El soroll que no volem sentir
T’has espantat alguna vegada per l’estrèpit del motor d’un cotxe a altes hores de la nit? O pels crits de gent que espera per entrar en algun local d’oci nocturn? A Andorra, gaudir del silenci és un valor cada vegada més escàs. Malgrat el nostre paisatge natural privilegiat i el discurs institucional a favor de la qualitat de vida, la contaminació acústica es consolida com una de les problemàtiques urbanes més ignorades, però també més nocives.
Camions i màquines de la construcció; cotxes i motos amb tubs d’escapament tunejats, a través d’uns kits preparats amb silenciadors modificats; excessos de velocitat, especialment a la nit i en zones on no hi ha una vigilància policial regular… Són algunes de les causes que han convertit trams de carretera en autèntics corredors de soroll. Els veïns i veïnes ho denuncien, però sovint no obtenen resposta. I quan hi penses a fons, no es tracta d’una qüestió menor. Forma part de la convivència ciutadana i desvirtua la qualitat de l’espai públic.
A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha considerat que el soroll ambiental pot tenir efectes nocius sobre la salut física i mental de les persones, ja que pot provocar alteracions del son, estrès i ansietat, problemes cardiovasculars, molèsties cròniques, trastorns d’aprenentatge en infants (depenent de la ubicació de les escoles) i pèrdua auditiva (si les exposicions al soroll són prolongades i intenses).
Andorra compta amb una Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, aprovada pel Consell General el 30 de desembre de 1985, i un reglament de control de la contaminació acústica, del maig de 1996. Aquest darrer es va modificar fa tres anys per actualitzar la metodologia de mesura i avaluació dels nivells de soroll, i per introduir una regulació concreta per a les obres de construcció. Però, tot i aquesta revisió parcial, el nucli del reglament té gairebé 30 anys, i la llei principal està a punt de complir-ne 40. I mentrestant, el país ha canviat completament. Només una dada: la població resident s’ha doblat. Així doncs, si volem un marc normatiu més complet, eficient, adaptat a la situació actual i en sintonia amb els estàndards europeus, és evident que caldria una actualització de fons.
El Govern compta amb un cadastre sonor que, combinat amb els mapes de soroll, constitueixen una eina per poder detectar possibles zones amb superació de valors, i que són la base per definir els diferents programes d’actuació, prevenció i conscienciació. Ara bé, l’última actualització és de l’any 2017. Tenint en compte l’evolució demogràfica d’Andorra els darrers anys, seria interessant poder-lo actualitzar de manera més continuada. I pel que fa als vehicles sorollosos, reforçar els controls i les sancions fent que siguin veritablement dissuasives. Els tallers en centres escolars i instituts per fomentar el respecte i la corresponsabilitat, així com les campanyes periòdiques per informar dels efectes del soroll en la salut de la ciutadania, són necessàries. Però com diu l’expressió popular, de vegades les persones no reaccionen fins que els toques la butxaca.
Reduir la contaminació acústica no és només una qüestió estètica o de comoditat, és defensar el dret al descans i el benestar comú. Des de Concòrdia continuarem treballant per una Andorra més amable i respectuosa amb totes i tots.
Sílvia Mosquera, copresidenta de Concòrdia