La plaça que batega
Aquest any, la Festa Major d’Andorra la Vella ha tingut gust de novetat i aroma de retrobament. No només per la celebració dels quaranta anys dels nostres gegants, Carlemany i Ermessenda, que van fer de pregoners d’honor; sinó perquè, després de molts mesos, hem pogut tornar a gaudir de la Plaça del Poble. Literalment, estrenava “pell”. I, amb ella, una nova manera de viure-la.
La vam estrenar sense cintes ni discursos, com qui obre la finestra un matí d’agost i descobreix que el paisatge ha canviat. Van ser els més menuts de la parròquia, amb la Gran Rua dels Casals d’Estiu, els primers a veure-la. No podia ser més simbòlic: desenes d’infants omplint altre cop de color i rialles un espai que, una setmana després, encara fa una mica d’olor de nou. Tots ells, sense saber-ho, van posar la primera pedra emocional d’un punt neuràlgic d’Andorra la Vella que ha recuperat la vida. Primer amb timidesa, després amb més confiança i, ara, passada la Festa Major, amb aquell sentiment difícil d’explicar, però fàcil de reconèixer: la plaça ja torna a ser de tothom.
Els 1.100 metres quadrats de zona verda amb vegetació de baix consum hídric han canviat la seva fisonomia. Les noves taules de “ping-pong” ja han donat els primers campions improvisats, la zona de jocs desperta curiositat i rialles, i els espais de descans conviden a aturar-se, observar i conversar. Tot això sense oblidar que aquesta Plaça del Poble forma part d’un projecte més gran, que inclou la remodelació de la plaça Vinyes, i que veurà la llum en les pròximes setmanes. Dos espais que dialogaran entre ells, que es complementaran i que, en conjunt, faran d’aquest espai un lloc de trobada encara més especial.
Durant la darrera setmana, a la Plaça del Poble hi hem ballat sardanes, hi hem escoltat concerts, hi hem compartit una arrossada popular, hi hem vist ballar els gegants, la dansa dels capgrossos… i un moment molt emotiu: el reconeixement de les colles geganteres als nostres gegants pel seu 40è aniversari. Una demostració de la connexió entre colles, unides per l’estima a la cultura popular i tradicional. I com no podia ser d’altra manera, també hi hem compartit el ball del Contrapàs amb l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, aquesta dansa tan nostra que només es balla per la Festa Major i que va trobar en la renovada plaça l’escenari perfecte. Un ball que és molt més que un simple ball, perquè el balla tot un poble. És una abraçada compartida entre generacions, un cercle simbòlic que es multiplica i ens recorda que som una comunitat viva, unida i diversa.
Aquests dies de Festa Major, el que realment ha fet màgica la Plaça del Poble és com vam viure els diferents actes que s’hi han realitzat. Infants corrents, padrins i padrines explicant com era abans, famílies que es retrobaven, joves passant l’estona tot fent-se fotografies a les lletres d’Andorra… fins i tot aquells que mai participen de res, aquesta vegada també hi eren. Rient, ballant… com si la plaça els hagués cridat pel seu nom.
Ara, amb la festa acabada, la plaça continua el seu nou camí. Renovada, atractiva… viva. Ja no és només una plaça remodelada, és el nou cor d’Andorra la Vella. Un cor que batega a ritme de gegants, jocs, danses… i de tot allò que vindrà i que ens fa ser comunitat. Una plaça que parla, recorda i espera que entre tots la fem bategar.
Olalla Losada, cònsol menor d’Andorra la Vella