Andorra garantirà una prestació subsidiària de l’Estat per a les víctimes de violència de gènere
Els grups parlamentaris Demòcrata, de Concòrdia, Socialdemòcrata i de Ciutadans Compromesos, i el conseller general no adscrit, Víctor Pintos, entraran a tràmit parlamentari aquesta setmana la Proposició de Llei de modificació de la Llei per l’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica. El text incorpora un nou capítol, per instaurar per primer cop a Andorra un sistema de prestació econòmica a favor de la víctima de violència de gènere a càrrec de l’Estat, de caràcter subsidiari a la responsabilitat de l’autor, i a l’eventual existència d’altres sistemes de compensació (assegurances privades).
Aquesta modificació de la llei permetrà aixecar la reserva d’esmena sobre l’article 30 emesa per Andorra en el moment de la ratificació del Conveni del Consell d’Europa sobre la Prevenció i la Lluita Contra la Violència envers les dones i la violència domèstica, més conegut com a Conveni d’Istanbul. Es tracta d’un compromís al qual van arribar tots els grups, el passat juliol de 2023, precisament quan es va debatre al Consell General la renovació d’aquesta esmena, tal com han explicat aquest dilluns, en una roda de premsa, la presidenta suplent del Grup Demòcrata Maria Martisella, la presidenta suplent del Grup de Concòrdia, Núria Segués, i la presidenta del Grup Socialdemòcrata, Judith Casal.
Es tractarà, ha garantit Martisella, d’un sistema de compensació per a la víctima “àgil i eficaç”, que s’activarà en cas que, després de sentència ferma, l’agressor no assumeixi la indemnització establerta. En qualsevol cas, ha garantit la consellera Demòcrata, la mateixa llei ja estableix que la prestació ha de ser “coherent amb el necessari manteniment de les finances públiques”, tenint en compte que l’Estat té l’obligació de reclamar-ho a l’agressor condemnat.
Les persones beneficiàries són les víctimes de violència de gènere, de maltractaments en l’àmbit domèstic o de delictes contra la llibertat sexual comesos contra una dona a Andorra, sigui major o menor d’edat, i que pateixin lesions greus o danys físics, psicològics o de mort. En aquest últim cas, les persones beneficiàries serien els fills menors d’edat no emancipats i els fills majors d’edat amb discapacitat, és a dir, que depenien econòmicament de la víctima. Una condició, la de víctima, que s’acredita a través de la sentència condemnatòria ferma. S’inclou, però, un règim d’incompatibilitats, per rebre aquesta prestació. Seria, només, en els casos en què la víctima ja cobra una indemnització, ja sigui a través de l’agressor de forma parcial o a través d’un sistema d’assegurances privat.
La Proposició de llei també estableix que el Govern pugui exercir l’acció de subrogació. La presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha explicat que “el Govern exigeix a l’agressor que pagui el que li tocaria assumir. Així s’assegura que la víctima rebi la prestació de manera immediata, sense haver-se d’esperar, i al mateix temps es manté l’obligació que el responsable del delicte assumeixi els costos”. A més, el ministeri competent també pot iniciar procediments de revisió de la prestació en el cas que es detecti alguna irregularitat.
La presidenta del grup parlamentari Socialdemòcrata, Judith Casal, ha agraït la predisposició del Consell Superior de la Justícia i ha recordat que, segons dades facilitades per l’ens, des de l’aprovació de la Llei del 2015 s’han acordat indemnitzacions per un total de 125.000 euros en el marc dels delictes coberts en aquesta Proposició de llei i que queda pendent el pagament de 13.997,87 euros.
Casal també ha remarcat que l’Estat tindrà una posició més garantista i protectora amb les dones i els seus fills menors i dependents, i que “accedim a una possibilitat més èticament responsable pel que fa a les conseqüències d’un masclisme estructural que entre tots tenim l’obligació de combatre”. El text també preveu un període transitori per tal de donar la possibilitat a víctimes que no han estat reparades i que actualment no estan en termini que, d’ençà la Llei es va posar en vigor, tinguin dos anys per poder demanar dita reparació.
D’altra banda, i dins les disposicions addicionals de la Proposició de llei, s’inclou l’obligació del Govern d’efectuar campanyes d’informació sobre el nou sistema de prestacions, i una de concreta per substituir la terminologia de la llei del 2015: ‘d’eradicació a erradicació’.
