Núria Segués, sobre la llei que equipara els permisos de naixement: “És una altra manera d’entendre la cura, el treball i la igualtat”
Igualtat, turisme i finances han estat els tres grans eixos de les lleis que s’han votat al Consell General aquest dijous a la tarda.
“Avui no aprovem només una llei. Aprovem manera diferent d’entendre la cura, el treball i la igualtat”. Així és com la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha definit la Llei per al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral, aprovada per unanimitat, i altrament coneguda com la llei que ha de permetre l’equiparació dels permisos de naixement.
“Avui comencem a qüestionar i desmuntar estereotips”, ha dit Segués, recordant que a Andorra encara persisteixen desigualtats de gènere molt evidents: un 59% de la càrrega de les cures recau, majoritàriament, sobre les dones, que són les que es queden a casa i redueixen la seva jornada laboral. La nova llei és, doncs, una eina clau i, alhora, un mitjà i un fi. Un mitjà per avançar cap a una igualtat real i efectiva, i un fi perquè permet que la criança es faci amb la implicació real dels dos progenitors. És a dir, que la cura es pugui repartir des del primer moment i fomentar la corresponsabilitat. “Amb aquesta llei comencem a canviar el paradigma i redistribuïm les oportunitats”, ha defensat la consellera general de Concòrdia.
Núria Segués ha assenyalat que “aquesta llei que avui votem és millor que la que va entrar gràcies al treball en comissió”. Ha celebrat que la igualtat pugui ser una realitat el 2030, i no pas al 2033. “Des de Concòrdia defensàvem el 2028. No ho hem aconseguit, però hem retallat terminis”. També perquè s’ha canviat la manera com s’entenen aquests drets, ja que són permisos de naixement destinats a la cura, a la criança i a l’atenció al nadó. I, finalment, perquè s’ha pogut introduir, a proposta de Concòrdia, una aportació innovadora: la flexibilitat. La realitat laboral no és homogènia. Hi ha persones autònomes, petits negocis… professionals que no poden permetre’s desaparèixer durant mesos. Fins ara, aquestes persones renunciaven al dret de baixa perquè no podien aturar la seva activitat. A partir d’ara, existirà la baixa parcial i la possibilitat de fer funcions imprescindibles. “Flexibilitat regulada, limitada i garantista i que fa possible el dret a cuidar”, ha remarcat Segués, que ha conclòs recordant que aquesta llei no és el final del camí, sinó “un pas ferm” en el camí que continuem fent.
Concòrdia demana més transparència amb els contractes d’Andorra Turisme
El grup parlamentari de Concòrdia ha portat a debat al Consell General la confidencialitat dels imports de tots els contractes públics d’Andorra Turisme. Apostant per una major transparència, la formació considera que calia trobar un encaix en aquest sentit dins la nova Llei general de turisme, i per això va proposar que els contractes formalitzats per l’entitat puguin incorporar clàusules de confidencialitat únicament quan aquesta sigui expressament sol·licitada per la part contractada i degudament justificada per raons d’interès general. “Quan parlem de diners públics, tots convindrem que la despesa d’aquests també ha de ser pública”, ha argumentat el conseller general Pol Bartolomé, recordant els prop de 30 milions d’euros de recursos públics que gestiona Andorra Turisme.
Bartolomé ha destacat tres punts rellevants de la nova llei de turisme, que no resol tots els reptes del sector, però assenta les bases per poder-los abordar millor en el futur. En primer lloc, la vinyeta turística, per a la qual s’ha previst un estudi d’impacte sobre el teixit comercial d’Andorra. Ha defensat que, ben dissenyada, “pot contribuir a una distribució més justa dels costos associats al manteniment de les infraestructures viàries, que són utilitzades majoritàriament per vehicles estrangers”. A més, amb una implantació progressiva, pot esdevenir una de les principals fonts de recaptació de l’Estat.
En segon lloc, la possibilitat d’introduir una taxa turística dinàmica, de manera que la pressió de la taxa fos major en moments de gran saturació turística. “S’ha de plantejar com la contribució dels turistes al manteniment d’unes infraestructures públiques que ells també utilitzen”, ha manifestat Pol Bartolomé.
I, en tercer lloc, el desenvolupament d’un estudi de capacitat de càrrega turística, que ha de permetre alinear el creixement turístic amb les possibilitats reals d’absorció del territori.
Cap canvi i cap planificació en el retorn del deute
Concòrdia ha votat en contra de la modificació de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària, argumentant la preocupació pel fet que permeti a l’Estat mantenir els nivells de deute actual (entorn els 1.100 milions d’euros) i, alhora, endeutar-se una mica més, amb la càrrega que pot suposar per a les generacions futures. El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha demanat al Govern un pla de retorn estructurat del deute i ha proposat la creació d’un fons sobirà. “Hem de tenir l’objectiu de deute zero”, ha dit, posant l’exemple d’altres petits països d’Europa com Mònaco o Liechtenstein.
Per altra banda, la formació ha votat a favor d’actualitzar al marc andorrà de resolució bancària, que reforça la capacitat del sistema financer per absorbir crisis sense haver de recórrer a diners públics. Ara bé, també ha defensat un principi que considera essencial, el de la transparència i el control democràtic. Es tracta d’un àmbit especialment sensible i en el qual les decisions poden impactar de manera rellevant sobre l’economia dels ciutadans: sobre els estalvis de les famílies, sobre l’accés al crèdit de les empreses… “No es tracta de fer públiques informacions que han de ser reservades, sinó de garantir que els representants electes, en l’exercici de les seves funcions, puguin accedir-hi sota el deure de secret”, ha defensat la consellera general, Núria Segués, concloent que “sense aquest accés, el control d’oportunitat i el control polític queden limitats”. En aquest sentit, i citant directament la normativa europea, Cerni Escalé ha qüestionat que veti directament que la informació que poden tenir l’AREB i l’AFA es pugui compartir amb els consellers i conselleres generals.