La salut mental en el punt de mira
Núria Segués, consellera general del grup parlamentari de Concòrdia, escriu avui un article d’opinió al diari Bondia sobre la creixent demanda d’atenció en salut mental i la insuficència de mesures implementades. Per què seguim ajornant la salut mental de la nostra població?
Les enquestes són una bona eina per recollir la percepció de la ciutadania. L’última, realitzada per Andorra Recerca + Innovació, ens avançava que un 35% de les persones enquestades han experimentat símptomes associats a l’ansietat, i un 39% símptomes vinculats a la depressió. En ambdós casos el nombre no ha fet més que augmentar els darrers tres anys.
Aquestes dades s’alineen amb les divulgades per part de l’Organització Mundial de la Salut, que alerta que una de cada 4 persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. I algun d’aquests trastorns pot derivar en una conducta suïcida. Ara bé, no tenim dades dels darrers dos anys. Les últimes dades actualitzades d’Andorra són de l’any 2021. I llavors, la taxa de suïcidi se situava en 6,82 per cada 100.000 habitants, el que equivaldria a una mitjana d’entre 5 i 6 suïcidis anuals. Com sabem si continua vigent aquesta taxa el dia d’avui? Com es pot combatre aquesta problemàtica si no es tenen dades de qualitat? Aquesta taxa podria incrementar-se, si tenim en compte que per cada fet consumat es multipliquen les temptatives de suïcidi. I és que per cada persona que se suïcida, 20 ho intenten.
D’ençà de la COVID-19 s’han disparat els problemes de salut mental. Paradoxalment, augmenta la demanda per part de la població adulta i infantojuvenil als serveis d’atenció en salut mental, augmenta el temps d’espera per ser atès, però, en canvi, no s’incrementa proporcionalment el nombre de professionals de la psicologia i la psiquiatria que han d’atendre aquestes necessitats des del SAAS.
Paral·lelament, al febrer de l’any 2022, el Govern va presentar el Pla integral de salut mental i addiccions, el PISMA. Un pla força ambiciós, que desglossava multitud d’accions per donar resposta a aquest problema que, cada dia que passa, fa més evidents les conseqüències nefastes que provoca en una part de la població. En aquell moment, l’executiu va anunciar un calendari de les accions a emprendre. Unes accions que, si bé algunes han estat posades en marxa, la gran majoria continuen sense haver-se desplegat, havent exhaurit sobradament el temps prèviament planificat.
Aquest pla incloïa, per exemple, el Pla de lluita i prevenció contra el suïcidi. Un pla d’extrema necessitat, tenint en compte que és l’instrument òptim per donar resposta abans que el problema sigui irreversible. També l’Observatori de la salut mental, essent aquesta l’eina que havia de dimensionar el problema al Principat. És a dir, classificar els casos per tipologies i fer-ne un seguiment acurat, considerant les infraestructures i els recursos humans disponibles. I alhora, copsar les mancances del nostre sistema per poder-lo millorar. Unes accions, aquestes, que havien de veure la llum fa un any, el maig de 2023. El dia d’avui, però, continuem esperant plans específics.
Així doncs, què implica tot això? Principalment, que es presenten dificultats per elaborar un pla integral i executar una bona política pública en matèria de salut mental. Existeix evidència científica que la posada en pràctica de plans i programes de prevenció redueixen la mortalitat per suïcidi, i d’això en depèn el compromís de l’administració. Perquè sí, el suïcidi és una situació evitable.
Per aquesta raó, des del grup parlamentari de Concòrdia, en la passada sessió de Consell General vam insistir en la necessitat d’implementar, en el menor temps possible, el pla de lluita contra el suïcidi, amb el corresponent Observatori de la salut mental. No es poden dilatar més els terminis! I des dels grups de la majoria, en canvi, es va proposar ampliar-los fins a mitjan 2025, de manera que hauran passat dos anys més abans no s’implementin els respectius plans de salut mental.
La salut mental de la nostra població no pot continuar ajornant-se. Cada dia que passa sense acció és un dia més de dificultats per aquelles persones que necessiten suport.
Núria Segués Daina, consellera general del grup parlamentari de Concòrdia
