L’ús de les tauletes a les escoles, una crítica constructiva
Permeteu-me compartir amb vosaltres, estimats lectors, les reflexions que vaig exposar a la cambra parlamentària la setmana passada sobre l’ús de les tauletes a les escoles. Aquesta inquietud no només la manifesto com a consellera general, sinó també com a mare i com a professional del món educatiu, havent exercit com a docent a l’Escola Andorra i com a cap d’estudis a l’àrea de Formació Andorrana del Ministeri d’Educació.
Des de l’arrencada de l’ensenyament per competències, amb el pla PERMSEA al sistema educatiu andorrà, aproximadament 4500 alumnes de l’Escola Andorrana han experimentat canvis metodològics significatius, adoptant l’Ipad com a principal suport pedagògic. Tot i els seus reconeguts avantatges, sorprenentment, aquesta transformació no ha estat mai objecte de revisió, malgrat les preocupacions del cos educatiu i les advertències d’experts sobre possibles efectes negatius, com l’augment de la hiperactivitat, la impulsivitat i el deteriorament de l’atenció dels alumnes. Finalment, després de deu anys, el Ministeri de Relacions Internacionals, Educació i Universitats planteja la necessitat de valorar l’ús de les eines digitals a través d’un pla d’escola. Encara que celebro aquesta iniciativa, considero crucial anar més enllà de l’estudi i analitzar l’impacte que aquesta transformació pot tenir en l’aprenentatge global. És fonamental que, un cop recollida la informació i analitzada la situació, les decisions que es prenguin siguin apropiades i valentes, assegurant-se que els resultats no caiguin en l’oblit, com ha ocorregut massa sovint en el passat. La implementació de nous projectes educatius requereix una avaluació constant, la publicació transparent dels resultats i la redacció i aplicació d’un pla d’actuació de millora.
És imperatiu fer front a la realitat i aplicar les mesures correctores necessàries per avançar cap a una veritable millora del sistema educatiu, fins i tot si els resultats no compleixen les expectatives inicials. Ignorar aquestes preocupacions o fer cas omís pot tenir repercussions negatives a llarg termini per als nostres joves estudiants.
I no es tracta d’anar a contracorrent ni molt menys, ni de confrontar els defensors i els detractors de la digitalització a les escoles però sí que es tracta de valorar el què aporta treballar amb tauletes i els efectes que han pogut generar en l’alumnat durant tots aquests anys. I aquí m’agradaria subratllar la importància de les conseqüències que les accions del món educatiu poden tenir en els estudiants. Perquè sí, és evident que les accions polítiques tenen un efecte directe en la ciutadania; no obstant això, és innegable que no totes les afectacions tindran el mateix grau d’impacte en la seva vida. Així per exemple, quan es decideix canviar el sentit en la circulació d’un carrer, fet que pot generar molèsties per als seus veïns, les institucions competents deixen un temps prudencial per observar com funciona i, posteriorment, en fan una valoració per decidir si mantenen el canvi, el modifiquen o l’eliminen.
Sigui quina sigui la decisió que prenguin, en cap cas aquest fet suposarà un dany irreparable per a la vida present o futura d’aquests veïns afectats. En canvi, en educació la implementació de programes o metodologies de la qual en derivin mals resultats o perjudicis importants per a la formació dels joves, és irreversible. Fer proves pilot i implementar canvis és important i necessari, però encara ho és més fer-ne un seguiment, des del primer moment, que n’asseguri l’assoliment dels resultats desitjats o, si aquests no es donen, la possibilitat de fer les rectificacions que calguin el més aviat possible.
En educació, cada canvi va més enllà d’una modificació del present, és una inversió irreversible en el futur dels nostres fills i filles. Cal una supervisió constant per assegurar-nos que aquesta inversió es converteixi en un llegat positiu i no en un deute educatiu que arrosseguin durant tota la vida. Espero que aquestes reflexions, juntament amb les dels professionals que exerceixen cada dia a les aules, serveixin de punt de partida per a una anàlisi profunda i una estratègia de millora que contribueixin a forjar un sistema educatiu més fort i adaptat als desafiaments del segle XXI.
Maria Àngels Aché Feliu, consellera general de Concòrdia
