Sessió de Consell General amb poc protagonisme dels temes que marquen l’actualitat
La sessió de Consell General d’aquest dijous ha estat marcada per diversos punts de temàtiques diverses i que, excepcionalment, no estaven relacionats amb aspectes rellevants d’actualitat, com poden ser la problemàtica de l’habitatge o l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.
En primer lloc, cal destacar l’aprovació de la llei del Raonador del Ciutadà, que reforça la figura d’una “institució clau en la defensa i la protecció de drets i llibertats fonamentals”, ha defensat la presidenta suplent del Grup Parlamentari de Concòrdia, Núria Segués. La consellera general ha destacat diverses modificacions importants, com la introducció de la discriminació per sexe en les diferents tipologies, de manera que el Raonador pugui intervenir en situacions de desigualtat; que el Raonador tingui facultat per exposar una situació d’inconstitucionalitat, si així ho detecta en una llei o reglament; que s’exigeixi una formació acadèmica superior per poder exercir el càrrec de Raonador; anticipar el nomenament a tres mesos abans no expiri el mandat, per tal que hi hagi una transició ordenada amb el successor o successora, i l’ampliació del mandat a 7 anys. Segués, però, ha lamentat que no s’hagi acceptat la proposta de Concòrdia perquè el procés de selecció fos públic, “per tal de garantir la rigorositat, la transparència i l’objectivitat”, ha dit, deixant clar que el grup continuarà defensant que en futurs nomenaments de càrrecs amb exposició pública i responsabilitat, s’avanci cap a procediments més oberts i meritocràtics.
Una altra llei aprovada aquest dijous és la dels jocs d’atzar, que harmonitza els conceptes jurídics i els procediments en aquesta matèria. El conseller general Jordi Casadevall ha remarcat que, sense voler desmerèixer la competència i la vàlua dels membres del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), Concòrdia considera important que hi participin experts en l’àmbit. “Aquesta participació també consolidaria la independència de l’organisme”, ha dit el conseller, fent èmfasi que aquest nomenament es dugués a terme des de la comissió legislativa competent.
Admeses a tràmit les proposicions de llei de l’AQUA i per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari
El Consell General ha aprovat per assentiment la presa en consideració de dues Proposicions de llei, que ara s’hauran de treballar en comissió. D’una banda, la de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra, presentada conjuntament per tots els grups parlamentaris. Un text essencial per garantir la solidesa i el reconeixement internacional del sistema d’ensenyament superior del país. La consellera general Maria Àngels Aché ha remarcat que “la incorporació d’Andorra a les xarxes internacionals és una gran fita per a la nostra comunitat educativa”. En aquest sentit, una de les modificacions més rellevants, segons Aché, és “l’increment de la independència de l’AQUA”, que farà una tasca indispensable per assegurar que totes les universitats, tant les noves com les existents, compleixin amb els estàndards internacionals i ofereixin una formació de qualitat als estudiants.
En clau sanitària, ha estat admesa a tràmit parlamentari la Proposició de llei que ha de fer efectiu el dret a l’oblit sanitari, que representa el dret de no haver de declarar, aquelles persones que han patit un càncer, Hepatitis C o VIH, que han passat la malaltia. Un aspecte “fonamental per garantir una veritable integració i no discriminació d’aquelles persones que han superat malalties greus”, ha expressat la presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués. En aquest sentit, ha assenyalat que és “imprescindible” obrir un debat sobre una qüestió complexa com és aquesta, per tal de vehicular una llei que protegeixi aquestes persones i que defineixi de manera adequada els conceptes tècnics i mèdics, delimitant les diferents casuístiques i fent-lo comprensible per a tots els col·lectius.
Llum verd al Conveni de la Haia i als protocols addicionals als convenis de Ginebra
Per unanimitat de tota la cambra, Andorra fa un pas endavant amb dos convenis internacionals. D’una banda, s’adhereix al Conveni de la Haia sobre el reconeixement i l’execució de sentències estrangeres en matèria civil o comercial. És a dir, que les sentències d’un altre Estat també siguin reconegudes i executades a Andorra, la qual cosa dona més seguretat jurídica i facilita el comerç, la inversió i la mobilitat internacional, ja que redueix els costos i els riscos en el cas d’un litigi judicial transfronterer. El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha volgut remarcar que amb l’aprovació del conveni es “preserva l’autonomia del legislador andorrà” i que és amb convenis com aquest quan es consolida la sobirania del Principat.
D’altra banda, també ha prosperat l’adhesió d’Andorra als tres protocols addicionals als convenis de Ginebra, que vetllen per la protecció de les víctimes en conflictes armats. Una adhesió d’alt valor simbòlic, ja que es commemoren 75 anys dels convenis de Ginebra de 1949 i 30 anys des que el Principat s’hi va adherir. “Potser els hauríem pogut aprovar abans”, ha assenyalat el conseller general Jordi Casadevall, tenint en compte l’actual context de multiplicació de conflictes armats internacionals i l’alineament sistemàtic d’Andorra amb els principis de pau. Casadevall ha destacat que aquesta adhesió permet a Andorra fer un pas més en la universalització dels instruments internacionals pel que fa al dret internacional humanitari, completar les normes existents i reforçar la protecció de les víctimes en tot el territori.
Aprovades dues modificacions del pressupost del 2024
La primera modificació de la Llei del pressupost per aquest any fa referència a la revalorització de les pensions de les persones no residents i que no han arribat als quinze anys de cotització al país. Així, el Consell General ha aprovat un augment del 2,9% de les pensions d’aquest col·lectiu, segons l’IPC harmonitzat de la zona euro. La consellera general Maria Àngels Aché ha assenyalat que es tracta d’una mesura “raonable i més justa”, que no pas si es fa d’acord amb l’IPC nacional. Aché ha remarcat la importància d’una actualització “que respecti els drets dels pensionistes, però que també sigui coherent amb la situació econòmica d’Andorra, per tal de garantir que la mesura sigui sostenible a llarg termini”.
La segona modificació està relacionada amb un augment de la quota que Andorra ha de comprometre amb el Fons Monetari Internacional (FMI), en el cas d’una catàstrofe dins de la regió europea. No es tracta d’una aportació a fons perdut i no compromet les finances andorranes, ja que es tracta d’una acció que, si arribés el cas, haurien de complir tots els estats.
