Núria Segués sobre l’avortament: “Hi havia una compatibilitat possible entre la despenalització i el model institucional, i el Govern no la va materialitzar”
El debat sobre la despenalització de l’avortament i la modificació del Codi Penal ha centrat bona part de la darrera sessió de Consell General del curs polític.
La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ha defensat la posició que Concòrdia sempre ha defensat en relació amb una qüestió “que va molt més enllà d’una modificació del Codi Penal”: que cap dona ha de ser perseguida per interrompre el seu embaràs. Per això la formació va presentar una esmena per despenalitzar l’avortament, tant de la dona com del facultatiu mèdic, i cobert per la cartera de serveis de la CASS, malgrat saber que no prosperaria. “Ho vam fer perquè crèiem que era important mantenir aquest debat viu i que no desaparegués de l’agenda política, i perquè era honest fixar una posició davant d’una qüestió que afecta directament les dones” ha argumentat Segués.
Núria Segués ha lamentat que el Govern hagi generat unes expectatives al voltant d’aquesta qüestió i que, el dia d’avui, continuïn sense resposta. Ha recordat que al principi de la legislatura hi havia una finestra d’oportunitat que feia compatible despenalitzar l’avortament i mantenir l’estabilitat institucional, que s’havien produït avenços importants en les converses amb el Vaticà i el Copríncep Episcopal i que l’escenari era molt favorable. “A nosaltres se’ns va manifestar que es podia tirar endavant amb la despenalització” ha dit. “A què va esperar el Govern per tancar el dossier?” ha preguntat, demanant a l’Executiu que “deixi d’ajornar aquest debat a base d’expectatives i assumeixi, d’una vegada per totes, la responsabilitat institucional que només ell pot exercir”. “Els drets de les dones no poden continuar esperant” ha conclòs.
Al marge del dossier de la despenalització de l’avortament, pel que fa a la modificació del conjunt del Codi Penal, la consellera general de Concòrdia ha destacat que el gran canvi de la reforma és que el text s’actualitza als reptes del segle XXI i, després de molts anys, el Codi Penal deixa de mirar exclusivament la violència sexual des de la violència física. “Aquest canvi de paradigma té un destinatari molt clar: protegir millor els infants davant de noves formes de violència sexual” ha defensat Núria Segués. Avui, el Codi Penal també parla de violència digital, pornografia infantil, captació de menors, explotació sexual, difusió de contingut íntim o manipulat, assetjament sexual a menors per canals digitals… i dona una resposta penal més adequada. Eleva el consentiment sexual a 16 anys, incorporant que pot ser revocable en qualsevol moment, i incorpora excepcions per evitar criminalitzar la sexualitat adolescent, quan aquesta es dona en termes d’igualtat, reciprocitat i absència d’abús. A més, actualitza les eines per combatre la criminalitat organitzada i reforça la lluita contra la corrupció.
Núria Segués ha destacat el treball parlamentari que s’ha fet i que ha permès millorar el text inicial. Amb tot, ha recordat que Concòrdia va entrar una proposta de modificació al desembre de l’any passat, centrada en la protecció sexual als menors, i el Govern no la va acceptar; i ara s’han incorporat a la llei bona part de les mesures que llavors no es van voler debatre. “Llàstima que hagin trigat vuit mesos” ha lamentat.
Unanimitat amb la bonificació al preu dels carburants i altres lleis
El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, va defensar el paquet de mesures per afrontar la pujada de preu dels carburants assenyalant que “té tot el sentit” davant l’impacte de la situació geopolítica internacional, però preguntant “perquè s’apliquen ara i no abans?” (al març), quan realment hi havia la crisi i els preus augmentaven. En aquest sentit, a més de compartir que siguin temporals i que s’allarguin més o menys segons el context, ha demanat al Govern que faci un control dels preus, perquè no hi hagi una diferència de fluctuació entre el preu mundial i el preu de venda al país.
Concòrdia també ha donat suport a la llei que permetrà liquidar aquelles societats que no tenen activitat des de fa temps. Una tasca que si s’hagués fet de forma més digerida al llarg dels anys, i no a les portes d’una avaluació internacional, hauria estat més fàcil de gestionar, ha argumentat Cerni Escalé, assenyalant que moltes són antigues, anteriors als tributs que ara s’apliquen. “S’ha obert la porta a activitats delictives per part d’aquestes empreses” ha lamentat, la qual cosa genera una vulnerabilitat latent. També ha recordat una de les esmenes presentada pel grup parlamentari i que no ha estat acceptada, encaminada a gestionar aquelles situacions en què hi hagi una resolució de dissolució sense liquidació. Tenint en compte que es tracta d’un procés que pot ser llarg “la persona pot quedar inhabilitada i en una situació delicada” ha exposat Escalé. Una demostració de la manca de planificació i mirada a llarg termini que ha caracteritzat els governs de DA.
En l’àmbit del centre penitenciari, la consellera general Maria Àngels Aché ha defensat la compra d’una parcel·la per ampliar el centre penitenciari, ja que “dona resposta a una necessitat que fa temps que existeix”. I eI conseller general Jordi Casadevall ha destacat el bon treball que hi ha hagut entre grups parlamentaris amb la reforma legislativa que permetrà millorar les condicions i els drets dels interns. Ha destacat el fet que s’hagi aconseguit una regulació més garantista de l’assistència mèdica.
Finalment, coincidint amb el 14 de juliol, Festa Nacional de França, el Consell General ha validat una proposta d’acord per reforçar les relacions amb el país veí del nord. Cerni Escalé reconeix que l’equilibri que hi havia hagut fa uns anys amb els dos països veïns, França i Espanya, s’ha trencat, i que reforçar aquests lligams “és una de les principals tasques com a parlamentaris i del Govern”. I en concret sobre la proposta, lamenta que enumeri el que ja fa el Govern i no reculli “mesures concretes que els facin més forts”.