Concòrdia alerta que el nou programa del Govern d’ajuts a l’habitatge provocarà un increment dels preus del mercat immobiliari
Habitatge, creixement demogràfic i educació han estat els eixos de les qüestions del grup parlamentari de Concòrdia a la sessió de control al Govern d’aquest dijous.
El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha exposat el neguit per la inflació de preus que pot provocar en el mercat immobiliari el nou programa d’ajuts temporals del Govern per afavorir l’habitatge assequible. Davant l’exemple d’una persona amb uns ingressos mensuals de 2.000 euros i un lloguer de 1.000, la seva aportació màxima al lloguer sense destinar-hi més del 30% dels seus ingressos és de 600 euros. L’ajuda del Govern, doncs, seria de 400 euros. Escalé ha preguntat “quin propietari no apujarà el preu del lloguer, fins i tot els més responsables, fins al límit del topall que estableix el Govern a cada parròquia (que en aquest exemple seria de 1.284 euros), si qui ho paga és el Govern?”. En el fons, el Govern està pagant directament al propietari per la diferència de l’import, ha argumentat.
Cerni Escalé ha assenyalat que aquest programa, sorgit d’una proposta del Debat d’Orientació Política (DOP) en què s’encomanava al Govern a desenvolupar “mesures d’acompanyament” per aquelles famílies que amb el 30% dels seus ingressos no poden afrontar el lloguer, ha derivat en una mesura que consisteix en el “pagament amb escreix” del lloguer o de la quota hipotecària. “Posem en dubte l’eficàcia de la mesura i que sigui sostenible en el temps” ha dit.
El conseller general de Concòrdia ha recordat que a França, als anys noranta, es van adoptar mesures molt similars, i el 78% de l’import de les ajudes concedides va acabar destinat a l’increment de preus. També ha alertat que una vegada s’atorga, es crea una dependència molt forta d’aquestes ajudes. “Com es pot frenar posteriorment?” ha preguntat, afegint que “estem a punt d’assistencialitzar una part enorme de la població andorrana” que no podrà viure a Andorra sense una ajuda social.
En relació amb el creixement demogràfic, i davant la possibilitat que el Govern creï una nova autorització d’immigració temporal, vinculada a projectes concrets del sector de la construcció, Cerni Escalé ha demanat planificació a mitjà i llarg termini. “En moments de pics de feina, també a la construcció, és raonable que hi hagi mesures extraordinàries; el que és preocupant és que el Govern no prevegi com evitar aquests pics, perquè la situació és indesitjable per a tothom” ha manifestat el president del grup parlamentari. “El territori que tenim és molt valuós i l’hem de saber administrar” ha afegit.
Escalé també ha expressat l’impacte que pot tenir per al país que vinguin persones a treballar durant un període molt limitat de temps, ja que és molt difícil que hi hagi una integració, mentre continua, alhora, un tensionament dels serveis.
Bàtxelor en Turisme i proves PISA For Schools
La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ha demanat al Govern per l’estat d’implementació del Bàtxelor en Turisme, recordant la importància d’uns estudis com aquests per un país com Andorra, on el sector dels serveis és un dels més importants. Davant la professionalització que es busca per aquest sector, Segués ha assenyalat la importància que sigui la Universitat d’Andorra (UdA) qui imparteixi aquesta titulació. “Seria una acció que faria honor a l’educació pública” ha expressat.
Núria Segués també ha traslladat la incomprensió pel fet que en un títol estatal com és aquest, la llengua catalana quedi reduïda a sis crèdits optatius (alhora s’obliga que hi hagi dotze crèdits obligatoris vehiculats en anglès), quan la llei estableix que el català és la llengua pròpia de l’Ensenyament Superior i també la de l’educació, l’aprenentatge i la comunicació dels centres de formació.
I encara en el vessant educatiu i formatiu, la consellera general Maria Àngels Aché ha defensat la importància de donar més pes a l’adquisició dels coneixements, aprofitant la revisió del Marc Curricular. “Són la base d’un bon aprenentatge” ha dit. Ha recordat que famílies i professionals fa anys que adverteixen que als alumnes els hi costa comprendre el que llegeixen, expressar-se per escrit, fer càlculs i, fins i tot, estudiar sols. I tot i que encara no es tenen els resultats de les proves PISA For Schools que es van fer el curs passat, les dades internacionals indiquen que hi ha un problema generalitzat amb els aprenentatges bàsics. De fet, amb les proves del 2022, les escoles andorranes es van situar per sota de la mitjana de l’OCDE en lectura, matemàtiques i ciències. Aché ha assenyalat que cal trobar l’equilibri entre una bona base de coneixements, que permeti als alumnes desenvolupar les seves competències, i saber aplicar allò que han après.