Aprovada la suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles
Aquesta tarda, en sessió extraordinària al Consell General, s’ha aprovat el projecte de Llei de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles per 23 vots a favor i 3 abstencions. El Grup Parlamentari de Concòrdia ha votat a favor de la moratòria, però matissant que aquesta suspensió hauria de ser més llarga i el pas previ a la modificació de la Llei d’inversió estrangera.
L’encarregat de defensar la posició del Grup Parlamentari de Concòrdia ha estat el conseller general, Pol Bartolomé, i aquesta ha estat la seva intervenció íntegra.
Avui, amb l’establiment d’una moratòria dirigida a les inversions estrangeres en immobles, donem resposta a una demanda latent del poble andorrà: hem de protegir el dret a l’habitatge enfront l’especulació, l’avarícia i el descontrol.
Per tant, des del Grup Parlamentari de Concòrdia, celebrem l’adopció d’aquest projecte de Llei. I ho fem sense matisos ni mitges tintes.
Perquè no es tracta de penjar-se medalles en funció de qui va ser el primer a plantejar aquesta mesura, sinó de reconèixer el valor i la importància d’haver estat capaços de convergir, finalment, en un punt que és crucial per Andorra: L’establiment d’una moratòria a l’adquisició i construcció d’immobles és, i ha de ser, un pas previ a la modificació de la Llei d’inversió estrangera.
Fonamentalment, aquesta moratòria respon a la necessitat de minimitzar el risc de l’efecte crida, però també per garantir que l’Estat compta amb el temps suficient per modificar el text, sense pressions externes ni altres elements exògens que puguin erosionar el debat parlamentari.
Tanmateix, convé mesurar alguns aspectes d’aquest projecte de Llei.
Malgrat que es pugui desprendre de l’esperit del text, convindria afegir en la Llei una referència explícita a les inversions estrangeres directes destinades a promocions immobiliàries. En efecte, segons la Llei d’inversió estrangera del 2012, aquest tipus d’inversions formen part d’un capítol diferent de les inversions estrangeres immobiliàries. D’aquesta manera, entenem que incloure referències als dos tipus d’inversions estrangeres, entenem que reforçaria la seguretat jurídica d’aquesta mesura.
A banda d’això, si bé és cert que el projecte de Llei no incorpora el termini relatiu al manteniment de la moratòria a les inversions estrangeres, encoratgem al govern a mantenir aquesta mesura fins que no hagin conclòs els tràmits parlamentaris relatius a la modificació de la Llei d’inversió estrangera. En efecte, una modificació que serà cabdal pel futur d’Andorra.
El projecte de llei que adoptem avui és la confirmació d’un altre fet evident: Per garantir les singularitats d’Andorra, i mantenir l’equilibri econòmic i social del país, hem de corregir el sentit genèric de l’obertura econòmica, iniciada l’any 2012 amb l’adopció de la Llei d’inversió estrangera.
Des del Grup Parlamentari de Concòrdia creiem que l’Estat disposa de suficients dades i evidències a favor seu, per justificar una obertura econòmica més gradual i progressiva. En efecte, hem d’apostar per la via de l’obertura sectorial, que asseguri la potestat de l’Estat de canalitzar el capital estranger envers els sectors de major valor afegit. Principalment, perquè l’obertura econòmica ens ha de permetre diversificar l’economia andorrana, impulsant sectors essencialment no presents a Andorra, però sense mai posar en risc el teixit productiu andorrà.
El cas dels immobles és un bon exemple d’aquesta nova aproximació a l’obertura econòmica. Tenint en compte el seu component estratègic per la sobirania d’Andorra, és un sector -el mobiliari- que ha de quedar significativament restringit a l’entrada del capital estranger. Més enllà de l’impacte positiu que tindrà pels residents d’Andorra, també permetrà minimitzar l’intervencionisme del Govern en el mercat. Tot això, ha de ser sense prejudici de les mesures que es puguin emprendre per corregir l’especulació interna en l’immobiliari. Perquè convé recordar que, en qualsevol operació immobiliària, hi ha un comprador però també un venedor.
Però el mercat de l’habitatge no és l’únic que mereix un major proteccionisme per part de l’Estat. Efectivament, el sector de l’energia, de les telecomunicacions, de l’aigua, de la salut o del transport, són també un exemple de tots els altres sectors que, per la seva contribució estratègica pel manteniment de la sobirania d’Andorra, també convindria excloure’ls del procés d’obertura econòmica. En aquest sentit des del Grup Parlamentari de Concòrdia també som favorables a dotar d’una major protecció el sector serveis i del comerç.
Amb relació a la introducció d’un tribut, la nostra posició dista significativament de la del Govern. Des del nostre punt de vista, convé introduir un nou impost que gravi totes les inversions estrangeres, no només aquelles destinades als immobles. Principalment, perquè l’objectiu de l’impost varia en funció de la tipologia de la inversió. D’una banda, l’impost relatiu a les inversions estrangeres immobiliàries ha de garantir la contribució del capital estranger al desenvolupament del parc públic d’habitatge d’Andorra. D’altra banda, l’impost relatiu a les inversions estrangeres directes hauria de destinar-se al finançament de projectes que reforcin la innovació de l’economia andorrana.
En aquest sentit, la setmana vinent, des del Grup Parlamentari de Concòrdia plantejarem una proposició de modificació de la Llei d’inversió estrangera en la qual adrecem els aspectes més nocius de la inversió estrangera i plantegem noves disposicions per tal d’assegurar que l’entrada del capital estranger contribueix, directament, a modernitzar l’economia andorrana.
Pel que fa a les inversions estrangeres en immobles, plantejarem dues modificacions principals. D’una banda, establir un límit al nombre de pisos o apartaments que poden adquirir les persones físiques o jurídiques estrangeres, així com del total de metres quadrats en l’adquisició de parcel·les. D’altra banda, introduir un sistema de quotes que serà determinat reglamentàriament i que permetrà al Govern fixar el topall màxim d’immobles d’Andorra que podran ser adquirits per part de persones físiques i jurídiques no residents.
En resum, la modificació de la Llei d’inversió estrangera ens ha de permetre complir amb una responsabilitat que és complexa, però inajornable: La d’orientar el funcionament del mercat envers el que són, objectivament, els interessos de l’Estat. L’establiment d’una moratòria i la introducció d’un impost és un bon inici, però encara ens queda un llarg camí per recórrer si volem garantir l’entrada d’una inversió estrangera que sigui complementària als sectors econòmics tradicionals d’Andorra i que suposi un impuls directe a la creació de nous llocs de treball.
Més enllà de l’Andorra dels nostres somnis, hem de dissenyar l’Andorra dels nostres fills i dels nostres nets.
