Cerni Escalé, sobre la desintervenció dels lloguers: “La llei del Govern fa que el mercat salvatge continuï igual de salvatge i que el protegit esdevingui més desprotegit”
L’habitatge i, en concret, la llei que ha de permetre la desintervenció del mercat de lloguer a partir del 2027, ha centrat la jornada matinal de la sessió de Consell General d’aquest dijous. Com era previsible, no ha prosperat l’esmena a la totalitat presentada pel grup parlamentari de Concòrdia i tampoc les presentades pels altres grups de l’oposició.
El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha estat clar des de l’inici de la seva intervenció: “Congelar el mercat és un despropòsit i no hauria passat amb una política econòmica i demogràfica coherent”. Una mesura que perjudica especialment els propietaris responsables, a les empreses i als llogaters, ja que s’ha creat un doble mercat, un de salvatge i un de protegit. “El que fa la llei presentada pel Govern és que el mercat salvatge continuï igual de salvatge i que el protegit esdevingui més desprotegit”, ha alertat Escalé. Una situació, producte d’un model de país basat en el low cost (noves autoritzacions per a més centres comercials i un model turístic massiu), en un mercat laboral poc qualificat i que és més quantitatiu que qualitatiu (arribada d’un gran nombre de persones).
Cerni Escalé ha exposat que Andorra viu pitjor avui que fa set anys, “a causa d’un model que no s’ha centrat en la qualitat, sinó en l’acumulació accelerada de ciment i persones al territori”, i ha assenyalat el Govern actual com a causant de la situació. Ha posat l’exemple d’una dona a qui el propietari fa fora del pis on ha viscut durant trenta anys, preguntant-se on pot anar amb els preus actuals del mercat. Per això, ha defensat un canvi de model de fons, que posi la qualitat de vida al centre, que pari l’especulació, que prioritzi la compra d’habitatge per a les persones nacionals i residents i que recentri el model productiu; per acabar sol·licitant al Govern que intervingui realment en les causes que estan provocant la crisi de l’immobiliari. “El problema és l’especulació immobiliària i aquest Govern encara la permet el dia d’avui”, ha lamentat Escalé.
Andorra és el país de l’Europa occidental on més han crescut els preus de l’habitatge. Els darrers anys, el preu del metre quadrat ha passat dels 3.000 als 6.000 euros. “Andorra s’ha emborratxat”, ha expressat el president del grup parlamentari de Concòrdia, tot recordant les mesures específiques que ha presentat la formació per a la llei de desintervenció dels lloguers: que no es pugui fer fora un llogater/a si no és per incompliment, pròrroga fins al 2030 per a tots els contractes que ara finalitzen i no són de luxe, permetre només increments en aquells contractes amb un preu inferior al dels pisos a preu assequible del parc públic, impedir increments entre contractes de lloguer per abandonament voluntari del contracte, una política de contenció migratòria i un registre nacional de la propietat. Per això, ha demanat a l’Executiu “visió clara i que defugi del model de masses, que perjudica la qualitat de vida de les persones i el nostre entorn natural”.
Finalment, Cerni Escalé ha volgut assenyalar que aquesta crisi de l’habitatge és pitjor amb l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, argumentant la facilitat que suposa la lliure circulació de persones i que els mateixos països de la UE no s’hagin diversificat, sinó tot el contrari, s’han especialitzat en aquells sectors que els són forts.
Unanimitat pel nou conveni amb Espanya per a una nova interconnexió elèctrica
El Consell General ha validat per unanimitat el Conveni amb Espanya, que permetrà augmentar la potència de la línia d’Adrall. Una actuació necessària, davant la demanda creixent de consum elèctric. Cerni Escalé ha aprofitat per encoratjar el Govern a explorar projectes publicoprivats d’energia renovable. “Han de ser la pedra de toc”, ha dit, ja que ajudarien a alleugerir l’endeutament del Govern, especialment pel que fa a la producció hidroelèctrica, exemplificant que la producció actual és gairebé la mateixa que quan es va crear FAHSA.
Per altra banda, el conseller general Jordi Casadevall ha compartit el fons de la proposta de llei del PS del benestar per a les generacions futures, tot i assenyalar que es podria millorar a través d’esmenes. Ha recordat que la Llei de protecció del patrimoni cultural-natural del 1983 ja recollia aquest concepte, cristal·litzant deu anys després en el text de la Constitució. Casadevall ha expressat la preocupació per la conjuntura econòmica que es preveu per als pròxims anys, sobretot si s’avança, com és molt recomanable, cap a una descarbonització de l’economia. Ha assenyalat que “condicionarà, i molt, la possibilitat de preservar el benestar present i, sobretot, de les generacions futures”. Per això, ha apuntat que la recepta passa per “fer més sacrificis avui, que permetin garantir un creixement sostingut en el temps”. És a dir, créixer de manera més suau. “No voldríem que el futur acabi convertint el concepte de creixement sostenible en un oxímoron”, ha conclòs Casadevall.