Cerni Escalé sobre la Llei Òmnibus: “Amb aquesta llei continua sent més fàcil especular que trobar un habitatge al nostre país”
El Projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge s’aprova només amb el suport dels grups de la majoria i el conseller general no adscrit
Com era previsible, cap de les reserves d’esmena al Projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, altrament conegut com a Llei Òmnibus, que el Grup Parlamentari de Concòrdia va presentar per defensar al ple, no ha prosperat, a causa del vot contrari dels grups de la majoria.
“Hem arribat a una situació límit”, ha expressat la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, en un moment del debat, en relació amb la situació de l’habitatge a Andorra, afegint que les mesures de la llei “són llargament insuficients”. “Un pedaç per simular que es fa alguna cosa”, ha afegit. Per això ha alertat que el país està en risc de convertir-se en un paradís exclusiu per a inversors estrangers i segones residències, mentre que les persones residents es veuen abocades a marxar o a viure en condicions més precàries. Insistint en aquesta idea, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé ha expressat que “amb aquesta llei continua sent més fàcil especular que trobar un habitatge al nostre país”, alertant que tot indica que l’augment de preus continuarà.
Escalé ha alertat que la situació que es viu a Andorra no passa als països veïns, exposant que mentre que els preus de compravenda han augmentat un 19,6% des de l’abril de 2023, a Espanya ho han fet un 6,9% i a França un 3,8%, en el mateix període.
Per tal de limitar la inversió estrangera immobiliària, són tres les mesures clau que Concòrdia reivindica des de fa temps. En primer lloc, limitar a un únic habitatge el màxim que un inversor estranger pot comprar a Andorra. En segon lloc, establir un sistema de quotes que reguli el màxim d’autoritzacions per inversió estrangera immobiliària que pot atorgar el Govern, cada any. I finalment, regular el nombre màxim de metres quadrats que poden vendre’s a persones estrangeres cada any, perquè “perdre el control sobre el sòl és perdre el control sobre el país”, ha defensat el conseller general Pol Bartolomé. “En un context d’increment constant dels preus de l’habitatge, el deure de l’autoritat pública consisteix a facilitar i prioritzar l’accés a l’habitatge a les persones que viuen i treballen a Andorra”, ha insistit.
En l’àmbit fiscal, el grup parlamentari de Concòrdia ha tornat a defensar la proposta d’augmentar el recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles, durant els primers dos anys, del 10% al 25%. “Els tipus que graven l’especulació immobiliària continuen sent inferiors als tipus que ja teníem en vigor fins a l’any 2023. De manera incomprensible, en plena crisi de l’habitatge, despleguem un marc fiscal més favorable i permissiu envers l’especulació immobiliària”, ha expressat Pol Bartolomé.
I amb la premissa que “hem de créixer més a poc a poc”, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha defensat l’establiment d’un compromís d’inversió pública per part dels treballadors per compte propi i residents passius que arribin al país. “Demanem al Govern un exercici de responsabilitat disminuint el nombre de persones que arriben a Andorra sense cap activitat”, ha expressat.
El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha defensat que “Concòrdia sempre ha tingut voluntat de consens”, en el treball del text, recordant que el problema de l’especulació i la inflació de preus s’ha creat amb els governs de Demòcrates, liberalitzant el mercat. “En les qüestions importants no hi havia marge per al consens”, ha lamentat, i ha formulat la pregunta de “com es pot tenir un mercat lliure i limitar el mercat, al mateix temps?”.
Establiment d’unes zones de protecció
Per tal de garantir que determinades zones puguin ser destinades a les persones que treballen i viuen a Andorra, la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ha defensat poder blindar determinades zones, per tal que no puguin ser adquirides per part d’inversors estrangers. “L’objectiu és evitar la centralització de segones residències en zones cèntriques, on es concentra en major mesura la vida social i cultural del país, i assegurar que les persones residents tinguin a prop les infraestructures i serveis essencials”, ha explicat Segués. La consellera general de Concòrdia ha insistit que aquest enfocament passa per “una planificació urbanística estratègica”, i que ara és un “moment clau” per replantejar aquest urbanisme, tenint en compte que alguns comuns han aplicat suspensions, que estan revisant els seus plans d’urbanisme (POUP’s) i que els estudis de capacitat de càrrega màxima parroquials ens han de donar una visió nacional de tot el territori.
Principi de sostenibilitat demogràfica
Per tal de moderar el creixement demogràfic, el conseller general Jordi Casadevall ha defensat l’establiment d’un nombre màxim de permisos de residència que el Govern pot atorgar cada any, en els diferents supòsits. Ha recordat que l’última dècada ha estat marcada per l’establiment de milers de residents passius i treballadors estrangers per compte propi amb un alt poder adquisitiu. “Malgrat reconèixer la seva contribució a l’economia i a les finances públiques, l’establiment d’aquestes tipologies de resident ha contribuït decisivament a l’encariment del preu de l’habitatge d’Andorra, tot provocant tensions respecte al transport i a l’ús dels recursos naturals del país”, ha argumentat Casadevall.
Protecció dels arrendataris davant la trampa del fill i sortida de pisos buits al mercat
És un fet que, aprofitant escletxes legals en la Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, s’han constatat irregularitats per part de determinats propietaris per extingir contractes de lloguer, sota el pretext que l’habitatge es destinaria a un familiar. Davant la manca de mecanismes efectius de control, hi ha hagut arrendataris que han estat desallotjats de manera injusta i, en alguns casos, s’ha detectat que l’habitatge en qüestió ha tornat a sortir al mercat a un preu més elevat. “Calen mecanismes de control reals i dissuasius per evitar que l’excepció esdevingui la norma”, ha defensat la consellera general Núria Segués. La proposta del grup parlamentari pretenia dotar de més garanties el procediment i “evitar situacions d’abús i protegir les persones arrendatàries davant de pràctiques fraudulentes”, ha argumentat.
En relació amb la sortida dels pisos que estan buits i desatesos al mercat, la consellera general Maria Àngels Aché ha defensat l’establiment d’un règim sancionador per aquells propietaris que simulin ocupacions de l’habitatge, ja que dona unes garanties per fer respectar la llei. “Quan es detectin infraccions, ha de quedar clar que aquells propietaris que utilitzin mecanismes per simular una residència en habitatges buits, han de ser sancionats”, ha manifestat.
La Llei Òmnibus s’ha aprovat només amb els vots favorables dels grups parlamentaris de la majoria que dona suport al Govern i el conseller general no adscrit, Víctor Pintos, mentre que tots els grups de l’oposició (Concòrdia, Socialdemòcrata i Andorra Endavant) hi han votat en contra.
