Concòrdia alerta del perill que es cronifiquin una majoria de casos de persones en situació de vulnerabilitat
La pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania, lligada especialment a la problemàtica de l’habitatge, i els protocols d’Afers Socials per ajudar a les persones en situació de vulnerabilitat, han centrat bona part de la sessió de Consell General d’aquest dijous.
La presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ha posat el focus en els protocols actuals del Govern per fer seguiment de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i assegurar que no quedin fora del sistema, ja que cada cop hi ha més situacions que, en lloc de resoldre’s, es cronifiquen. “Avui el nostre sistema és essencialment assistencialista: dona resposta a una urgència, però no garanteix processos reals de sortida de la vulnerabilitat” ha lamentat, i ha aportat dades: l’any 2024 la despesa en protecció social va augmentar un 16,5%, fins a la xifra rècord de 343 milions d’euros. Segués ha argumentat mancances estructurals a la legislació actual, ja que no hi ha uns circuits definits de manera clara, amb un seguiment individualitzat de cada cas i uns indicadors d’èxit. “Els ajuts estan pensats per ser temporals i revisables, però les problemàtiques que s’aborden no ho són. Per això, a la pràctica, els ajuts s’acaben prorrogant any rere any sense que la situació de fons canviï”, ha explicat la consellera general de Concòrdia, lamentant que es donin ajuts que són necessaris, però que no s’estigui ajudant prou a aquestes persones a deixar de dependre d’aquestes prestacions. “No ajuden a fer que la persona pugui emancipar-se per si mateixa”, ha dit.
Connectant amb la problemàtica de l’habitatge, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha aprofitat per evidenciar que els ingressos mensuals per llar han augmentat menys que ho han fet les despeses mensuals per llar. “El poder adquisitiu al país ha baixat i això provoca situacions de dificultat” ha alertat, tenint en compte que moltes d’aquestes són a causa del preu de l’habitatge. “Negar això és negar una evidència que viuen moltes persones al nostre país” ha lamentat, argumentant que mentre es donen més ajudes socials i s’amplia el parc de pisos de lloguer a preu assequible es continua permetent l’especulació immobiliària, perquè Andorra té la tributació més baixa d’Europa.
Pel que fa al programa “Radars”, que busca combatre la solitud no desitjada entre la gent gran, Núria Segués ha posat de manifest “el problema que els censos no estiguin actualitzats”, ja que s’ha posat en marxa només amb les dades de les parròquies d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. “Apel·lo a què s’actualitzin” ha insistit.
Les polítiques d’habitatge del Govern no estan donant resultats
Un cop més, Concòrdia ha traslladat al ple del Consell General el que és l’emergència social d’Andorra: l’accés a l’habitatge. Davant la possibilitat que el Govern posés a la venda algun edifici nou del parc públic, tal com va dir la ministra responsable de l’àmbit en una entrevista a la premsa, la consellera general Maria Àngels Aché ha denunciat la manca d’una línia clara pel que fa a les polítiques d’habitatge públic, amb un rumb que canvia constantment. “El problema de l’habitatge ha empitjorat els darrers quatre anys, malgrat les accions d’aquest Govern” ha manifestat, assenyalant que els preus s’han duplicat des de l’any 2019. Ha insistit que la prioritat d’avui ha de ser “garantir que tothom pugui accedir a un habitatge assequible i quedar-se al país, i no pas haver de marxar perquè no troba cap pis que pugui pagar”. Aché ha aprofitat per recordar que “el problema de l’habitatge no es resol, només, amb mesures estètiques i parcials, sinó amb mesures estructurals”, per reiterar el que Concòrdia fa temps que defensa: limitar la inversió especulativa, augmentar les plusvàlues per fer-les realment dissuasives i frenar l’especulació immobiliària i limitar les quotes migratòries per aconseguir un creixement demogràfic més sostenible.
Concòrdia demana celeritat amb els projectes que han de permetre recuperar el talent andorrà
Cerni Escalé ha tornat a fer èmfasi en la importància que el talent jove andorrà que estudia a l’estranger pugui retornar al país. Un element fonamental per a l’economia del Principat, en un moment en què manquen professionals especialitzats en diversos àmbits, com pot ser el sector sanitari. Ha lamentat la lentitud amb què el Govern desplega els diferents programes i accions que haurien de facilitar el retorn d’aquest col·lectiu jove i format.
Davant la insistència del Govern de relacionar l’Acord d’Associació amb la Unió Europea com a condició perquè Andorra pugui diversificar la seva economia, el president del grup parlamentari ha rebatut l’argument assenyalant que amb l’obertura del capital estranger no hi ha hagut diversificació econòmica fins ara. “Si augmenta el preu de l’habitatge, si no hi ha noves connexions d’infraestructura que facilitin el transport, si no hi ha una connexió entre l’empresa i la recerca… està molt bé que hi hagi voluntat de fer-ho, però en els darrers quinze anys el Govern no ho ha fet” ha argumentat Cerni Escalé, afegint que és complicat tenir confiança amb aquests precedents. “Si no tenim diversificació econòmica en aquests moments és perquè les mesures estructurals no s’han dut a terme” ha afegit.
En aquest sentit, el conseller general de Concòrdia ha llançat la pregunta de “quina és la referència empírica que l’obertura econòmica i els acords comercials porten a la diversificació econòmica?”, a la qual ell mateix ha respost assenyalant que “altres països que també tenen una fiscalitat competitiva com la d’Andorra i de dimensions similars, com poden ser Malta o Xipre, quan entren a la Unió Europea no es diversifiquen, sinó que s’especialitzen”. A més, ha recordat que els mateixos estudis del Govern sobre l’impacte de l’Acord d’Associació, els sectors més afavorits són la construcció i l’immobiliari, seguit de la banca. “Si l’impacte és aquest, nosaltres aquest Acord d’Associació no el volem” ha conclòs.