Concòrdia planteja zones d’exclusió per a inversió estrangera
Concòrdia presenta els treballs de la modificació de la Llei d’inversió etsrangera, amb les zones d’exclusió per a la inversió estrangera en immobles com a punt a debatre.
Els consellers generals de Concòrdia, Cerni Escalé, Pol Bartolomé i Jordi Casadevall, han presentat aquest migdia la proposició de modificació de la llei d’inversió estrangera que estan treballant i que ben aviat volen publicar en aquesta pàgina web perquè, com ha dit Escalé, els diferents actors econòmics i socials, així com qualsevol persona, puguin opinar respecte al text presentat “per una qüestió de transparència“. A més, Escalé ha comentat que si hi ha bona sintonia amb algun dels altres grups parlamentaris, i se senten la proposta seva, “la puguem compartir i presentar conjuntament”
El text treballat presenta set punts, que els consellers generals han anat explicant. En primer lloc, com ha explicat Pol Bartolomé, es planteja una modificació de l’article 1 de la llei d’inversió estrangera, amb una ampliació de les tipologies de residències incloses dins el règim d’inversió estrangera a aquelles residències a nòmades digitals, residències sense treball (residents passius) i dels treballadors a compte propi. Totes aquestes residències, com ha explicat Bartolomé, quedaran incloses en els límits que fixi la modificació plantejada.
El segon punt fa referència al reforç de la clàusula de salvaguarda establerta en l’article 2, que, com ha explicat Bartolomé, és l’article que defineix els factors objectius que permeten al Govern denegar objectivament les sol·licituds d’inversió estrangera. Bartolomé ha argumentat que, “fins ara aquests factors han estat molt ambigus i poc clars i el que convé és definir-los amb molt més detall per donar més seguretat jurídica a la llei“. Bartolomé ha explicat, a tall d’exemple, que en els darrers 10 anys s’han acceptat el 95% de les sol·licituds d’inversió estrangera rebudes, fer que, segons el conseller, “posa de manifest que cal reforçar els factors objectius perquè el Govern les pugui denegar”, apuntant que el fet important és poder denegar les que “són nocives per al país”.
El tercer punt modificat és el que tracta les inversions estrangeres directes. Des de Concòrdia, com ha indicat Bartolomé, “som partidaris i favorables de l’impost del 10% sobre la inversió com el que plantejava el Govern”. Segons el conseller, el que és rellevant en aquest aspecte, és perquè la inversió estrangera es produeixi en “els sectors de valor afegit que ens interessin i que no estiguin presents a Andorra”, aquestes tinguin “una exempció del pagament”.
Bartolomé ha acabat la seva presentació amb el quart punt, que és el que fa referència a la inversió estrangera en immobles. Concòrdia planteja que aquestes inversions estiguin sotmeses també “al pagament d’un impost del 10%” però amb dos elements nous. El primer, “l’establiment d’un sistema de quotes que plantejarà fixar el topall màxim d’immobles d’Andorra que podran ser adquirits via inversió estrangera”. D’aquesta manera, “desincentivarem l’adquisició d’immobles per part de persones no residents i recaptarem més ingressos a través de l’impost que ens permetrà desenvolupar el parc d’habitatges”. En aquest aspecte, Bartolomé ha fet una crítica al plantejament de Govern que a través de l’impost que proposava es recaptava i es desincentivava, i segons Bartolomé, “recaptar i desincentivar són dos objectius contradictoris”, i que l’única manera de fer-ho és amb la mesura que planteja Concòrdia en aquesta modificació.
L’altre punt és la creació de zones de designació especial per a inversions estrangeres immobiliàries. Com ha explicat Bartolomé seria “determinar àrees del territori andorrà on es podran realitzar aquestes inversions immobiliàries destinades a ús residencial”. Això es faria perquè els nuclis urbans on hi ha els serveis (escoles, hospital, centres esportius o culturals) o les zones on hi ha major concentració comunitària (places, parcs), així com els nuclis antics, siguin les zones on habiten les persones que viuen i treballen al país, per un tema “de racionalització de l’urbanisme”. Bartolomé ha indicat que “la delimitació d’aquestes àrees vindrà determinada pels resultats dels estudis de capacitat de càrrega que estan treballant els comuns”.
Per la seva banda, el conseller Jordi Casadevall ha finalitzat l’exposició de la proposta de la modificació de la Llei d’inversió estrangera explicant els darrers. En primer lloc, ha argumentat que cal fer un “reforç de les eines i els mitjans de l’Administració per poder fer un seguiment i control de les inversions estrangeres“. Segons Casadevall, són dades que en spoden dir on s’estan orientant les inversions estrangeres i d’altra banda, permetrien poder fer-ne un control, per saber si compleixen amb el que van determinar al fer la sol·licitud d’autorització.
En segon lloc, s’introduiria un règim sancionador. Com ha apuntat Casadevall “ens sorprèn que el projecte inicial no en disposés“, però que és una eina per poder sancionar conductes. Aquest règim preveuria una tipologia de faltes (lleus, greus i molt greus), i es fixaria en la disposició final la no retroactivitat d’aquestes modificacions pel que fa a les persones que estiguin residint ja a Andorra “per un tema reputacional i de seguretat jurídica”, ha apuntat Casadevall.
Català.
El primer punt tractat en la roda de premsa d’aquest matí ha estat un apunt sobre les informacions que han sorgit als mitjans de comunicació arran que per alguns tipus de residències no s’exigeixi el català. En aquest sentit, Escalé ha remarcat que “estem convertint a Andorra en un país per a rics”, fent referència no només al fet que ara es determini a quins residents els podem demanar el català, sinó que ha afegit que s’han vist, per part de Govern, plantejaments similars en el reagrupament familiar, en el fet de residir en el territori nacional -en referència a les paraules del cap de Govern sobre anar a viure a La Seu d’Urgell- i també en l’entrada al mercat únic amb l’Acord d’Associació que, com ha apuntat Escalé “probablement farà que petits comerciants i professionals liberals tindran dificultat a l’hora de competir amb empreses estrangeres, mentre que el gran capital andorrà quedarà afavorit per la mesura”.
