Massa universitats privades?
Saps que a Andorra hi ha prop de deu universitats? A priori pot semblar positiu, oi? Hi ha la Universitat d’Andorra, pública, però també hi ha set universitats privades i, almenys, quatre més en tràmit d’autorització. Aquesta proporció extraordinàriament elevada de centres privats al nostre país és poc comparable a la de ciutats molt més grans com Barcelona o París, un fet que des de Concòrdia hem assenyalat en reiterades ocasions.
Les paraules “quantitat” i “qualitat” rimen fonèticament, però sovint no formen una bona parella. Hem insistit, amb propostes concretes i a través d’un diàleg continu amb el Govern, en la necessitat urgent d’establir criteris més rigorosos pel que fa als requisits de qualitat que han de complir les institucions d’ensenyament superior. Massa vegades, hem observat com universitats privades arriben a Andorra i al cap de pocs anys acaben tancant portes, deixant els estudiants desemparats. Al nostre entendre, aquests episodis perjudiquen més que no pas reforcen la imatge del país en l’àmbit educatiu. Sens dubte, la proliferació d’universitats privades és el resultat directe d’una regulació massa laxa, que ha facilitat l’obertura de nous centres sense una planificació prèvia.
En resposta al diàleg parlamentari que hem impulsat des de Concòrdia, el Govern ha tingut en compte les nostres recomanacions i està treballant en una nova llei per a l’estratègia de l’ensenyament superior, que busca redefinir el model de creixement del sistema universitari abordant aspectes clau com la coherència en l’oferta formativa i la qualitat dels centres autoritzats. Als països europeus, aquests centres privats són observats amb lupa. Recentment, la ministra de Ciència d’Espanya va alertar sobre l’augment de les anomenades universitats “xiringuito” i va anunciar un cribratge per garantir-ne la qualitat. Al nostre entendre, per consolidar un model universitari coherent, és fonamental que les titulacions s’enfoquin, també, cap al mercat laboral i cap a les necessitats estratègiques del país. Davant l’oferta de plans d’estudis gairebé idèntics, Andorra necessita orientar les seves titulacions cap als sectors econòmics amb més mancances i prioritzar, precisament, aquelles titulacions que aporten un valor real al desenvolupament social i productiu del país.
D’altra banda, i segons dades recents, un 55% de les titulacions estatals d’aquests centres universitaris privats s’imparteixen íntegrament en castellà, mentre que el 45% restant combina català, castellà i anglès. La situació actual evidencia fins a quin punt el nostre marc legal que hauria de protegir la llengua pròpia de l’ensenyament, no s’ha aplicat amb prou rigor. Tot i que valorem la riquesa que aporta la diversitat lingüística, no és admissible que una proporció tan significativa de titulacions estatals s’ofereixi íntegrament en castellà.
A la vegada, els estudis en línia ofereixen una bona oportunitat per compaginar formació i feina, però el fet que gairebé totes les titulacions s’imparteixin només en aquesta modalitat en redueix l’impacte al país. Sense estudiants presencials es redueix l’activitat econòmica, social i cultural. En canvi, la presència física de la Universitat d’Andorra a la parròquia de Sant Julià de Lòria és un actiu fonamental per consolidar una veritable vida universitària i dinamitzar l’entorn local. Amb la futura residència universitària a l’antic Hotel Pol, Laurèdia podrà acollir més estudiants presencials, afavorint el dinamisme cultural, econòmic i social, així com la retenció de talent.
Potser la pregunta ja no és, quantes universitats tenim. El repte no és tenir més universitats, sinó millors. Des de Concòrdia continuarem defensant un sistema universitari que creixi amb criteri, que generi valor real per al país i que sigui, alhora, un reflex de la nostra identitat i del nostre compromís amb una educació de qualitat.
Maria Àngels Aché Feliu, Consellera general de Concòrdia