Concòrdia presenta el marc de la Llei de benestar
La pròxima Llei de Benestar amb la que treballa Concòrdia ha de garantir el benestar de les generacions futures
Aquest matí, els consellers generals Cerni Escalé, Jordi Casadevall i Pol Bartolomé, en representació del grup parlamentari de Concòrdia han ofert una roda de premsa amb la finalitat de fer una radiografia de les qüestions més rellevants que està tractant el grup parlamentari de Concòrdia en aquest inici de legislatura.
Dins d’aquest treball legislatiu s’estan treballant tres proposicions de lleis, que estan previstes ser entrades en el proper període de sessions o l’inici del següent, que són la Llei del Benestar, la modificació de la Llei d’Inversió estrangera i la modificació de la Llei del sòl.
I quines son les bases de la Llei del Benestar?
Jordi Casadevall ha presentat els pilars del marc de la proposició de Llei del benestar que “anirà més enllà d’indicadors econòmics com és el PIB” per tal de mesurar el desenvolupament d’una societat.
Com ha indicat Casadevall, “Andorra encara no disposa d’una eina suficientment precisa per poder valorar el nivell de benestar en cada moment, per poder determinar polítiques de millora pertinents i per poder dotar-se de mecanismes que garanteixin el benestar de les generacions futures”.
És per aquest motiu que aquesta proposició de Llei del benestar amb la que està treballant el grup parlamentari estableix un índex que ha de permetre saber quin és el nivell de benestar actual i, alhora, determinar quin és el nivell de benestar que es vol assolir. A més, ha de permetre dur a terme una avaluació directa de les polítiques públiques i permetre’ns comparar-nos, si cal, amb altres realitats nacionals.
Quins serien aquests indicadors?
Partint de la base que aquesta llei és una primera proposta, els indicadors amb els quals s’està treballant per poder calcular l’índex de benestar, com ha indicat Casadevall, “cobreixen aspectes essencials de la vida d’una persona, i de retruc, del conjunt de la societat”.
Entre els indicadors trobem:
- la qualitat del medi ambient (qualitat de l’aire, de l’aigua, de l’entorn i la preservació de la biodiversitat)
- la salut pública (esperança de vida, polítiques de salut pública)
- l’habitatge (habitacions per persona i habitatges amb serveis bàsics, despesa en habitatge i en energia)
- l’alimentació (accés a l’alimentació equilibrada i de qualitat, taxa d’obesitat)
- el treball (taxa de treball, de desocupació a llarg termini, ingressos mitjans, seguretat de l’ocupació)
- ingressos (renda familiar disponible)
- seguretat (taxa de criminalitat o un element més subjectiu com el sentiment de seguretat)
- educació (anys d’educació, assoliments educatius, competències dels estudiants)
- mobilitat (xarxa de transport públic, desplaçaments en vehicle privat, distància recorreguda en cotxe, ocupació mitjana per vehicle)
- comunitat (escala de suport social)
- compromís cívic (participació electoral i en elaboració de les regulacions, referèndums consultius, iniciativa legislativa popular)
- satisfacció
- i un índex molt important per Concòrdia, la conciliació personal, familiar i laboral.
Finalment, Casadevall ha volgut remarcar que aquesta proposició de llei persegueix “no generar una despesa suplementària pel que fa a la seva implementació ni crear nous organismes”. A més, ha indicat que és rellevant de començar a dotar l’acció pública de mecanismes de control, ja siguin d’autoavaluació siguin mitjançant altres estaments, perquè aquestes lleis siguin eficients en la seva implementació amb el pas del temps.
