Habitatge
Fan falta polítiques complementàries per frenar la crisi de l’habitatge.
El disseny de polítiques públiques en matèria d’habitatge admet una certa creativitat, a l’andorrana. Però no ens enganyem, tot està inventat. El Govern pot afrontar, de manera immediata, l’arrel de la crisi de l’habitatge d’Andorra. Les accions són ben conegudes per tothom. Gaudeixen d’un èxit objectiu en diferents ciutats d’arreu del món. Són de ràpida implementació. I el més important: tenen un efecte directe en els preus del mercat.
A continuació descrivim el que, des del nostre punt de vista, ha de constituir el pla de xoc en matèria d’habitatge.
Primer, limitar el nombre de pisos d’ús turístic. En aquest sentit, la feina ja està feta. El passat 28 de novembre, el Consell General va adoptar el projecte de Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, on s’amplia un any més la suspensió de noves autoritzacions Habitatges d’Ús Turístic (HUT).
Segon, limitar el nombre de segones residències a Andorra. En efecte, aquest tipus d’immobles s’adquireixen mitjançant la Llei d’inversió estrangera que permet l’adquisició il·limitada d’habitatges per part de persones estrangeres no residents a Andorra. Continuem pendents de conèixer la posició del Govern i del Grup Parlamentari de la majoria a aquest respecte. Per part nostra, la proposta és ben clara: Mentre duri la crisi de l’habitatge només hauria de ser autoritzable l’adquisició d’un sol immoble per persona estrangera no resident.
Tercer, per tal de frenar l’espiral especulador que afecta actualment el mercat de l’habitatge, és imprescindible revisar els tipus impositius relatius a l’impost indirecte sobre les transmissions patrimonials i el relatiu a les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Quart, hem de continuar desenvolupant el Parc Públic d’Habitatge. Ara, però, és el torn dels comuns. Per això, proposem el desenvolupament d’iniciatives publicoprivades en les quals s’aporti sol comunal a projectes de promoció de pisos de lloguer a preu assequible. A Laurèdia, el projecte de pisos tutelats per la gent gran és un referent excel·lent. També ho serà el projecte de pisos d’emancipació per a joves a l’antic Hotel Pol.
Cinquè, convé revisar també el sistema de quotes vigent pels residents passius, nòmades digitals i treballadors a compte propi. Considerant els límits objectius de creixement demogràfic del nostre país, hem d’atreure aquells treballadors que desenvolupin la seva activitat professional en els sectors de major valor afegit i que siguin més productius per l’economia andorrana. Des del nostre punt de vista, les tipologies de residència esmentades en aquest punt mereixen una restricció significativa en el seu nombre.
Sisè, a Andorra no ens podem permetre el luxe dels pisos buits. En aquest sentit, l’impost a aquest tipus d’immoble ha resultat inoperatiu. Hem de buscar alternatives que siguin més efectives. En proposem dues: D’una banda, que l’Estat col·labori en la rehabilitació d’immobles buits per tal d’accelerar i facilitar la seva entrada en el mercat. D’altra banda, promoure una llei que forci la posada al mercat dels pisos actualment buits, en un termini que sigui raonable.
En conclusió, les mesures adoptades fins ara han anat dirigides, més aviat, a afrontar les conseqüències de la crisi de l’habitatge. Tanmateix, no podem fer de la congelació dels lloguers un model de llarg termini. Aquesta mesura atenua els efectes de la crisi de l’habitatge, però té associada un conjunt d’externalitats menys positives. A saber, el desincentiu a la promoció de nous habitatges destinats al lloguer. Convé ser més exigents al tomb d’aquesta qüestió: Andorra deu ser el país europeu que ha efectuat una congelació dels lloguers de major durada. No obstant això, la crisi de l’habitatge persisteix. Una prova de la ineficàcia d’aquesta mesura si no va acompanyada d’un conjunt de polítiques complementàries com les esmentades en els paràgrafs anteriors.
Pol Bartolomé, Conseller general del grup parlamentari de Concòrdia.
