Concòrdia

L’habitatge torna a centrar el debat al Consell General

00La sessió del Consell General d’aquesta tarda s’ha convertit, de nou, en un debat per la primera preocupació ciutadana: l’habitatge. El debat ha tingut lloc després de la presentació, per part de Cerni Escalé com a portaveu de la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, de les dades més rellevants de l’informe que el Raonador del ciutadà va explicar fa pocs dies en compareixença pública, i que posava en relleu l’habitatge com a principal problemàtica de les queixes rebudes per part de l’entitat.

En el torn d’intervenció per part del grup parlamentari de Concòrdia ha pres la paraula la consellera general Núria Segués, que, en primer lloc, ha volgut “agrair i felicitar la feina diligent duta a terme per part del Raonador del Ciutadà i del seu equip, doncs la seva tasca com a interlocutor i alhora altaveu de les inquietuds dels nostres ciutadans i ciutadanes és essencial per tal de defensar els drets de la ciutadania”.

Segués ha continuat amb una intervenció on ha volgut recordar que “l’habitatge no ha de ser un actiu financer sinó un bé de primera necessitat” i ha conclòs demanant que s’allargui la pròrroga de la congelació dels lloguers per no agreujar la situació que viuen molts dels ciutadans d’Andorra.

Us deixem amb la seva intervenció íntegra.

Com bé ens acaba d’exposar el conseller general Escalé, l’anàlisi realitzada  per part del raonador del ciutadà ens permet retornar al centre del debat la preocupació per l’accés a l’habitatge. Ens trobem, una vegada més, davant de la desafiadora realitat de la crisi de l’habitatge.

Queda clar que una de les qüestions més importants i urgents que es deriven d’aquesta memòria és la problemàtica de l’habitatge. Les dades de percepció no fan més que denotar que és tracta d’una preocupació creixent, que incrementa any rere any. És imperatiu que prenguem accions immediates per reduir l’impacte devastador que aquesta situació té sobre les economies familiars. I no només això, sinó que també sobre l’impacte psicològic profund que genera la constant angoixa de no poder fer front a determinats pagaments del lloguer. Malauradament aquests resultats no fan més que evidenciar les carències en matèria d’habitatge per part del Govern. Si bé l’executiu ha desenvolupat una sèrie de mesures per fer front al problema, aquestes, des del nostre punt de vista, no han estat suficients ja que la majoria de les accions han estat més aviat conjunturals que estructurals. Pensem en la moratòria temporal en inversions estrangeres, la creació de parc d’habitatge públic, el programa d’adquisició d’immobles de primera residència, la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge així com el Fons d’habitatge, l’increment en les prestacions socials en habitatge (s’ha gairebé duplicat el pressupost dedicat a aquesta partida) i la congelació dels lloguers que ara semblaria que trontolla.

Recuperant algunes de les dades esmentades pel conseller Escalé, les xifres dels expedients resolts pel raonador s’han incrementat des de l’any 2020. Entre l’any 2021 i 2022 s’ha passat de 185 a 279 expedients, un augment força notable. La pràctica totalitat d’aquests deriven d’un problema d’habitatge. Concretament la majoria d’expedients són o bé per un augment del preu de lloguer o bé per rescissió de contracte. Les creixents tensions en el mercat immobiliari d’Andorra, com el constant augment dels preus del lloguer i l’angoixa associada a la finalització dels contractes d’arrendament són directament atribuïbles a la influència negativa de la inversió estrangera i dels desequilibris entre l’oferta i la demanda. L’arribada d’inversions foranes massives ha distorsionat el mercat, apujant els preus a nivells insostenibles per la majoria d’habitants del país.

M’explico. Una de les causes de la poca oferta d’habitatge a Andorra és deguda a  les inversions especulatives que s’han realitzat en immobiliari, convertint l’habitatge en un actiu financer i no en un bé de primera necessitat.

Com bé sabeu, la Llei d’Inversió estrangera de l’any 2008 va permetre l’adquisició d’immobles a persones que no residien a Andorra, en els últims anys i des del 2012 hem rebut gairebé més de 5.000 inversions estrangeres en immobles. Conseqüentment, l’encariment del preu de l’habitatge produït per aquesta demanda forana afegit a una desigualtat entre l’oferta limitada i la demanda creixent ha creat un clima d’incertesa, deixant moltes famílies en una situació precària, produint una desigualtat d’accés a l’habitatge per les persones residents i treballadores del Principat, a més de posar en risc un dret fonamental.

