Aché i Bartolomé pregunten per les mesures de prevenció dels efectes de les onades de calor
Els consellers generals de Concòrdia motiven la pregunta en relació als efectes de salut que provoquen les altes temperatures en la salut de la població.
Els consellers generals de Concòrdia, Maria Àngels Aché i Pol Bartolomé, han entrat avui a Sindicatura una pregunta escrita dirigida al Govern sobre el pla de prevenció dels efectes de les onades de calor en la salut de les persones.
Aché i Bartolomé han preguntat si Govern disposa d’un pla específic i relatiu a la prevenció dels efectes de les onades de calor per la salut dels ciutadans i si aquest preveu mecanismes de coordinació amb els comuns per tal de fer front, de manera conjunta i coordinada, a l’impacte de les onades de calor en la salut de les persones.
El consellers generals de Concòrdia també han sol·licitat quin és el posicionament del Govern respecte als refugis climàtics i si disposa d’espais públics en les diferents parròquies del país que, eventualment, podrien formar part d’una xarxa pública d’espais “de refugi climàtic”, entenent aquests com espais interiors o exteriors que proporcionen confort tèrmic a la població en un context d’altes temperatures (o d’extrem fred a l’hivern).
Finalment, Bartolomé i Aché han demanat si existeixen mesures aplicables a les empreses i/o a les administracions públiques adreçades a reduir o compactar l’horari de la jornada laboral dels professionals que desenvolupen la seva activitat a l’exterior i que pateixen especialment les temperatures extremes durant els períodes afectats per fenòmens meteorològics adversos, i en cas de ser així, quines són aquestes mesures.
La motivació d’aquestes preguntes rau de l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i la declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica adoptat pel Consell General el gener de 2020, i del fet que els efectes de l’emergència climàtica són cada cop més evidents, amb un increment notable dels fenòmens climàtics extrems com, per exemple, les sequeres, les inundacions fruit de fortes tempestes i, especialment, les onades de calor. En aquest sentit, entre el conjunt d’efectes malaurats i provocats per les onades de calor, destaca el seu impacte en la salut de la població, particularment en el cas de la gent gran i dels grups socials més vulnerables.
A més, Aché i Bartolomé destaquen que la situació d’emergència climàtica ens obliga a replantejar el model urbanístic d’Andorra afavorint una major protecció dels espais verds i mitjançant la creació d’una xarxa pública de refugis climàtics que facilitin una millor adaptació de la ciutadania a un clima marcat per les altes temperatures, així com desenvolupar plans d’actuació específics per a prevenir els efectes de les onades de calor en els grups poblacionals més vulnerables mitjançant -per exemple- l’elaboració d’una guia i d’un pla de prevenció que guiï als comuns i les diferents administracions a l’hora de fer front, de manera conjunta i coordinada, a l’increment sobtat i extrem de les temperatures.
