Ara toca parlar del territori
Enmig d’un debat polític dominat per qüestions transcendentals com l’habitatge, les pensions o la inversió estrangera, cal recordar que Andorra també té un bé preuat que reclama atenció: el territori. El nostre entorn natural, ric i fràgil alhora, els recursos naturals i el patrimoni, han de ser objecte d’una política amb visió de país.
Aquesta setmana hem presentat una Proposició de llei per crear un sistema de reserva natural que protegeixi més del 50% del territori andorrà. Per què ho fem? Per dues raons de pes.
La primera és que l’activitat humana ha transformat profundament el nostre territori. Com a la resta del món, la biodiversitat a Andorra ha retrocedit a causa de la pressió antròpica: pèrdua d’hàbitats, aïllament d’espècies autòctones i fragmentació del paisatge. Els canvis en l’ús del sòl, la proliferació de noves infraestructures o l’expansió urbana a cotes cada cop més altes han tingut un impacte considerable. Per això proposem una eina jurídica que permeti protegir de manera efectiva les zones d’alt valor ecològic, i assegurar-ne la connectivitat a través de corredors ecològics.
La segona raó és la manca d’accions polítiques amb una ambició nacional en matèria de preservació del territori. Tot i que Andorra ha fet avenços importants amb la creació dels parcs naturals de Sorteny, del Comapedrosa i amb el reconeixement de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, des d’aleshores no s’ha plantejat cap iniciativa que articuli la protecció del medi natural a escala de país, malgrat també l’aplicació de la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge l’any 2019.
Per això, la proposta de Concòrdia vol construir un sistema de protecció nacional que superi les fronteres parroquials i les dinàmiques polítiques. No es tracta només de preservar zones aïllades, sinó de garantir una protecció coordinada i coherent a tot el territori andorrà. El medi natural no entén de divisions administratives, cal una visió de país per garantir una protecció homogènia i efectiva.
Aquest projecte respon també a un moment polític favorable. El sentiment nacional sobre la necessitat que cal protegir el territori és creixent, i volem que aquesta voluntat es tradueixi en una acció legislativa. Amb aquesta llei, dotem el país d’un instrument més eficient per respondre al repte ambiental més important que tenim al davant, a més d’assolir major interconnectivitat entre espais naturals.
La llei que proposem és especial, diferent de la Llei del sòl que classifica els usos. Aquesta nova norma estableix un règim jurídic específic per als espais naturals protegits, basat en criteris de conservació. Preveu, també, el respecte a les competències comunals, tal com estableix l’article 80 de la Constitució; i obre la porta a una protecció encara més estricta, si els comuns així ho consideren.
Amb aquesta proposta, el Consell General torna a recuperar centralitat en un debat de país. Si bé la protecció ambiental afecta el territori local, és des de la mirada nacional que es poden traçar polítiques de com millorar el país com a ecosistema. La proposta de reserva natural no és un brindis al sol. És una resposta a un repte col·lectiu, que busca garantir el dret de les futures generacions a viure en un país on el paisatge i la biodiversitat no siguin només un record.
La Constitució recull a l’article 31 que “és funció de l’Estat vetllar per l’ús racional del sòl i dels recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna”. Ara mateix, aquest equilibri no s’està complint. La pressió urbanística continua avançant cap a espais de gran valor ambiental i és responsabilitat nostra revertir aquesta tendència. Amb aquesta llei, fem un pas valent per defensar allò que ens defineix com a país.
Núria Segués Daina, presidenta suplent del Grup Parlamentari de Concòrdia