Concòrdia reclama al Govern que aturi el projecte de mirador a l’Alt de la Capa pel seu impacte ambiental
El projecte de mirador escènic al cim de l’Alt de la Capa i el sistema de valoració de la CONAVA són les dues qüestions que el grup parlamentari de Concòrdia ha portat al ple del Consell General, durant la sessió de control al Govern d’aquest dijous.
El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, considera que el Govern hauria de reconsiderar l’informe previ d’impacte ambiental favorable del projecte de mirador al cim de l’Alt de la Capa i aturar-ne la tramitació, davant dels impactes que comportaria en la biodiversitat, el paisatge i el territori. En aquest sentit, ha recordat al ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, que a través de la Llei d’avaluació ambiental de projectes, l’Administració té competència per valorar no només el compliment de criteris ambientals, sinó també la conveniència o no d’executar un determinat projecte. “Vostè sap que aquesta avaluació és tècnica, però també incorpora una valoració política” li ha dit Escalé a Guillem Casal, assenyalant que hi ha marge per part de l’Executiu de denegar el projecte, si així ho escollissin.
Escalé ha recordat les dimensions del mirador que es vol instal·lar a l’Alt de la Capa: 800 quilos d’estructura, de 21 metres de diàmetre i 8 metres d’altura, excavant la roca, en una zona de pas de fauna a més de 2.500 metres d’altitud, en un dels cims més emblemàtics d’Andorra. “Ens agradaria veure un Govern responsable amb la protecció del territori, independentment de qui governi el comú” ha expressat el conseller general de Concòrdia. La formació demana al Govern que exerceixi les competències per evitar-ne l’execució i que promogui, conjuntament amb el Comú de la Massana, el replantejament de la iniciativa i la recerca d’alternatives que preservin el cim de l’Alt de la Capa.
Concòrdia reclama al Govern que aclareixi com s’articularan les valoracions de la discapacitat i les necessitats de suport amb el nou model de la CONAVA
Núria Segués ha posat de manifest certes ambigüitats del Projecte de llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. “El debat no és només com canviem el barem de la CONAVA (Comissió Nacional de Valoració), sinó si podem ser capaços de distingir entre reconèixer una discapacitat i identificar una necessitat de suport, i establir circuits diferents quan sigui necessari” ha exposat la presidenta suplent del grup parlamentari, ja que no totes les persones que requereixen un suport específic necessàriament han de tenir reconegut un grau de discapacitat. Determinats suports, doncs, haurien de poder respondre a les necessitats acreditades, sense exigir un reconeixement previ de discapacitat.
Segués considera essencial distingir situacions diferents i ha posat l’exemple d’un infant amb TDA que té dificultats importants d’atenció i de seguiment de les classes, i que els professionals d’educació detecten i consideren que requereix un suport educatiu concret. “Aquest infant pot necessitar ajuda sense tenir necessàriament reconegut un grau de discapacitat” ha puntualitzat.
Segons el registre de la CONAVA, entre el 2023 i el 2025, el nombre de casos de menors de divuit anys ha passat de 424 a 535. Per a la formació, aquest augment no implica necessàriament un augment equivalent de la discapacitat, però sí que obliga a “revisar què s’està valorant, amb quina finalitat i per donar resposta a quines necessitats” ha exposat Núria Segués, ja que el percentatge pot ser necessari per reconèixer jurídicament una discapacitat i accedir a determinades prestacions, però no hauria de ser l’única porta d’entrada per donar resposta a una necessitat específica de suport.