Cap a on anem?
La incertesa sobre el futur i les repercussions de la nostra entrada al mercat interior de la Unió Europea ens porten a fer una reflexió profunda sobre cap a on anem.
Som molts els que, després d’anar a les urnes, tenim reserves sobre com s’ha gestionat tot aquest tema per part del govern. Els darrers anys hem assistit a una obertura econòmica que ha tingut conseqüències negatives en el nostre territori, amb una construcció massiva que ha abocat la nostra societat a una palpable crisi de l’habitatge i una pèrdua de poder adquisitiu que ha promogut, fins i tot, que la ciutadania surti al carrer a fer sentir la seva veu.
La construcció massiva, tot i que ens diuen que ha portat un cert creixement econòmic, ha maltractat el nostre entorn i ha generat desigualtats socials cada vegada més evidents. Molts ciutadans es troben ara en una situació precària, amb pèrdua de poder adquisitiu i dificultats per accedir a l’habitatge.
L’obertura econòmica s’ha basat principalment en la recaptació de diners i l’especulació, sense polítiques d’acompanyament que protegeixin els ciutadans i els recursos naturals. Hem vist com els preus dels lloguers s’han disparat, i com el petit comerç està patint -posant-lo al límit- i la competència interna ja és força intensa.
Una altra preocupació és la manca de diversificació de la nostra economia. Malgrat un creixement del PIB en tres sectors, aquest benefici ha estat principalment per a uns pocs. La majoria de la població no ha vist millorar la seva situació econòmica i això és una greu preocupació.
És cert que les eleccions, amb el sistema electoral actual, han donat la majoria a Demòcrates per Andorra, però això no hauria de ser una raó per no tenir en compte les inquietuds de tots els ciutadans en una qüestió tan important com la negociació amb la Unió Europea. Exigim transparència, comunicació i estudis d’impacte per comprendre els punts positius i negatius d’aquest acord.
La situació actual és delicada i hi ha molts problemes pendents de resoldre al nostre país. Molts ciutadans no volen veure’s obligats a viure fora de les nostres fronteres, i això no és només un desig personal, sinó un dret reconegut que els poders públics han de promoure.
Els mitjans de comunicació publicaven recentment que el cost mitjà d’una hipoteca és de 520.000 euros, i els preus dels lloguers sabem que estan disparats, sent inassumibles per a la majoria de la població. Com s’ho faran molts joves i parelles per endegar projectes de futur? Els aboquem a continuar vivint amb els seus pares o avis? Aquesta és la realitat que molts estan vivint i és un problema seriosament preocupant.
Molts ciutadans, incloent-hi residents sense drets polítics, tenen dubtes i estan recolzant partits que demanen una aturada i una reflexió profunda sobre el model de país que volem. La manca de previsió a llarg termini és perjudicial i ja en tenim la prova.
En aquest context, cal preguntar quines mesures de protecció tenim previstes per a les nostres empreses. En quins sectors podem ser competitius dins del mercat interior de la Unió Europea? Quines mesures tenim previstes per adaptar-nos als canvis legislatius i normatius? La veu dels ciutadans ha de ser escoltada i tenir un paper destacat en aquest debat.
En resum, cap a on anem com a país és una pregunta vital que requereix una anàlisi profunda i una resposta amb una visió a llarg termini. És moment de pensar en les necessitats dels ciutadans, en la sostenibilitat del nostre entorn i en un futur que ofereixi oportunitats per a tots, no només per a uns pocs.
Sílvia Mosquera
Membre de Concòrdia
