Protegir la seguretat sexual dels infants i adolescents i corregir l’incompliment reiterat de la Llei d’estabilitat pressupostària, noves propostes legislatives de Concòrdia
El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat, aquest dilluns, dues noves Proposicions de llei. Una planteja una modificació del Codi Penal, amb voluntat de modernitzar-lo i reforçar la llibertat sexual, especialment dels infants i adolescents. L’altra proposa modificar dos articles concrets de la llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, altrament coneguda com a “regla d’or”, incomplerts els darrers dos anys.
La Proposició de llei de modificació de la llei qualificada del Codi Penal té l’objectiu de reforçar la llibertat i la seguretat sexual, protegir millor els infants i adolescents davant d’una agressió sexual i donar compliment als compromisos internacionals d’Andorra en matèria de drets humans i igualtat de gènere. La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ha explicat que la proposta es basa en tres eixos.
En primer lloc, proposa un nou redactat per a l’article que defineix el consentiment sexual, establint, específicament, que aquest només es dona quan la persona manifesta “de manera lliure, informada i expressa” la seva voluntat de participar en una relació sexual, podent revocar aquest consentiment en qualsevol moment. A més, s’especifica que el silenci, la passivitat o la por no poden ser interpretats com a consentiment, de manera que se situa la persona i la seva llibertat de decisió al centre de la qüestió. Així, les relacions en un context de coacció, manipulació, dependència o abús de vulnerabilitat es tipifiquen com a “no consentides”.
En segon lloc, amb l’objectiu de reforçar la protecció als menors d’edat, es crea un capítol específic per a les agressions sexuals a aquest col·lectiu. D’entrada, s’augmenta l’edat de consentiment sexual dels 14 als 16 anys, entenent que els adolescents de 14 anys encara no tenen la maduresa emocional necessària per consentir plenament una relació sexual amb una persona adulta, i alineant l’edat de 16 anys amb la majoria dels països europeus. A més, s’incorporen agreujants específics per als delictes comesos contra menors, especialment als infants de zero a quatre anys, i per als casos concrets en què l’agressor tingui una “relació d’autoritat, dependència o confiança” amb la víctima. Això sí, es contemplen algunes excepcions, en els casos de relacions consentides entre adolescents en què la diferència d’edat sigui petita, per evitar criminalitzar la sexualitat adolescent quan es dona en termes d’igualtat i reciprocitat.
Finalment, s’adeqüen aquests delictes als de la prostitució, reforçant, així, la persecució del proxenetisme i l’explotació sexual de menors, incrementant la resposta penal quan les conductes siguin comeses en un context de criminalitat organitzada o per persones que exerceixen autoritat parental o tutela.
En definitiva, amb aquesta Proposició de llei es vol transmetre el missatge que “el consentiment no és negociable, que la llibertat sexual és un dret que cal protegir col·lectivament i que els menors d’edat mereixen una protecció reforçada davant de qualsevol forma d’abús o explotació”, ha conclòs Núria Segués.
Proposició de llei per corregir l’incompliment de la llei de sostenibilitat i d’estabilitat pressupostària
Davant l’incompliment de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, almenys els darrers dos anys, i preveient que es tornarà a repetir la mateixa situació quan el Govern presenti el Projecte de llei del pressupost per l’any 2026, el grup parlamentari de Concòrdia ha entrat una Proposició de llei per modificar aquesta norma.
D’una banda, l’article 20, que marca que el límit de la imposició directa no pot superar el 40% de la tributació total. El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha explicat que no té cap sentit mantenir aquest article, tenint en compte que la recaptació tributària ja representa més del 40% dels ingressos de l’Estat, en contradicció del que marca la llei. “S’ha d’emmarcar, a mitjà termini, en un debat més profund sobre les bonificacions i exempcions massa beneficioses que hi ha a l’IRPF i a l’Impost de Societats”, ha expressat Escalé, sense tocar els actuals tipus que permeten mantenir una fiscalitat competitiva.
D’altra banda, es proposa modificar l’article 16, que correspon a la regla de la despesa de funcionament, i que marca que l’augment d’aquesta despesa ha de ser, com a màxim, el mateix que incrementi el PIB. Es tracta, doncs, d’establir que la despesa de funcionament no pugui ser, en cap cas, superior al 80% de la despesa tota del Govern; augmentant, així, el marge per a la despesa d’inversió. S’inclou, però, una excepció, autoritzada pel Consell General, en cas de recessió econòmica.
Cerni Escalé ha argumentat l’augment exponencial d’aquesta despesa de funcionament per diversos motius. En primer lloc, per la contractació de personal sense una planificació de recursos humans a llarg termini.
En segon lloc, per la duplicació institucional desmesurada. S’han creat fins a tretze agències, instituts i organismes independents que s’encavalquen directament en funcions amb l’administració. Alhora, també cal una reflexió amb els comuns, per evitar duplicitat de funcions i despeses administratives.
I finalment, per l’augment salarial, que no pot ser indiscriminat. Concòrdia continua defensant una reflexió que compari els salaris de l’administració pública amb els salaris del sector privat i altres funcions públiques, incrementant-lo en aquells sectors on es constati que existeix una diferència amb el que realment correspondria. Cal, doncs, una planificació dels recursos públics no pautada pels cicles polítics o pel raonament electoralista.