Carta als docents
La consellera Maria Àngels Aché expressa, en aquesta carta als docents, el seu suport als mestres en l’inici del nou curs, reconeixent els nervis, l’alegria i les preocupacions que comporta la tornada. Valora la seva tasca com a fonamental i, sovint, menys valorada del que mereix. Desitja a docents, alumnes i famílies un curs ple de satisfaccions i èxits.
Benvolguts mestres,
S’acaben els dies llargs, els dies de no pensar en la feina, de no mirar el rellotge i de fer i desfer sobre la marxa, sense uns horaris o una agenda que ens marquen la planificació. L’estiu acostuma a ser una època per carregar piles. Una pausa necessària i que sempre precedeix un fet: l’inici d’un nou curs escolar.
La tornada a l’escola és un moment que es viu de manera diferent entre estudiants, famílies i cos educatiu. Els pares tornem a trobar aquella rutina de la qual ens encanta escapar, però que recuperem amb ganes després del període estival.
Mentre la tornada pot ser un respir per a les famílies, per a molts infants i joves aquest període representa una càrrega emocional i una font de pressió important, per les noves responsabilitats acadèmiques, pels canvis d’escola, de professors i, fins i tot, pels temuts canvis de companys de classe. En aquest context, el suport emocional és important per ajudar els alumnes a afrontar els nous reptes.
Aquesta tensió és habitual, forma part del procés normal (si se’n pot dir així) i afecta a tothom: pares, fills i, per descomptat, mestres i professors. Sé que la major part dels docents que conec afronteu amb nerviosisme la tornada a l’escola, però aquesta emoció s’atenua una mica amb els anys. És un sentiment d’alegria i preocupació alhora: contents per tornar a la feina després d’unes vacances ben merescudes, de viure noves experiències i retrobar-vos amb els companys de centre, però també preocupació pel bon funcionament de la classe i per l’adaptació a uns nous alumnes i a les seves famílies. Cadascú ha de trobar el seu lloc per assegurar-se un bon inici de curs.
Des de dilluns, gran part dels docents del país us prepareu amb energia renovada per rebre els alumnes. Uns dies abans de la seva arribada a l’escola, els ensenyants, entre nervis i expectatives, us dediqueu a revisar el currículum, preparar el material, adequar l’aula i assegurar-vos que disposeu de les eines necessàries per als pròxims deu mesos. La tasca docent és clau i, massa sovint, menys valorada del que mereixeria.
Quan tot funciona, l’ensenyament és un dels oficis més gratificants del món. Hi ha cursos tan entranyables que deixen empremta per sempre més en alumnes i professors, ho sé per experiència. Però l’ensenyament també pot ser una feina de les més difícils, quan les coses es torcen. Ensenyar és un art que exigeix una dosi molt subtil de tendresa i fermesa, de confiança en un mateix i de flexibilitat. El desgast i la fatiga poden acabar amb les persones més ben disposades.
De vegades, els professors sabeu ja des dels primers dies de curs que l’any serà difícil, i que haureu de gestionar bé les energies.
Pocs dies abans de la «rentrée», vull treure’m el barret davant de tots aquests professors fixos i interins que esteu a punt de començar un nou curs escolar. Des del grup parlamentari de Concòrdia aprofitem l’avinentesa per a desitjar a alumnes, famílies i docents una tornada a l’escola plena de satisfaccions i d’èxits!
Maria Àngels Aché Feliu, Consellera general de Concòrdia
