L’art d’equilibrar conceptes i competències en educació.
Fa una dècada, el sistema educatiu andorrà va emprendre un viatge transformador amb la introducció d’una metodologia basada en competències, buscant adaptar-se als canvis dinàmics de la societat i preparar millor els nostres joves per al futur. Aquesta metodologia va ser concebuda amb l’esperança de revolucionar l’aprenentatge posant un major èmfasi en el desenvolupament de competències i introduint eines digitals.
La digitalització està en el punt de mira de tots i especialment dels experts que assenyalen els beneficis, però sobretot els efectes adversos (impulsivitat i dèficit d’atenció) que poden afectar el procés d’adquisició dels aprenentatges. Tanmateix, després de deu anys d’ençà de la implantació del PERMSEA (pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà) hi ha altres desafiaments significatius pendents d’afrontar.
Des de la meva perspectiva dual com a consellera general i professional de l’educació amb experiència en l’ensenyament i en la gestió acadèmica, crec fermament que és el moment d’emprendre una reflexió profunda i constructiva sobre el camí que hem recorregut i els ajustos necessaris per assegurar que el sistema educatiu capaciti els nostres estudiants per als reptes del futur.
El meu plantejament se centra en la necessitat imperiosa de reequilibrar l’enfocament pedagògic, combinant de manera més efectiva els continguts teòrics i els continguts procedimentals. La realitat ens demostra que no podem exigir als estudiants que desenvolupin habilitats competencials sense una base sòlida en els continguts conceptuals.
Perquè s’entengui bé, imaginem que l’aprenentatge és com construir un edifici. En aquest cas, els conceptes teòrics són els coneixements bàsics per poder bastir l’estructura, és a dir quines característiques ha de tenir l’edifici, quins materials i eines cal utilitzar, aprendre a efectuar els càlculs per donar-li estabilitat o els components necessaris per fer el ciment i la seva proporció. En canvi, els continguts procedimentals es basen en l’aplicació de les tècniques que els obrers utilitzen per construir l’edifici, és a dir com fan ús dels estris i dels diferents materials, com preparen el ciment o com disposen els diferents elements de construcció tal com ho han après prèviament.
El procés educatiu a l’escola té similituds amb la construcció d’un edifici. Per exemple, abans que un professor demani a un alumne que escrigui una redacció, és crucial que l’estudiant hagi assolit una sèrie de coneixements fonamentals. Això inclou tant sí com no, dedicar temps suficient a l’exercici i a la memorització de regles gramaticals, ortogràfiques, conjugació de verbs i conceptes semàntics, assegurant així que els estudiants puguin consolidar adequadament aquests coneixements. Sovint, els docents es troben sota la pressió d’un currículum dens que els força a avançar a un ritme més accelerat del desitjable. Aquests passos previs són essencials i en el cas de l’exemple que he posat sobre la redacció, són necessaris perquè l’alumne sigui capaç de produir un text clar, coherent i correcte des del punt de vista lingüístic.
Aquest enfocament no implica el retrocés a un model d’ensenyament tradicional ni obsolet on el docent transmet coneixement i l’estudiant es limita a ser un receptor passiu. Aquest plantejament tampoc implica abandonar la metodologia basada en competències, sinó més aviat fer-la evolucionar per assegurar que la teoria i la pràctica vagin de la mà. Això significa revisar els currículums, les estratègies d’ensenyament i els mètodes d’avaluació per garantir que els estudiants adquireixin continguts acadèmics i que alhora els permetin ser veritablement competents. Sense oblidar que és essencial escoltar atentament els ensenyants, ja que són ells els que, dia rere dia, es troben a les aules i coneixen de primera mà les necessitats reals.
Finalment, aprofito l’avinentesa per insistir sobre la gran responsabilitat que recau en el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, recordant que cada any milers d’estudiants transiten una única vegada per l’etapa escolar, un període formatiu on es defineixen les aspiracions, s’encenen passions i es forgen els fonaments sobre els quals aquests joves construiran les seves carreres professionals i els seus projectes de futur.
Mª Àngels Aché Feliu, consellera general de Concòrdia
Dimecres, 14 de febrer del 2024
