Concòrdia planteja l’equiparació dels permisos de naixement pel 2028 i introdueix una clàusula de flexibilitat regulada
El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat una dotzena d’esmenes al Projecte de llei per al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral. Es tracta del text legislatiu que ha de permetre equiparar, de manera progressiva, els permisos de maternitat i paternitat. Per tal, doncs, que el títol reflecteixi l’essència i la filosofia de la proposta, el primer dels canvis que planteja la formació va en aquest sentit.
Es proposa anomenar-lo “Projecte de llei per a l’equiparació dels permisos de naixement a Andorra”, per avançar cap a una igualtat efectiva d’oportunitats i reforçar la idea que els permisos vinculats al naixement, l’adopció o l’acolliment no constitueixen períodes de descans, sinó que estan destinats a la cura, la criança i l’atenció al nadó. La distribució desigual d’aquestes tasques i de responsabilitat familiar continua sent un dels principals factors de discriminació indirecta que afecten trajectòries laborals i econòmiques de les dones. Així doncs, pel que fa al contingut, també se substitueix, en tots els casos, el concepte de “descans” pel de “permís”.
Concòrdia planteja quatre grans idees. En primer lloc, es canvia la progressió de les setmanes anuals pel permís de naixement paternal, de manera que l’equiparació sigui una realitat en només tres anys, i no pas vuit com planteja el Govern (fent-ho efectiu el 2033). És a dir, passar de les quatre setmanes actuals a deu el 2026, quinze el 2027 i arribar a les vint setmanes de permís el 2028.
En segon lloc, per als casos en què el pare i la mare treballin a la mateixa empresa, s’elimina la clàusula que permet a la direcció d’aquesta limitar que tots dos progenitors puguin gaudir de manera simultània del permís de naixement. Es considera que la direcció empresarial ha d’adoptar les mesures d’organització necessàries per garantir l’exercici efectiu d’aquest dret, que té caràcter preferent i que no pot ser restringit per motius organitzatius interns.
En tercer lloc, pel que fa als permisos de naixement, cal tenir en compte que les setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part són de gaudiment obligatori. Per a la mare són sis setmanes obligatòries, a comptar de l’aprovació de la llei. I pel segon progenitor, les setmanes obligatòries augmentaran progressivament fins a assolir les sis setmanes el 2028, en paral·lel a l’assoliment de l’equiparació dels permisos. En aquest sentit, es proposa introduir una clàusula d’excepcionalitat per ambdós progenitors, si aquests ho desitgen, en els casos de persones que exerceixen una activitat per compte propi, que ocupin càrrecs de direcció o de responsabilitat especial o que desenvolupin activitats considerades essencials. Així, es pot autoritzar una suspensió parcial de l’activitat laboral durant aquest període obligatori, només amb la finalitat exclusiva d’atendre funcions o gestions imprescindibles, i previ acord mutu entre l’empresa i la persona treballadora (en el cas de les persones assalariades). A més, en aquests supòsits, l’activitat laboral no pot superar les deu hores setmanals ni, en cap cas, excedir una quarta part de la jornada ordinària, per tal de no desvirtuar el caràcter principalment obligatori del permís. Les hores efectivament treballes hauran de ser remunerades íntegrament per l’empresa, mentre que la CASS cobrirà la prestació econòmica de maternitat o paternitat en proporció al temps de jornada suspès, d’acord amb el que estableix la Llei de la Seguretat Social.
Un cop finalitzat el període de gaudiment obligatori, es planteja que els respectius progenitors puguin optar, de manera voluntària, a gaudir de la resta del permís de naixement en règim de suspensió total o parcial. En aquest segon cas, a través d’una reducció de la jornada de treball i sempre amb un acord mutu i previ entre l’empresa i la persona treballadora (en el cas que sigui assalariada), es pot adoptar un règim de treball presencial o de teletreball. Com amb l’excepcionalitat anteriorment plantejada, en el règim de suspensió parcial, la remuneració corresponent al treball efectiu anirà a càrrec de l’empresa, i la CASS completarà la prestació econòmica del permís de naixement, que serà proporcional al temps de jornada suspès.
L’objectiu d’aquesta fórmula de flexibilitat regulada, que permet adaptar l’exercici dels permisos de naixement a la diversitat de situacions laborals existents, es presenta com una mesura excepcional i garantista, que en cap cas desvirtua l’objectiu principal, que és assegurar la igualtat d’oportunitats i la corresponsabilitat, contemplant una major flexibilitat per a les famílies.
De fet, aquesta flexibilització va acompanyada d’una modificació del règim d’infraccions de la Llei de la Seguretat Social, amb l’objectiu d’evitar pràctiques abusives, especialment per part de les empreses, i garantir un exercici efectiu dels drets reconeguts, protegint les persones beneficiàries i preservant la sostenibilitat del sistema. Es tracta de deixar clar que aquesta fórmula és excepcional i no es pot convertir en una obligació encoberta de treballar durant el permís de naixement, vulnerant els principis d’igualtat i corresponsabilitat. En cas contrari, es consideraran infraccions molt greus.
Finalment, el darrer canvi significatiu que planteja el grup parlamentari de Concòrdia fa referència al càlcul de la prestació econòmica del permís de naixement. Es proposa establir un topall econòmic a la prestació, equivalent a dues vegades el llindar econòmic de cohesió social (LECS), de manera que quan la base de càlcul sigui igual o inferior a aquest límit, la prestació econòmica es manté al 100%. I si és superior, es limita a aquest import (dues vegades el LECS). Aquest límit màxim respon a criteris de sostenibilitat financera, equitat i responsabilitat en l’ús dels recursos públics, ja que establir un topall vinculat al llindar econòmic de cohesió social assegura una distribució més justa dels recursos del sistema de seguretat social, sense que suposi un obstacle real per a l’accés al permís ni sigui una penalització per a les famílies.
Concòrdia considera que els drets no poden anar vinculats a l’evolució d’indicadors econòmics, per tant, la igualtat efectiva no pot ser una política condicionada a la conjuntura econòmica. En aquest sentit, s’insta el Govern a fer el seguiment de l’aplicació de la llei i avaluar-ne els efectes en termes de corresponsabilitat, igualtat efectiva entre dones i homes i protecció del dret a la cura, ja que és responsabilitat seva garantir els drets i fomentar i promoure la igualtat i corresponsabilitat en l’àmbit familiar, social i laboral.
En definitiva, aquesta reforma dels permisos de naixement té un objectiu molt clar: avançar cap a la igualtat real entre dones i homes i garantir la corresponsabilitat en la cura dels infants des del primer moment. Amb aquestes mesures s’evita penalitzar la dona en l’àmbit laboral pel fet de tenir fills i, alhora, es garanteix exercir el dret per a tothom, és a dir, indistintament del règim laboral (assalariat o compte propi), permetent que ningú renunciï al dret de baixa.