La perspectiva de gènere en les imatges
Avui donem veu a una de les nostre afiliades, Rocío Escudero, que reflexiona en com les imatges publicitàries poden perpetuar estereotips de gènere o ajudar a trencar-los, contribuint a una societat més inclusiva. La llegim?
Ja deia el proverbi xinès que “una imatge val més que mil paraules”, però, alguna vegada, passejant per Andorra, t’has parat a observar alguna publicitat? Què hi has vist? Res t’ha sobtat? Creus que hi faltaven o sobraven elements? Has analitzat mai les imatges publicitàries que es publiquen al país? Jo, sí. I és una activitat tant entretinguda com recomanable per endinsar-te en el canvi de mirada que comporta un canvi en la societat. Una societat que, personalment, voldria igualitària; no només pel que fa a homes i dones, sinó pel que fa a les persones en general, totes elles amb les seves característiques físiques, intel·lectuals, econòmiques, socials i culturals, sense cap distinció.
La creació de la identitat pròpia és un procés complex i multidimensional, que s’inicia en la infància i es va desenvolupant al llarg de la vida, i en el qual intervenen diversos agents socials. Remarco la infància perquè ja des dels primers mesos de vida, aquestes personetes necessiten saber-se i sentir-se part de l’entorn i la societat, i identificar-se amb un rol determinat. Aquests fets són indispensables pel seu desenvolupament i per a la creació de la seva identitat personal. Les imatges que mostra un conte, la publicitat d’un banc o d’una perfumeria… Tot influeix en aquesta recerca del jo. Però què passa quan els rols que es mostren es limiten en ser home o dona? Doncs que apareixen les desigualtats, ja que quan aquestes imatges perpetuen estereotips de gènere, negatius o rols estereotipats, invisibilitzen certs grups o promouen estàndards irreals, que contribueixen activament a la generació i perpetuació de desigualtats en la societat.
En concret, una de les principals desigualtats és aquella que distingeix entre homes i dones, el que tothom coneix com a desigualtat de gènere. Però, com es manifesta en les imatges? Doncs amb els estereotips i els rols de gènere que la majoria hem integrat al nostre cap des de la infància fins a l’edat adulta. I perquè veieu que encara queda molt per canviar, dono alguns exemples extrets d’observar imatges que formen part de contes infantils i de la publicitat de diferents entitats del país.
En molts casos, per distingir una dona o nena, es mostra la imatge d’una persona amb els cabells llargs, complementats amb llacets o flors, cuetes, arracades, maquillatge, un cos sense pèl, esvelt, i vestint de color rosa, violeta o amb tonalitats clares, sovint amb faldilla, vestit o samarreta curta (d’aquelles que deixen veure el melic), i amb una nina en braços o una bossa de mà penjada, amb sabates de taló o plataforma, i joies al coll o als canells. Per contra, els nens i els homes acostumen a portar els cabells més aviat curts, sense arracades (potser una petita en una de les orelles, en imatges més actuals), sense maquillatge, amb barba, forts i més alts que les dones, sempre amb pantalons i camisa, samarreta o dessuadora (de colors més aviat foscos, com blaus i verds), i normalment llises o sense gaires floritures, amb vambes o sabata de vestir (en el cas d’anar més formals), i com a complement un rellotge o una motxilla. Quan es representa a una mare o un pare, ella sempre duu la canalla en braços o al cotxet, i ell sempre a la motxilla o damunt les espatlles. Ella juga a terra o cuina, a les escenes casolanes, i ell seu a la butaca i llegeix. Potser alguns d’aquests exemples et semblaran normals, quotidians o exagerats, però són aquests tipus d’estereotips i rols de gènere els que marquen la diferència i fomenten desigualtat. A més, no sé si hi hauràs parat a pensar, però, on queden representades dins d’aquests rols les persones que no se senten identificades amb el gènere masculí o femení, amb la classificació home o dona? I les que simplement se senten home o dona, però no se senten còmodes amb aquests estereotips i rols? Novament desigualtat i exclusió.
Les imatges criden l’atenció, evoquen a emocions i reaccions i transcendeixen les barreres lingüístiques, fent-les accessibles a persones de diferents idiomes, cultures i edat. Són una eina molt potent per perpetuar o canviar estereotips i rols de gènere a la nostra societat, a més de referències i exemples per als infants. Si bé les grans entitats tenen la responsabilitat d’identificar i modificar aquests rols i estereotips, també nosaltres els ciutadans i les ciutadanes, la societat en general, amb reflexions com aquesta, podem posar el nostre granet de sorra per ajudar a trencar-los i contribuir a fer d’Andorra un país inclusiu i exemplar, on tota persona es senti representada.
Rocío Escudero, afiliada de Concòrdia
