Ampli acord dels grups parlamentaris pel Projecte de llei de la llengua pròpia i oficial
La Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports ha tancat aquest dijous el text del Projecte de llei de la llengua pròpia i oficial, el qual s’ha treballat de manera intensa i detallada les darreres setmanes. Aquest treball, juntament amb un debat prolífic dut a terme en tots els punts de la llei, ha permès tancar un acord que compta amb el consens dels grups parlamentaris Demòcrata, de Concòrdia, Socialdemòcrata i de Ciutadans Compromesos. D’aquesta manera, s’espera que el projecte de llei pugui ser aprovat amb una majoria clara el pròxim dijous, 25 d’abril.
A través de les esmenes i també via transaccions, que han estat al voltant d’una cinquantena, s’han anat teixint consensos de cara a integrar el màxim d’aportacions de totes les forces, les quals han permès enriquir el text final. Això sí, mantenint l’esperit inicial de la llei, que és el de preservar la llengua pròpia d’Andorra i garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català.
Acreditació d’un nivell mínim i sancions
Pel que fa als canvis introduïts, s’han aportat mecanismes de reforç en tots els àmbits d’aplicació. Pel que fa a l’acreditació d’un nivell mínim de català per renovar el permís de residència i de treball, un dels punts que més interès ha generat de la llei, s’ha acordat l‘obligatorietat de cursar una formació de català de 30 hores per tal de poder obtenir dita renovació, a excepció que es pugui demostrar un nivell adequat de la llengua. A partir d’aquí i en el cas de la primera renovació, caldrà acreditar el nivell A1 de català, mentre que per a la segona renovació, el requisit serà el nivell A2. Aquesta mesura entrarà en vigor a partir del 26 d’abril del 2026, sempre que s’aprovi la llei.
Un altre acord important consensuat per tots els grups és fer extensiu aquests nivells de català a la resta de permisos d’immigració. En aquest punt, s’ha establert un període de cinc anys perquè la llei sigui d’aplicació a tots els permisos.
A més, s’ha concretat la composició d’alguns òrgans que contempla el text, com la Junta de Coordinació de la Llengua o el Consell Nacional, i s’ha definit un règim sancionador més precís, pel que fa al dret de ser atesos en català. Així, qualsevol treballador d’un establiment comercial o empresa del país tindrà l’obligació de mantenir la llengua si el client s’hi dirigeix. En cas de no ser així, es pot sancionar a partir dels sis mesos de l’entrada en vigor de la llei.
El Projecte de llei, destaquen els grups parlamentaris, acompleix la seva missió integradora, associa el progressiu aprenentatge de la llengua per part dels nouvinguts i l’acreditació d’aquesta als permisos d’immigració. Per tot plegat, es feliciten pel clima assolit durant el treball en comissió, que ha permès convertir les respectives esmenes en millores objectives a favor del patrimoni lingüístic d’Andorra.
Andorra la Vella, 12 d’abril de 2024
