Sense data pel reglament de la carrera professional a Educació, però amb una possible despenalització de l’avortament el 2025
Les preguntes del grup parlamentari de Concòrdia han centrat bona part de la sessió de Consell General de control al Govern, d’aquest dijous a la tarda. Els temes que s’han tractat han estat diversos, des de la carrera professional a Educació, fins al creixement de l’economia real i el poder adquisitu de la població andorrana, passant per l’avortament i l’Acord d’Associació.
Pel que fa al desplegament del reglament de la carrera professional al cos d’Educació, el Govern continua sense poder donar una data en la qual sigui aprovada aquesta normativa, que hauria d’haver entrat en vigor el 2021. La consellera general Maria Àngels Aché ha recordat que “estem fent molt tard” i que aquesta dilació del termini “crea incertesa en el col·lectiu”. Aché ha assenyalat que sense aquest reglament “els docents es troben en una situació de bloqueig, ja que no poden avançar en la seva trajectòria professional ni veure reconeguts els seus esforços per alinear les condicions salarials amb la seva experiència i formació”. En aquest sentit, ha remarcat que “millorar les condicions laborals dels docents és invertir directament en la qualitat de l’educació”. El titular d’Educació i Universitats ha reconegut que, de vegades, els terminis que es marquen són agosarats. I en el cas d’aquest reglament “ho era molt”, ha dit, afegint que “el termini d’un any era restrictiu”. Ladislau Baró ha exposat que, en una primera fase, es vol tenir la definició dels perfils professionals durant aquest 2024; i en una segona fase de treball amb Funció Pública definir el conjunt de modificacions que cal fer per poder posar en marxa la carrera professional a Educació.
La consellera Aché ha aprofitat l’ocasió per recordar al ministre d’Educació la situació que pateixen molts interins, que fa més de 15 anys que exerceixen les seves funcions. Baró ha expressat la voluntat de consolidar diversos llocs de llarga durada i ha assegurat que es tindrà en compte l’experiència docent. I pel que fa al reglament d’avaluació de l’acompliment i de la graella d’avaluació dels mestres interins, també preguntat per la consellera de Concòrdia, el ministre ha explicat que hi estan treballant perquè es pugui implantar al llarg de la legislatura, a més d’afegir que s’està valorant la possibilitat de revisar la graella professional.
Un altre tema destacat de la sessió de control al Govern ha estat la despenalització de l’avortament. La consellera general Núria Segués ha recordat que aquest “no és un debat recent ni conjuntural” i ha denunciat un bloqueig, ja que “s’ajorna contínuament, amb promeses de taules de treball, com la creada la passada legislatura”. Segués ha recordat que Andorra, juntament amb el Vaticà, “som dels pocs països que encara no respectem el dret fonamental de la dona a decidir sobre el seu propi cos”, afegint que “no és una qüestió marginal, és una qüestió de drets humans”. Un cop més, des de l’executiu, el ministre de Relacions Institucionals ha recordat que es treballa per fer compatible la pervivència del Coprincipat amb la no persecució de la dona, i que això passa perquè no es puguin practicar avortaments al Principat. Ladislau Baró s’ha mostrat convençut que “veurem significativament avenços durant l’any 2025 i, potser, arribar a concloure’ls”, pel que fa a la despenalització. La consellera de Concòrdia ha aprofitat per remarcar que “ha arribat el moment d’actuar i de fer un pas per Andorra” i insistir que “no és una concessió, sinó una qüestió de dignitat i integritat física per la dona”, ha dit.
La consellera Segués ha volgut anar més enllà i ha demanat per la possibilitat d’eximir el facultatiu mèdic en el cas d’una despenalització i d’un reemborsament del cost de la intervenció per part de la CASS. El ministre Baró ha respost senzillament que es treballa “amb discreció i saviesa” per aquestes qüestions, assenyalant que cal anar molt a poc a poc i procurant “no malmetre un procés que avança de forma solvent i correcte”, ha dit.
Finalment, el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha interpel·lat el Govern demanant explícitament quines mesures concretes preveu per fer créixer el poder adquisitiu dels ciutadans. Ha mostrat preocupació pel fet que, més enllà del parc públic d’habitatge, el Govern no impulsi propostes que estimulin l’economia. Ha aprofitat per recordar algunes de les que defensa Concòrdia, com un parc públic d’innovació, destinar una part del pressupost a crear un fons per a projectes d’alt valor afegit, buscar un acord estratègic amb una universitat de prestigi internacional que acompanyi a la Universitat d’Andorra en projectes estratègics o establir un seguiment amb les persones andorranes que treballen en grans empreses i universitats estrangeres, per tal de vincular-los a projectes andorrans i crear propostes d’alt nivell nacional.
En termes econòmics, Escalé ha recordat que el PIB per càpita, que és el que serveix per mesurar la riquesa de la població, ha disminuït de manera molt significativa els darrers anys, assenyalant que “la gent d’Andorra és més pobre avui que el 2011”. La ministra d’Economia, Treball i Habitatge, Contxita Marsol, no ha volgut parlar d’escenari inflacionista, sinó de contenció de la inflació, assegurant que el salari mitjà ha crescut per damunt dels preus. En aquest sentit, el conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, ha aprofitat per posar de manifest que “una economia que depèn de la construcció i el turisme és una economia abocada a ser cíclica i amb uns salaris modestos”, ressaltant “la responsabilitat de tots de trobar un model alternatiu”.
La decisió sobre si l’Acord d’Associació amb la UE pot ser mixt, el mes vinent
Abans de finals d’octubre, el Govern hauria de tenir la resolució de l’Eurocambra sobre si l’Acord d’Associació amb la Unió Europea serà o no un acord mixt. Així ho ha verbalitzat el cap de l’executiu. Preguntat pel conseller general Cerni Escalé, si el Govern es comprometria a celebrar el referèndum abans de la ratificació dels estats membres, en el cas que s’activi l’acord mixt, Xavier Espot ha manifestat que no podia assumir compromisos “sobre la base de política ficció”. Escalé ha argumentat que “necessitem una política de planificació”, assenyalant que podria danyar la reputació del país que primer el ratifiquin els 27 països membres i després es faci el referèndum al Principat.
