Concòrdia demana planificació davant del repte que comporta l’envelliment de la població
Manca de planificació davant l’envelliment accelerat de la població. Aquesta és la conclusió que es pot extreure de la pregunta oral formulada per la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, al voltant de la planificació del Govern per anticipar-se a aquest repte que marcarà els pròxims anys. La prevenció, l’atenció comunitària, els serveis vinculats a un envelliment saludable, el reforç de centres sociosanitaris… Són serveis i infraestructures necessàries, però que no serveixen de gaire si no van acompanyades d’una projecció demogràfica i de dependència. “Es tracta de dimensionar un sistema que sigui viable, sostenible i capaç de respondre a una realitat demogràfica que canvia molt ràpidament”, ha expressat.
Núria Segués ha plantejat diverses qüestions clau, com els recursos que s’hi destinaran o l’impacte pressupostari que tindrà, recordant que el darrer informe de l’FMI ja alerta la pressió que suposarà, aquest envelliment accelerat, sobre la despesa pública i, especialment, sobre les pensions i la sanitat. Un fet que “obliga a anticipar reformes i a planificar avui, no demà”, ha dit. Un repte, doncs, que no és només social, sinó de model econòmic de país, també.
La consellera general de Concòrdia ha assenyalat que “cal definir un model que inclogui la prevenció i la detecció precoç de la dependència, que ampliï l’atenció a persones amb discapacitat o patologies neurodegeneratives, que continuï desplegant un pla nacional sociosanitari amb recursos i serveis de llarga durada, que garanteixi l’accés a aquests i, sobretot, que planifiqui de manera clara el mapa d’infraestructures, especialment de les residencials”, perquè “com més ens anticipem, millor servei podrem oferir a la nostra ciutadania”, ha conclòs Segués.
Sí al crèdit extraordinari per habitatge i sanitat
Per responsabilitat, el grup parlamentari de Concòrdia ha validat el crèdit extraordinari de 40 milions d’euros per invertir en habitatge (35 milions) i en diversos equipaments sanitaris (5 milions). Tot i reconèixer l’esforç d’inversió en el parc públic d’habitatge, Cerni Escalé ha alertat que aquesta acció no respon al problema, ja que el Govern continua permetent que els preus s’incrementin. “Quina és, aquí, la bona gestió dels diners públics?”, ha preguntat, recordant els 1.100 milions de deute públic de l’Estat. “Estem cremant pressupost amb una cosa que hauríem pogut millorar frenant l’especulació i la inversió estrangera en immobles”. S’han perdut milers de pisos de lloguer assequible els darrers anys, “uns 10.000 sent conservadors”, ha exposat, mentre que la previsió de l’Executiu és que al final de la legislatura hi hagi uns 700 pisos de lloguer al parc públic d’habitatge. Les xifres no casen.
El president del grup parlamentari ha assenyalat que la crisi de l’habitatge també és una “crisi de desarrelament”; pel territori perdut arran de la construcció desmesurada, per l’expulsió de ciutadans que no poden viure al país arran de l’increment desorbitat de preus del mercat immobiliari, i per la minorització de l’empresa familiar andorrana, que no pot competir en captació de personal amb les grans marques. Cerni Escalé ha insistit que la productivitat està estretament relacionada amb els preus de l’habitatge, i la consegüent pèrdua d’atractiu per captar nous perfils formats que vulguin venir a viure al Principat.
Sobre la fórmula del “coliving”, Escalé ha deixat clar que no és la solució al problema de l’habitatge i que s’ha d’emmarcar com una mesura complementària més, que pot interessar a determinats col·lectius, però a la qual ningú s’ha de veure obligat. Ha demanat celeritat per desenvolupar reglamentàriament la mesura, tenint en compte està regulat legislativament des de l’any 2023.
No a la modificació de la llei de la nacionalitat per ser més rígida i menys integradora
Actualització positiva i necessària pel que fa al còmput discontinu d’anys de residència i a la disminució dels anys d’escolarització per obtenir la nacionalitat andorrana. Ara bé, enduriment pel que fa a certs aspectes d’accés a la nacionalitat i allunyament, en part, de l’esperit d’integració que ha caracteritzat Andorra fins al dia d’avui. Per aquests darrers motius, Concòrdia ha votat en contra de la modificació de la llei de la nacionalitat. El conseller general Jordi Casadevall ha defensat tres arguments principals.
En primer lloc, perquè es reforcen requisits acumulatius i es consolida un model més restrictiu, malgrat algunes excepcions. En segon lloc, perquè s’introdueix una concepció més rígida de la nacionalitat. I, en tercer lloc, perquè es reforça una visió més formalista de l’arrelament. “No es reconeixen prou bé les trajectòries vitals reals de moltes persones que han crescut i viscut al país”, ha lamentat Casadevall, recordant que Andorra sempre ha sabut combinar identitat i integració i que ho ha de continuar fent. Amb la modificació “aquest equilibri es desplaça cap a una lògica més tancada” i això té conseqüències, ha expressat el conseller general de Concòrdia, alertant que “una societat que dificulta l’accés a la plena ciutadania és una societat que córrer el risc de fragmentar-se”.
Finalment, Jordi Casadevall ha expressat la necessitat de revisar estructuralment la llei, compartida per tots els grups parlamentaris durant els treballs en comissió.
En un altre ordre, Concòrdia ha votat a favor de la Llei del Registre Civil, destacant la modernització que suposa per aquest instrument, que passarà a ser totalment electrònic. Tenint en compte que es tracta d’informació especialment sensible, la formació ha fet propostes perquè es garanteixi la traçabilitat dels accessos a les dades, de manera que quedi constància de qualsevol consulta, però assegurant la confidencialitat i el control efectiu d’aquests accessos.
El debat dels salaris no es pot desvincular del model econòmic que es vol per Andorra
Una actualització salarial vinculada a l’IPC no hauria de ser vista com un problema per a les empreses, sinó com una inversió en estabilitat, qualitat i continuïtat. És una de les principals premisses que ha defensat la consellera general Maria Àngels Aché, en relació amb la proposta d’acord per analitzar una revalorització general dels salaris d’acord amb l’IPC. “Si volem empreses competitives, també necessitem treballadors cuidats, reconeguts i valorats”, ha expressat, afegint que “no es tracta d’augments salarials extraordinaris, sinó de garantir, com a mínim, que els salaris no perdin valor any rere any”. Ha recordat que quan l’augment de l’IPC es repercuteix en el lloguer, en la compra o en qualsevol altra despesa, però no en el salari, el resultat és una pèrdua clara del poder adquisitiu.
Per a Concòrdia, aquest debat no es pot desvincular del model econòmic que es vol pel país. Un repte, el de la capacitat d’Andorra de generar més productivitat, que també alerta el darrer informe del Fons Monetari Internacional (FMI), com ha assenyalat el conseller general Pol Bartolomé, recordant que el creixement del PIB està estancat. “Quan parlem de salaris, hem de parlar de com podem crear un model econòmic amb salaris de valor. Un debat encara més important”, ha dit.