La disponibilitat d’aigua és una qüestió de present i, sobretot, de futur (II)
La gestió de l’aigua constitueix un dels desafiaments més importants per a la humanitat, i segurament també un dels més complexos.
Us volem exposar, en aquest segon article (pots llegir aquí el primer), algunes de les reformes ambicioses que s’hauran de dur a terme per tal d’optimitzar la gestió dels recursos hídrics al nostre país, avui per a demà. Les qualifiquem d’ambicioses no per pedanteria sinó per responsabilitat i treballarem de valent en aquesta direcció. Però no ens hem d’enganyar, aquestes reformes requeriran un nivell d’inversió important que haurem de saber esglaonar en el temps.
La Constitució i la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns no han de suposar un fre o un obstacle a la coordinació entre el Govern i les corporacions locals. Els marcs constitucional i legislatiu vigents permeten aquesta coordinació, ja que no afecta la titularitat de les competències, sempre que també es busqui més eficiència i eficàcia en llur posada en pràctica. Podríem dir que l’article 31 de la Constitució ens hi obliga. Recordem el que diu: “És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones”.
A Andorra predomina el model de gestió pública dels recursos hídrics i pensem que ha de continuar sent així. Per nosaltres la gestió pública ha de ser la norma i la delegació de servei públic, en tot cas, l’excepció. En aquest sentit, hem de ser capaços de consolidar els models de gestió pública que tenim actualment i integrar-los per tal de garantir que quedin fora de les lògiques de mercat. La lògica dels beneficis s’adequa difícilment amb la lògica de la preservació dels recursos.
Passem a detallar algunes de les reformes inajornables que s’hauran d’abordar i que hauran de quedar recollides en un futur nou marc legislatiu que s’albira complex de dissenyar.
– Andorra ha de dur a terme actuacions urgents a les xarxes de captació i distribució d’aigua, per tal d’actualitzar-les, sobretot les més obsoletes. Ja s’està avançant en aquesta direcció. Però, per tal d’assolir més ràpidament aquest objectiu, és necessari endegar, en un primer terme, una campanya de cerca i reparació de pèrdues, sempre que ja no s’estigui duien a terme, a les diferents xarxes públiques o privades. L’objectiu hauria de ser assolir el 85% d’eficiència a totes les xarxes (15% de diferència entre el cabal captat i el facturat). En un segon terme, l’establiment d’un sistema de monitoratge, amb sensors i sistemes de càlcul de cabal hauria de permetre mantenir aquest nivell d’eficiència.
– Andorra ha de disposar d’un espai de diàleg en aquesta matèria. Advoquem pel seu establiment mitjançant la creació d’una Taula permanent entre el Govern, els comuns i tots els usuaris en funció de cada tipologia d’ús, per tal de poder dialogar i entendre les necessitats i els desafiaments de cada part. Una prova pilot d’aquestes característiques s’ha dut a terme aquest any a l’Arieja. Pel que fa a aquest punt, entenem que es pot posar en pràctica immediatament.
– Andorra ha de dotar-se d’un Pla Hidrològic Nacional per tal de disposar d’una eina, indispensable al nostre entendre, que permeti dur a terme una política de l’aigua pertinent (eficient, eficaç, raonada i durable) i poder anticipar, en la mesura del possible, esdeveniments excepcionals. Aquest pla ha de permetre, entre altres, “endreçar” els usos de l’aigua i establir règims de cabals ambientals per tram i període. Les conclusions del projecte “Piragua”, dut a terme pels investigadors d’Andorra Recerca + Innovació, assenyala el camí.
– Andorra també ha de dotar-se d’una Agència Nacional de l’Aigua o òrgan similar, que integri la representació del Govern i la dels Comuns, així com una representació de les societats privades que gestionen recursos hídrics, per tal de pilotar de manera òptima la política de l’aigua.
– Andorra ha de tenir una xarxa de sistemes de transvasament entre parròquies. Aquesta possibilitat ja ha estat plantejada darrerament pel segon Cònsol d’Andorra la Vella i la compartim plenament. De fet, per nosaltres, és un dels objectius que s’hauran d’assolir per ser més resilients, com a país, a mitjà i llarg termini.
Un bon escenari per dur a terme aquestes reformes podria ser la signatura d’un Acord institucional entre el Govern i els Comuns amb l’esperit de l’anomenat “Acord institucional del 2014”. Mitjançant aquest acord es podria crear una comissió de treball àmplia per tal d’abordar aquesta qüestió que podríem qualificar d’existencial. En tot cas, aquesta possibilitat s’haurà d’explorar després de les eleccions vinents.
Jordi Casadevall – Conseller general de Concòrdia
