Concòrdia demana un pla de moderació demogràfica davant les necessitats de mà d’obra de les grans superfícies comercials projectades i en qüestiona les autoritzacions
La pregunta del president del grup parlamentari de Concòrdia, sobre la compatibilitat entre la moderació del creixement demogràfic i la disponibilitat de quotes per cobrir la demanda de recursos humans del teixit comercial existent, ha estat una de les més rellevants de la sessió de control al Govern d’aquest dijous.
Cerni Escalé ha plantejat a l’Executiu com ha previst donar resposta a les necessitats de personal que requeriran moltes de les noves superfícies comercials projectades i autoritzades. N’ha citat tres, les quals conjuntament representaran més de 100.000 m² i requeriran un miler de nous treballadors. I ha contextualitzat que des del 2023, el nombre de residents ha crescut en 8.000 persones més, el que representa un 10% de la població del país. “De poc ens serveix un parc públic d’habitatge si deixem entrar tantes persones” ha lamentat, recordant el rol d’àrbitre que té el Govern, en tant que és qui autoritza la instal·lació d’aquest tipus de superfícies. En aquest sentit, Escalé ha recordat que la Llei del comerç preveu una autorització prèvia i obligatòria fonamentada en criteris d’interès general, un dels quals és els efectes sobre el desenvolupament econòmic del sector, i ha plantejat dubtes sobre si els establiments projectats van obtenir-la. Per això ha anunciat que la formació entrarà una demanda d’informació al respecte. “Continuem incrementant la població sense un pla coherent a mitjà i llarg termini” ha lamentat.
En una altra qüestió, el conseller general de Concòrdia també ha volgut saber quina estratègia preveu el Govern per als pròxims anys pel que fa a l’ús de la intel·ligència artificial a l’administració pública. Cerni Escalé s’ha mostrat preocupat per la gestió del personal de l’administració i la manera de compaginar les noves incorporacions amb les noves tecnologies. Ha demanat una planificació més concreta, a cinc o deu anys vista, tenint en compte les jubilacions i la descripció dels llocs de treball, de manera que no es continuïn publicant noves places sense saber si seran necessàries en el futur. Per això ha requerit valentia a l’hora d’apostar per a les noves tecnologies i ha posat l’exemple de Finlàndia, que utilitza un sistema d’IA per a classificar documents públics, gestionar la correspondència o dur a terme el primer esborrany de les resolucions administratives.
Concòrdia demana valentia al Govern amb l’aplicació de la Llei del català
La consellera general Maria Àngels Aché ha traslladat al ple del Consell General la preocupació per la disminució de l’ús social i quotidià del català, assenyalant que malgrat el marc favorable (llei ambiciosa, sistema educatiu que garanteix l’ensenyament del català a totes les escoles i centres de formació i autoaprenentatge de la llengua), no es reflecteix al carrer. “Hi ha una distància evident entre les eines que tenim com a país i la realitat que es viu en el dia a dia”, ha expressat. Ha recordat que del centenar de denúncies que es van presentar l’any passat, només dues van tenir una sanció econòmica i ha insistit en la importància de respectar la llei, al marge de la pedagogia. “Si el missatge és que no hi ha conseqüències reals, que en el pitjor dels casos es fa un avís i no passa res més, el compliment legal perd credibilitat”, ha manifestat. En aquest sentit, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha demanat valentia al Govern per aplicar el que la llei ja recull i sancionar quan calgui. “Caldran una o dues sancions d’import rellevant perquè la gent i els empresaris el parlin entre ells i no en calgui mai més cap altra”, ha dit.
Aché ha qüestionat la fiabilitat de les dades de l’Enquesta de Coneixements i Usos Lingüístics del 2022, exposades per la ministra, puntualitzant que la població ha crescut un 13%; i ha defensat que la riquesa plurilingüística de la societat andorrana és compatible amb la protecció del català. “No significa imposar-lo, sinó garantir la pervivència de la llengua pròpia del país amb una mirada cap al futur i respecte pel nostre passat”, ha expressat. Alhora, ha demanat celeritat amb el programa del Govern que ha d’ajudar a integrar les persones nouvingudes, després que es denegués la Proposició de llei de Concòrdia que tenia aquesta finalitat.
El repte de tenir un sistema sanitari ben dimensionat
La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ha defensat la importància de disposar d’uns bons indicadors del sistema sanitari per tal d’orientar les decisions. És a dir, poder valorar realment si les mesures que es prenen en milloren o no l’accés, la qualitat assistencial i la sostenibilitat econòmica. Ha recordat que aquests indicadors no són estàtics, sinó que s’han d’analitzar en relació amb la demanda dels serveis sanitaris, i que la demanda depèn, en gran part, de l’evolució demogràfica del país. “Si la població creix i la demanda augmenta, però la infraestructura i els recursos no evolucionen al mateix ritme, l’accés i la qualitat inevitablement es tensionen”, ha assenyalat Segués, afegint que “la qualitat del sistema sanitari també depèn de si és capaç de donar una resposta a la gent quan ho necessita”. Per exemple: que una persona pugui visitar-se amb un especialista o pugui fer-se una determinada prova en un temps raonable, encara que la demanda sigui alta. Aquí és quan tindran sentit els indicadors. Perquè “el repte no és només tenir un bon sistema sanitari avui, sinó assegurar que el sistema estigui dimensionat per continuar funcionant bé demà”, ha conclòs la consellera general de Concòrdia.
En les diverses qüestions que ha formulat, Núria Segués ha plantejat a la titular de Salut la importància de poder incorporar determinades especialitats al país, tenint en compte el cost que representen per a la CASS algunes de les derivacions a centres de fora del país.
En un altre ordre, però també durant la sessió de control al Govern, a través de dues repreguntes de la consellera general Segués, s’ha sabut, d’una banda, que l’Executiu preveu tenir llest el text legislatiu per a la despenalització de l’avortament abans de l’estiu. I, d’altra banda, que durant la visita a Andorra del Copríncep francès, Emmanuel Macron, prevista per a finals d’abril, el cap de Govern li traslladarà la necessitat d’analitzar una alternativa ferroviària per connectar França i el Pas de la Casa, arran de l’esllavissada a la carretera RN-20 i que ha dificultat la mobilitat entre ambdós territoris durant un mes llarg.