També s’ha reorientat el mercat de l’habitatge, hem passat d’un mercat de lloguer a un mercat centrat en la compravenda, un mercat molt més lucratiu i especulatiu per uns pocs, fet que impedeix a les persones d’origen socioeconòmic més humil accedir a dits habitatges.

Aquest model especulatiu, que actualment predomina a Andorra, no només eleva els preus de l’habitatge, sinó que també contribueix a expulsar una part de la nostra comunitat cap a territoris fronterers. És inacceptable que cap persona hagi de veure’s obligada a abandonar el seu propi país a causa d’aquestes circumstàncies i tampoc és possible que neguem l’oportunitat als nostres joves de retornar un cop hagin finalitzat els estudis superiors a causa del cost de la vida. Segons dades mencionades pel Senyor Pla, un 50% dels joves que estudien a l’estranger no retornen. Per combatre aquesta crisis, des del GP de Concòrdia, i com hem anat repetint en vàries ocasions, proposem el següent:

1. 1. 1. 1. reintroduir al mercat els milers de pisos buits. Aquesta mesura no només incrementaria l’oferta d’habitatges, fent-los més accessibles, sinó que també contribuiria a la cohesió social d’Andorra i minimitzaria la necessitat de construir més, amb totes les conseqüències que té això pel medi ambient
         2. Incrementar progressivament l’ITP en funció del nombre d’immobles en propietat quan aquest no es destina a la primera residència
         3. Establir un sistema de quotes en l’adquisició d’immobles a Andorra per part de persones no residents
         4. Consolidar el parc públic d’habitatge mitjançant una dotació anual d’un % dels pressupostos generals

Son realitats incontestables que afecten a persones, a famílies. L’habitatge per Concòrdia no és només una qüestió política sinó que va molt més enllà. És un dret fonamental reconegut per la Constitució andorrana, i per tant, tot individu té dret a un sostre digne, a una llar segura, on no es pateixi per les pujades de preu o per la finalització de contracte.

Periòdicament en els debats que giren al voltant de l’habitatge se’ns parla d’habitatge de lloguer a un preu raonable, a un preu accessible. Ahir, justament, a la compareixença per part del President de l’Institut Nacional de l’habitatge se’ns encomanava la tasca, a tots els presents en aquest hemicicle, de definir que vol dir un habitatge digne, i potser és un bon moment per recordar què significa per a nosaltres l’habitatge digne. Per a nosaltres, l’habitatge digne representa molt més que un sostre. És un espai on puguem viure en condicions econòmiques dignes, que no comprometin més del 30% dels nostres ingressos, tal com ho recomanen els consensos internacionals. A més hauria de ser un espai segur, amb condicions adequades per  a una vida digna tant en termes d’espai com d’estat. Això implica no només un habitacle físic sinó també garantir unes necessitats energètiques bàsiques com l’electricitat i la calefacció. Un habitatge digne és fonamental per al nostre benestar i és un dret que ha de ser salvaguardat.

Tornant a la inquietud crítica de l’increment dels preus de lloguer, des del Grup Parlamentari de Concordia proposem una pròrroga d’un any més en la congelació dels preus dels contractes d’arrendament, subjecta a les mateixes condicions que ja preveu la llei. Ho fem per qüestió de responsabilitat política i social. En aquest moment és vital evitar afegir més pressió sobre aquelles persones que ja pateixen una precarietat econòmica. Aquesta mesura està dirigida específicament a ajudar les persones amb ingressos més baixos, oferint-los hi una seguretat, tranquil·litat i protecció a curt i mitjà termini. Estarem expectants i vigilants dels criteris utilitzats pel Govern en la descongelació imminent, i ens assegurarem que siguin justos i equitatius.

Per finalitzar, voldria recuperar una cita textual del Senyor Marc Vila: ‘Ara, precisament i veient l’evolució, estem en la fase més aguda, i si es van congelar els lloguers al 2019 ara hi ha tantes o més raons per congelar, perquè hi ha menys oferta.’ D’aquí la imperant necessitat de NO descongelar els lloguers en un dels moments més crítics en matèria d’habitatge.

És paradoxal la contradicció entre les accions engegades per part de Govern i les recomanacions d’Institucions, independents, com el Raonador del Ciutadà i l’Institut Nacional de l’Habitatge en que posen de manifest la gravetat de la situació i animen al Govern justament a emprendre una altra direcció.

La sessió d’avui també ha servit per designar, per assentiment, les dues inspectores de l’Agència de Protecció de Dades, Sabrina Pujol i Belina In Soon.