Concòrdia proposa un nou model de gestió i transparència per a les societats públiques i entitats parapúbliques
El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat un nou marc de governança i transparència per a les societats públiques i les entitats parapúbliques. Ho ha fet a través d’una proposta de llei que busca establir un marc comú i reforçar la professionalització, la transparència, l’avaluació de resultats i la rendició de comptes de totes elles. “És una manifestació de la voluntat de com governaria Concòrdia” ha assenyalat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, durant la roda de premsa de presentació de la llei.
La voluntat de la formació és homogeneïtzar els criteris de governança d’un sector públic institucional que, actualment, està regulat de manera heterogènia a través de les lleis de creació corresponents. La Proposició de llei afecta a totes les societats públiques i entitats parapúbliques participades, majoritàriament, sigui de manera directa o indirecta, per l’Administració general, tant les existents com les que es puguin crear en un futur.
En definitiva, l’objectiu més important de la llei és la modernització i l’homogeneïtzació d’aquestes societats i entitats, i incrementar el nivell d’exigència en la seva gestió, mitjançant un procés de selecció més transparent de la persona que sigui directora general, gerent o màxima responsable executiva. Aquesta ha d’exercir la funció amb dedicació exclusiva i plena disponibilitat. S’estableixen incompatibilitats, com per exemple si la persona forma part de la direcció d’un partit polític o determinades organitzacions empresarials o sindicals. I, a més, s’haurà d’abstenir d’intervenir en qualsevol decisió, deliberació o actuació en què incorrin “interessos personals, familiars, professionals o econòmics” que siguin susceptibles de comprometre la seva imparcialitat o generar un conflicte d’interès.
La llei s’articula al voltant de quatre eixos. En primer lloc, el procés de selecció de la persona directiva a través d’un comitè de selecció integrat per quatre membres. Dos d’aquests membres seran nomenats per l’òrgan d’administració del Govern i dos seran experts independents, provinents, precisament, d’un” registre d’experts independents”, òrgan de nova creació. Aquest ha de ser públic i la seva finalitat és “garantir la competència tècnica, la independència, la imparcialitat, la transparència i la pluralitat en la designació dels experts que hagin d’integrar el comitè de selecció” ha explicat el conseller general Jordi Casadevall. La persona que es presenti al procés de selecció, a més, haurà de defensar un projecte estratègic per a l’entitat, d’acord amb el que s’estableixi a la convocatòria pública.
En segon lloc, la llei estableix un instrument central de planificació, seguiment i avaluació de la gestió: el contracte-programa. Així, en un termini màxim de tres mesos des del seu nomenament, la persona que assumeixi el càrrec de màxima responsable executiva haurà de subscriure amb l’òrgan de govern un document que concreti els objectius estratègics i operatius de la societat o entitat durant el seu mandat. Entre altres, s’hi hauran d’incloure els objectius econòmics, financers i pressupostaris o els compromisos en matèria de qualitat del servei, així com indicadors de transparència, bon govern, compliment normatiu i creació de valor públic. Aquests objectius hauran de ser específics, mesurables, verificables, realistes i temporalment determinats. El contracte-programa s’haurà de publicar al portal institucional de la societat o entitat corresponent i al Portal de Transparència i, anualment, el director/a haurà de presentar un informe sobre el seu grau de compliment, el qual també haurà de tenir la mateixa publicitat.
En tercer lloc, s’estableix un mandat de cinc anys per als màxims responsables executius, que podrà ser renovable només una única vegada per cinc anys més. Ara bé, la renovació no seria automàtica, sinó que requeriria una avaluació favorable del compliment dels objectius establerts en el contracte-programa, mantenir els requisits exigits i continuar amb absència de causes d’incompatibilitat o conflicte d’interès. A més, l’acord de renovació s’hauria d’adoptar per una majoria qualificada de dos terços de l’òrgan de govern i anar acompanyat d’un informe d’avaluació. D’aquesta manera, es vincula la continuïtat en el càrrec a l’avaluació de la gestió i el grau de compliment dels objectius. Una vegada transcorregut aquest període de deu anys, si la persona vol continuar en el càrrec de direcció, ha de tornar a presentar-se en el procediment de selecció que es convoqui.
I, en quart lloc, s’incorpora un règim específic de limitacions posteriors al cessament de la persona que hagi estat directora general, gerent o màxima responsable executiva d’una societat pública o entitat parapública. Així, durant els dos anys posteriors a la finalització del càrrec, aquesta persona no podrà prestar serveis ni mantenir relacions professionals amb particulars o empreses privades que tinguin alguna vinculació amb assumptes sobre els quals hagi exercit funcions de direcció, gestió, regulació, supervisió, contractació o presa de decisions, i que hagin tingut una incidència significativa durant el seu mandat. Tampoc podrà actuar en representació d’interessos privats davant de la societat o entitat pública que dirigia pel que fa a aquests assumptes.
Finalment, per a les persones que en el moment d’entrada en vigor de la llei ocupin un càrrec de director/a general, gerent o màxima responsable executiva continuaran regint-se per la legislació vigent en el moment del seu nomenament. Transcorreguts dos anys, les societats públiques i entitats parapúbliques hauran de cessar aquests directius i convocar un procés de selecció d’acord amb la nova legislació, sense perjudici que les persones directives cessades s’hi puguin presentar.
La llei entrarà en vigor sis mesos després de la seva publicació al BOPA, tenint en compte que hi ha prevista una convocatòria electoral per a la primavera de 2027.