Cerni Escalé sobre la crisi de l’habitatge: “És una crisi d’arrelament, de dolor pel territori perdut i d’expulsió de gent que necessitem”
L’habitatge ha protagonitzat una nova sessió del Consell General. Aquest dijous, arran de la Llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030, altrament coneguda com a llei que ha de permetre la desintervenció dels contractes de lloguer, que només ha rebut el suport dels grups de la majoria del Govern.
“Difícil estar en aquesta sessió sense tenir un déjà-vu” ha dit el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, a l’inici de la seva intervenció, per les moltes sessions en què s’ha parlat d’habitatge “i la situació s’ha anat degradant sense aturador”. “Estem, francament, molt estancats” ha lamentat, ja que és un debat que es té des de l’any 2023.
Escalé ha recordat que hi ha hagut una obertura descontrolada des del 2011 amb la Llei d’inversió estrangera, i ara mesures massa intervencionistes i agressives pel mercat de lloguer. “La congelació no hauria d’haver tingut lloc mai i és fruit del descontrol que hi ha hagut aquests anys”, ha expressat. Una dinàmica que és fruit de tres causes.
La primera, la inversió estrangera immobiliària, que s’ha permès i s’ha incentivat fins avui, en un mercat d’oferta limitada. La segona, el descontrol demogràfic a causa d’un model de país basat en el low cost (noves activitats econòmiques que requereixen molt personal per operar i un turisme massiu). I, la tercera causa, un model de transmissió patrimonial que reforça l’especulació (vendre un habitatge poc després d’haver-lo comprat a un preu molt més elevat). “Els impostos només s’han d’augmentar en els productes especulatius. S’han de desincentivar”, ha dit Cerni Escalé, preguntant “quants milions ens hauríem estalviat adreçant aquestes tres causes?”.
El president del grup parlamentari de Concòrdia ha detallat les principals mesures que impulsaria la formació per redreçar la situació. D’una banda, una moratòria a la inversió estrangera immobiliària fins que es relaxi la situació. I incrementar les plusvàlues per aquelles persones que fan “pirateria”, quan compren i venen propietats en poc marge de temps.
I, d’altra banda, pel que fa als lloguers, permetre increments en aquells contractes que es troben per sota del preu dels pisos del parc públic d’habitatge, perquè les despeses han augmentat; i permetre un augment de l’IPC fins al preu mitjà de mercat, perquè cal poder fer reformes en els habitatges si van en pro de la qualitat de vida de les persones. “Trenquem una llança cap als propietaris responsables, que són molts”, ha dit Cerni Escalé, que ha afegit que no s’hauria de poder fer fora un llogater si no és per incompliment. “No és justificable que algú que acaba d’arribar al país pugui ocupar l’habitatge d’algú que fa cinc anys que hi és”, ha expressat. A més, ha defensat que cal impedir increments entre contractes de lloguer per abandonament voluntari del contracte, ja que això provoca la creació d’un doble mercat.
Tot això, unit a una política de contenció migratòria. “Hi ha moltes famílies en situació de precarietat per una mala gestió del creixement”, ha exposat Escalé, preguntant “de què ens serveix que l’economia del país creixi si les famílies són més pobres?”.
El president del grup parlamentari ha acabat defensant una nova centralitat política, un nou equilibri, assenyalant que la crisi de l’habitatge va molt més enllà. “És una crisi d’arrelament, de dolor pel territori perdut, de veure el país desfigurat, d’expulsió i no retorn de gent que necessitem; una crisi empresarial de pèrdua de competitivitat de les empreses andorranes davant de les estrangeres, de manca de professionals en sectors com el de la sanitat, i una crisi de manca de governança del Govern”, ha expressat.
Unanimitat amb la reforma del reglament del Consell General i la modificació de la Llei de marques
El conjunt de la cambra ha validat, per unanimitat, l’actualització del reglament del Consell General, que reforça quatre grans àmbits, segons ha destacat el conseller general Jordi Casadevall. En primer lloc, la transparència i l’ètica parlamentària, amb noves obligacions a declarar per part dels parlamentaris, com els interessos privats relacionats amb l’activitat pública. En segon lloc, els drets d’informació dels consellers i conselleres generals, la qual cosa “els dota d’una posició jurídica molt més forta”, establint que el dret d’accés forma part del contingut essencial de la tasca parlamentària, amb caràcter preferent. En tercer lloc, es reforça el funcionament de les comissions, amb una regulació més detallada, especialment pel que fa a les comissions d’investigació, per a les quals es crea un règim específic, amb suspensió dels treballs si s’obre un procediment judicial. “Espero que aquest mecanisme de suspensió no provoqui una inoperativitat, de fet, de les comissions d’investigació, i que possibles responsabilitats polítiques no es puguin acabar depurant”, ha expressat Casadevall. Finalment, el nou reglament també modernitza els procediments, regulant, per exemple, el vot no presencial (en casos d’embaràs, malaltia greu…). Jordi Casadevall ha celebrat que la reforma “aproxima el reglament del Consell General als estàndards dels parlaments europeus”, però, per a futures reformes, ha apuntat que s’hauria de crear un registre públic d’interessos dels consellers i conselleres generals.
Pel que fa a la modificació de la Llei de marques, partia d’una problemàtica molt concreta: l’aprofitament de béns que formen part del patrimoni cultural col·lectiu, com és el cap de l’ossa, per a l’ús privat (permetent el registre de marca). Per tal d’evitar, doncs, que un privat es pugui apropiar d’elements constitutius d’una festa popular que es comparteix i es transmet entre generacions, s’ha legislat per impedir futures inscripcions. I s’ha aprovat amb la incorporació, a proposta del grup parlamentari de Concòrdia, que el Ministeri de Cultura hagi d’emetre un informe no vinculant, en el cas les marques puguin afectar béns culturals.