La necessitat urgent de planificar el territori
El nostre país ha experimentat, en les darreres dècades, un creixement accelerat, tant en població com en activitat econòmica. Aquest desenvolupament, però, no sempre ha anat acompanyat d’una planificació territorial adequada, fet que ha generat problemes d’accessibilitat, de degradació del paisatge i de pèrdua d’espais naturals. Ara més que mai, cal una estratègia clara i sostenible per ordenar el territori i garantir un equilibri entre creixement i preservació de l’entorn natural.
Un model de creixement descontrolat?
El paisatge andorrà ha canviat radicalment en poc temps. L’augment de la construcció, sovint pensada per respondre més a una demanda especulativa que a una necessitat real d’habitatge, ha generat una expansió urbana desordenada. Paral·lelament, la pressió turística ha comportat la saturació d’algunes zones, especialment en moments àlgids de la temporada d’hivern. Aquesta manca de planificació té efectes directes en la qualitat de vida de les persones residents i en la conservació del patrimoni natural del país.
Infraestructures al límit
Els problemes de mobilitat són un dels símptomes més evidents d’aquesta falta de planificació. Embussos freqüents a les carreteres principals, dificultats d’aparcament i un transport públic que no sempre ofereix una alternativa eficient, són una mostra que el sistema actual no és sostenible. A més, el creixement urbà ha envaït zones que haurien d’estar preservades de tota urbanització, reduint la capacitat del territori per absorbir riscos naturals, com esllavissades o riuades.
Cap a un desenvolupament sostenible
Planificar el territori no significa frenar el creixement econòmic, sinó reconduir-lo del sector de la construcció cap a altres compatibles amb la preservació dels recursos naturals i la qualitat de vida de la població.
És imprescindible apostar per un urbanisme respectuós amb el paisatge (un dels pocs recursos que ens queden), que restringeixi la construcció a zones econòmicament viables, fomenti l’eficiència energètica, redistribueixi els serveis essencials afavorint l’accés a peu i potenciï el transport públic. Al mateix temps, però, també cal garantir l’accés a un habitatge assequible, evitant que la pressió immobiliària expulsi la població local i acabi convertint el nostre estimat país en un producte especulatiu.
Andorra es troba en un moment decisiu. Després de més de quinze anys seguint un únic model, el de Demòcrates, que ha potenciat el sector constructiu i immobiliari i que ens ha abocat a un futur insostenible i incert, ha arribat l’hora que les institucions adoptin una visió a llarg termini i impulsin una planificació territorial que posi en primer pla la preservació dels recursos naturals, la qualitat de vida de les persones i que freni l’especulació immobiliària, l’edificació desordenada i el turisme de masses. Si volem preservar l’essència tan atractiva del nostre país, hem de pensar més enllà del creixement immediat i apostar per un desenvolupament del territori ordenat i financerament viable.
TUMA, Comissió de Territori, Urbanisme i Medi Ambient de Concòrdia