Jordi Casadevall sobre l’ordenació del territori i l’urbanisme: “Per nosaltres es tracta d’una emergència nacional, d’una qüestió existencial”
La sessió de Consell General d’aquest dijous ha estat curta, amb només tres punts a l’ordre del dia. El més rellevant de tots, per com incidirà en el desenvolupament futur del país, la creació d’una comissió d’estudi que haurà d’analitzar les accions i mesures tècniques que caldrà implementar per assegurar un creixement urbanístic sostenible.
El conseller general Jordi Casadevall ha assenyalat, a l’inici de la seva intervenció, que l’ordenació del territori i l’urbanisme són “el pal de paller de la nostra visió política” i que per a Concòrdia “es tracta d’una emergència nacional, d’una qüestió existencial”. També ha recordat que el grup parlamentari va presentar una Proposició de llei de moratòria de noves llicències urbanístiques al juny, i que d’haver-se aprovat hauria ajudat a tenir un escenari més favorable per iniciar el debat i el treball en aquesta comissió d’estudi.
Casadevall ha alertat que l’increment de l’activitat constructiva i immobiliària ha derivat en una preocupació generalitzada pels efectes que provoca en àmbits com el dels recursos naturals, l’energia, els serveis, les infraestructures públiques i, especialment, l’habitatge, per insistir en la importància que tindran les conclusions d’aquesta comissió d’estudi i que podrien servir de base per a una posterior modificació de la Llei General d’Ordenació del Territori i l’Urbanisme (LGOTU), si hi ha consens parlamentari. En aquest sentit, ha volgut remarcar la importància que tindrà el treball conjunt amb el Govern i els comuns, i sentint totes les veus implicades.
“En matèria d’urbanisme, el conservadorisme és sinònim de sostenibilitat”, ha expressat el conseller general de Concòrdia, per argumentar que no es tracta de dur a terme una revolució, sinó els ajustos necessaris, siguin de fons o de forma. Ara bé, ha alertat que hi ha aspectes que no es poden perdre de vista, com el traçat del futur transport públic segregat o els riscos naturals als quals està exposat el territori andorrà, com els aiguats i els moviments sísmics, afegint que “l’intervencionisme públic només ha fet que començar”, si es tenen en compte les externalitats negatives que alerten els economistes. En són exemples la Covid-19 o la recent Dana que ha patit la Comunitat Valenciana espanyola.
En definitiva, un treball, el d’aquesta comissió d’estudi, que ha de permetre definir millor l’estratègia nacional d’adaptació al canvi climàtic i de transició energètica.
Llum verd unànime a la Llei de caça
L’aprovació del Projecte de llei de caça ha estat l’altre punt destacat de la sessió de Consell General d’aquest dijous. Tota la cambra ha donat suport a un text que donarà més garanties a una activitat fonamental per protegir la bona salut de les muntanyes del Principat. El conseller general Pol Bartolomé ha assenyalat que, probablement, és “una de les activitats humanes més tradicional”. En aquest sentit, ha recordat que el creixement descontrolat d’espècies com l’isard, el cabirol, el mufló i el cérvol poden arribar a pertorbar aquesta bona salut de les muntanyes. Per això és fonamental un control i una regulació dels caçadors, ja que “exerceixen una funció de servei públic pel que fa a la moderació del creixement de la fauna i preservació de l’equilibri ecològic del país”, ha argumentat Bartolomé, seguint la recomanació de l’ONU.
Entre els elements essencials del text, el conseller general de Concòrdia ha destacat, d’una banda, les mesures per regular l’exercici de la caça per a menors d’edat i els seus acompanyants. Un aspecte important, perquè “promourà el relleu generacional en un sector indispensable” per a la salut del territori natural d’Andorra. D’altra banda, s’ha referit a la caça de l’isard i a la importància que la llei defineixi el pla de caça anual “d’aquesta espècie andorrana per excel·lència”, ha dit Pol Bartolomé. Finalment, un altre punt clau del text és el fet que estableixi una classificació dels terrenys de caça i de les zones de seguretat, garantint que l’activitat de caça es manté a una distància prudencial dels nuclis urbans. Un aspecte especialment important, si tenim en compte que el creixement urbanístic del país s’endinsa cada cop més en entorns naturals més aïllats.
El conseller general Pol Bartolomé ha agraït la tasca i col·laboració de la Federació Andorrana de Caça i Pesca, present a l’hemicicle durant el debat de la llei.
La Llei del cens avança pel treball en comissió
La presidenta suplent del Grup Parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha defensat la modificació de la Llei del cens pels beneficis que comportarà a nivell funcional. En primer lloc, facilitarà els tràmits a la ciutadania, ja que en una sola vegada podrà fer efectiva l’alta i la baixa, en el cas d’un canvi de la seva residència parroquial. En segon lloc, s’assegurarà una actualització immediata del cens poblacional i el cens electoral. Una oportunitat per revisar la recollida de dades, la qual cosa permetrà disposar d’informació estadística més fiable i obtenir uns indicadors demogràfics, com els de natalitat, mortalitat i fluxos migratoris, més ajustats a la realitat. Millores “essencials per garantir que les polítiques públiques responguin de manera adequada a les necessitats reals de la població”, ha defensat Segués. Finalment, es podrà centrar la informació en una dada única i reutilitzable, que permetrà eliminar duplicitats entre administracions. Ara bé, perquè totes aquestes millores vegin la llum, la consellera general ha remarcat la importància de destinar els esforços prioritaris necessaris per disposar d’una eina informàtica eficaç.
La Proposició de llei presentada pels comuns ha rebut el suport de tota la cambra i ara començarà el treball d’esmenes en comissió.
