blocs. El primer serveix per clarificar que “la definició, el seguiment i la coordinació” de les polítiques públiques relacionades amb els drets dels infants i els adolescents correspon al Govern, de qui en depèn la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència; mentre que Andorra Digital exerceix “funcions d’observació, anàlisi i assessorament tècnic”, que trasllada en forma de conclusions i recomanacions als ministeris competents. Aquests han de ser els responsables de decidir si les incorporen, definitivament, a les polítiques públiques.
La presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha recordat que quan es va votar la creació de la societat pública, Andorra Digital SA, la formació s’hi va oposar argumentant una duplicitat de competències que es podrien desplegar directament des de l’administració general. Ara bé, donada la seva existència, se li assignen una sèrie de funcions tècniques, preservant un principi molt bàsic: que les polítiques públiques en matèria de drets han de ser liderades per l’Executiu.
Amb el segon bloc d’esmenes, Concòrdia introdueix nous conceptes a la llei, riscos digitals que avui ja afecten els infants i els adolescents i que altres països de l’entorn també estan introduint a les seves legislacions. Es tracta de la “ciberseducció de menors” (grooming), que són aquelles situacions en què una persona adulta s’aproxima a un infant o adolescent a través de les xarxes socials, amb finalitats d’abús, explotació o violència sexual; la difusió de dades personals de manera no consentida (doxxing); i quan s’utilitzen falses imatges creades amb intel·ligència artificial que afecten la dignitat, l’honor, la intimitat o la pròpia imatge (deepfakes). Aquesta protecció també s’estén a la prevenció, detecció i resposta davant la usurpació o suplantació de la identitat digital de menors, així com l’accés no autoritzat, la manipulació o l’ús fraudulent dels seus comptes, perfils o credencials en entorns digitals, especialment a les xarxes socials.
I el tercer bloc d’esmenes és transversal pel que fa a la protecció dels infants i els adolescents. D’una banda, es vol que l’accés a la informació sobre protecció digital sigui accessible, també, als menors amb alguna discapacitat, en coherència amb la Llei d’accessibilitat universal. I s’inclou el concepte de “petjada digital”, per responsabilitzar els progenitors d’infants i adolescents d’aquells continguts que es comparteixen a les xarxes socials, una pràctica bastant estesa i que pot comprometre la seva privacitat en el futur, ja que pot acabar circulant fora de control i afectar la seva intimitat i dignitat. D’altra banda, es defineixen amb més precisió aquells continguts que es consideren inadequats o nocius, d’acord amb les recomanacions internacionals. Són tots aquells que contenen violència física i psicològica greu, pornografia, discursos d’odi, actes bèl·lics, etc.
Finalment, es delimita millor el rol dels comerciants de dispositius digitals. La consellera general Maria Àngels Aché ha explicat que segons el projecte de llei del Govern, aquests han d’informar dels riscos que comporta pels infants i adolescents l’accés a determinats continguts i l’exposició prolongada a aquests aparells. Concòrdia comparteix el rol informatiu, però remarca que la responsabilitat pedagògica correspon a l’Executiu, que és qui ha d’elaborar un contingut objectiu, garantir-ne una coherència i vetllar per evitar missatges dispersos, igual que quan s’informa de la venda de tabac i alcohol. I aquí és on el Centre de Benestar i Competències Digitals ha de ser un òrgan de referència, donant suport a les famílies, però també per elaborar materials informatius per als comerciants del sector.
Una reforma legislativa que, en conjunt, ha d’anar estretament coordinada amb la modificació del Codi Penal (que s’ha de començar a treballar aviat en comissió legislativa). Per això s’introdueix una disposició final en aquest sentit. “Aquesta llei defineix els drets dels infants i els adolescents, estableix una protecció i identifica possibles situacions de risc, mentre que al Codi Penal és on es tipifiquen les conductes greus” ha exposat Núria Segués, recordant que Concòrdia va plantejar agreujants per a tots aquells articles del Codi Penal amb afectació a menors d’edat.