La disponibilitat d’aigua és una qüestió de present i, sobretot, de futur (III)
El món modern, o dit d’una altra manera el progrés, ha estat i és beneficiós en molts sentits, però també ens ha proposat i ens continua proposant camins molt allunyats del que realment som. Un d’aquests enganys ha estat de deixar-nos pensar que ens podem extreure de la Natura.
Cada dona i home alberga una quantitat més gran de bacteris que de cèl·lules humanes, ho podríem fer extensiu a la resta d’éssers vius. Un altre dels elements bàsics del nostre cos és l’aigua. La quantitat mitjana d’aigua continguda en un organisme adult se situa al voltant del 65%, que correspon a uns 45 litres d’aigua per a una persona que pesi 70 quilograms. Definitivament, som natura, no ens podem allunyar d’ella.
Essencial per a la regulació del clima, el desenvolupament de la vida a la Terra, el manteniment dels ecosistemes, les poblacions, el desenvolupament de l’agricultura, la indústria i la producció d’energia, l’aigua és un element clau, un bé comú vital i un dret fonamental per la humanitat i per a tots els éssers vius, presents i futurs. Per tant, convé, en un context de canvi global, fixar-nos objectius a mitjà i llarg termini, en base a les reformes que us hem exposat en el segon article, per dotar-nos dels mitjans idonis per preservar-la de la millor manera.
Primer objectiu: Disposar d’un sistema òptim de captació i distribució d’aigua per tal de minimitzar-ne la quantitat extreta, també és una qüestió de malbaratament.
Segon objectiu: Assolir un repartiment equilibrat i equitatiu dels usos.
Tercer objectiu: Elaborar un quadre de comandament operatiu.
Quart objectiu: Gestionar i supervisar, d’una manera coordinada, els recursos hídrics en l’àmbit nacional.
Cinquè Objectiu: Disposar d’un sistema nacional interconnectat i solidari.
Es poden extrapolar la pràctica totalitat d’aquests objectius a la resta de recursos naturals, la terra també n’és un d’essencial. Els anglosaxons parlen de “commons”, o de béns comuns. Elinor Ostrom, Premi Nobel d’Economia l’any 2009, va dedicar gran part de la seva recerca a aquest concepte, i va participar en la seva rehabilitació en els debats polítics i econòmics de les últimes dècades.
Podem definir els béns comuns com la combinació dels recursos i de les interaccions socials (econòmiques, culturals i polítiques) que existeixen dins la comunitat que té cura d’aquests recursos. També es poden definir com la recerca per part d’una comunitat d’una manera de resoldre un problema actuant en benefici de tots els seus membres.
La noció de béns comuns permet entendre el rendiment d’un sistema, com el que som, organitzat més enllà de la racionalitat econòmica exclusiva dels seus actors. També pren forma en la resiliència del propi sistema davant els xocs i la seva capacitat de transformació davant l’aparició de nous factors endògens o exògens. Defensem, des de Concòrdia, aquesta visió dinàmica i multicriteri que inclou l’equitat i la sostenibilitat i suposa l’existència d’un fort capital social, solidaritat entre els membres, capacitats d’acció col·lectiva, reducció dels costos de transacció a través de la confiança o la transparència (elements centrals de l’economia circular) i, sobretot, un desig de benestar compartit.
Des d’un punt de vista normatiu, aquest enfocament permet explorar les relacions bidireccionals entre la política de l’aigua i la qualitat democràtica. En efecte, les reformes que hem proposat només prenen el seu veritable sentit a partir d’un nou horitzó polític. Tenim una relació compromesa amb els valors democràtics i són aquests que donen un interès a les qüestions que han estat abordades en aquest article i en els anteriors. Des d’aquesta perspectiva, es tracta de preguntar-nos com la política de l’aigua pot ser més participativa. Però també saber veure com aquesta política, més enllà del seu únic àmbit d’intervenció, podria nodrir pràctiques i imaginaris més democràtics.
Totes les lleis, formals, morals o ètiques que establim no són lleis naturals, són convencions humanes. Decidim entre tots, amb seny i perspectiva, el que s’escau millor en cada moment i adapten les Institucions al respecte. Ens permetem, aquí, invertir la citació de Jules Vernes, no podem resistir a les lleis naturals, però sí que podem desafiar les lleis humanes, sempre ha estat el nostre camí al llarg de la història.
No tenim cap dubte que sols podem anar més ràpidament, però, de la mateixa manera, estem convençuts que junys anirem més lluny.
La virtut unida és més forta,
Andorra Unita Fortior
Jordi Casadevall
Conseller general de Concòrdia
