Territori i patrimoni centren la darrera sessió de Consell General del curs polític
La darrera sessió de Consell General del període de sessions ha estat protagonitzada per l’aprovació d’un conjunt de textos de temàtiques diverses, tots per assentiment de tota la cambra.
En relació amb el sector primari, s’ha donat llum verd a una modificació de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) per clarificar un conjunt de normes urbanístiques aplicables a les instal·lacions destinades a desenvolupar activitats agrícoles, ramaderes i apícoles. El principal objectiu és afavorir la modernització d’aquest tipus d’instal·lacions, adaptades a les necessitats del sector perquè siguin més funcionals; potenciar la producció i la cria de bestiar i permetre el relleu generacional en les millors condicions, sempre tenint en compte la màxima integració de les activitats en el paisatge.
El conseller general Jordi Casadevall ha destacat que amb modificacions com aquesta i amb altres com un règim especial de jubilació “el sector agrícola i agropecuari pot esdevenir un sector que pot generar més economia circular i més autosuficiència alimentària”, és a dir, “un eix important de diversificació econòmica”. I per assenyalar la seva importància, ha recordat les paraules de Bonaventura Adellach en el llibre “Realitats andorranes i objectius”, on relata: “Deixant morir l’agricultura es corre el perill de deixar apagar la flama i la inspiració de la verdadera originalitat andorrana. Si més tard només hi ha d’haver aquí a Andorra hotels, comerços i establiments industrials, què significarà llavors la història d’Andorra per les futures generacions? Els hi serà com una història morta sense contingut concret i sense cap mena de continuïtat.”
Casadevall ha aprofitat per expressar el desig que no sigui la darrera modificació de la LGOTU en aquesta legislatura, en referència al treball que s’està fent en la comissió d’estudi per al creixement urbanístic sostenible, “molt important i de gran transcendència pel futur del nostre país”, ha dit.
Estretament relacionat amb el sector animal, també s’ha aprovat la llei de creació del Col·legi Oficial de Veterinaris (COVA), que ha de vetllar perquè l’actuació de les persones col·legiades respongui als interessos i necessitats de la societat, alhora que ha de garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa deontològica i a les bones pràctiques.
La llei del dipòsit legal, un pas modernitzador clau per reforçar la identitat cultural
Malgrat que és una pràctica amb segles d’història, tal com ha recordat la consellera general Maria Àngels Aché, el dipòsit legal continua sent la garantia que llibres, vídeos, webs i altres formats siguin protegits, catalogats i accessibles per a les generacions futures. Per això la llei que s’ha aprovat es modernitza amb la incorporació del format digital, “per respondre a la necessitat urgent de preservar la memòria històrica en formats que evolucionen” ha argumentat Aché. “Per Concòrdia, el respecte i la conservació del patrimoni natural i cultural, també el digital, són pilars fonamentals del nostre ideari” ha expressat.
La modificació de la llei del cens, un pas endavant en la simplificació administrativa
El principal canvi que s’introdueix amb la modificació de la llei del cens, i que facilitarà el procés de baixa i alta en el cas de canvi de residència parroquial, és que la ciutadania ja no haurà de desplaçar-se dues vegades per fer el tràmit, ja que s’introdueix una data efectiva. “Suposa un avenç significatiu en termes de comoditat i eficiència” ha assenyalat la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, celebrant que es doni un any de marge als comuns perquè puguin implementar l’eina informàtica que ho ha de fer possible. Alhora, ha destacat l’avenç que suposa la cessió de dades censals per a finalitats estadístiques, per millorar l’actualització de les dades demogràfiques i assegurar que sigui precisa, actual i compartida, ja que “només amb dades fiables es poden dissenyar polítiques públiques ajustades a la realitat poblacional de cada territori” ha argumentat Segués.
En un altre àmbit, Núria Segués també ha defensat la proposta de modificació que ha de permetre que, una reivindicació que va néixer del Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP), es faci extensible a tots els cossos especials i el personal de l’administració de justícia. El text que ara entra a tràmit parlamentari evita qualsevol classe de greuge entre cossos de l’administració pública i permet, entra d’altres, que representants sindicals tinguin veu i vot en els comitès de selecció de personal.
Solucionada la disfunció del pressupost amb el pagament d’algunes pensions
La disfunció discriminatòria que provocava que pensions més baixes rebessin un increment de l’IPC inferior al de pensions més elevades, que han obtingut un augment més gran, ha quedat resolta amb el projecte de llei de modificació del pressupost del 2025, aprovat pel Consell General aquest dimarts. És un dels casos en els quals es fa una interpretació per part de la cambra parlamentària i una altra per part de la CASS, ha manifestat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, que ha destacat el treball lleial amb la resta de grups parlamentaris, el Govern i el Consell d’Administració de la CASS per tal de solucionar la disfunció. Els padrins i padrines afectats ja cobraran la pensió correcta aquest mateix mes, segons ha assegurat el Govern.
Llum verd al CDI amb el Regne Unit i Irlanda del Nord
El Consell General ha ratificat el 21è conveni per eliminar la doble imposició, en aquesta ocasió amb el Regne Unit i Irlanda del Nord. El conseller general Pol Bartolomé ha celebrat la fita assenyalant que és “un dels convenis més treballats i esperats”, després de sis anys de converses, tenint en compte els 15 milions anuals d’exportacions andorranes cap al Regne Unit. Bartolomé ha encoratjat el Govern a continuar negociant convenis per evitar la doble imposició (CDI) amb països estratègics. En aquest cas, Concòrdia aposta des de fa temps per signar un CDI amb Alemanya. I tenint en compte la conjuntura econòmica global, amb estats d’Amèrica del Nord.