S’aproven la majoria de les propostes de resolució presentades per Concòrdia
La proposta que ha generat més debat i que no s’ha aprovat pels vots en contra de la majoria era la que instava el Govern a complir amb els terminis de desplegament dels reglaments i de les propostes de resolució aprovades en anteriors Debats d’Orientació Política.
El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat un total de vuit propostes de resolució al Debat d’Orientació Política (DOP). És el grup que més presentat, d’un total de 24. De les vuit propostes n’han prosperat sis, després de ser transaccionades amb els grups de la majoria, que han tombat les dues restants.
Una de les que no ha prosperat és la que instava el Govern a presentar al Consell General, en cada sessió de Debat d’Orientació Política, un resum de totes aquelles encomanes sorgides de l’anterior DOP, detallant quines s’han executat i quines no, amb l’objectiu de promoure un exercici de transparència i de rendició de comptes de l’acció efectiva de l’executiu; alhora que també se l’instava a trametre al parlament, de forma semestral, un llistat dels reglaments requerits per llei que encara no hagin estat desplegats. Demòcrates ha justificat el vot contrari argumentant que es tracta d’una mesura més pròpia de l’àmbit educatiu que no pas d’un parlament, considerant que ja existeixen prou mecanismes de control. La consellera general Núria Segués ha lamentat la decisió, pel fet que no hi hagi un exercici de corresponsabilitat des de l’inici fins al final i ha animat als grups de la majoria a sumar-se a l’acció de control al Govern. Amb tot, la proposta de Concòrdia ha rebut el suport de la resta de grups de l’oposició i del conseller general no adscrit, Víctor Pintos. Per part del PS consideren que el Govern no vol rendir comptes perquè saben que “no fan la feina quan toca”, a més “d’estar transgredint la voluntat sobirana del poble”. Pel que fa a Andorra Endavant, ha expressat que cal “una reflexió profunda” i que “caldria una llei de responsabilitat política” que ajudés a tenir els mecanismes perquè es compleixin els terminis.
Tampoc ha tirat endavant la proposta que encomanava al Govern la publicació d’una traducció jurada del text de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea en el termini d’un mes des de l’aprovació de la resolució. El conseller general Cerni Escalé ha lamentat la manca de suport, tenint en compte que es tracta d’un compromís governamental establert.
En el vessant positiu, han prosperat sis propostes de resolució impulsades per Concòrdia. La primera d’elles és la que impulsava el desenvolupament d’un parc tecnològic industrial i de l’emprenedoria, i que finalment ha acabat sent una àrea d’innovació, per no acotar tant els sectors que poden establir-s’hi. Ha comptat amb el suport de tota la cambra.
Tenint en compte que l’ús de les pantalles genera preocupacions pels seus efectes, també ha tirat endavant la proposta d’encomanar al Govern, en el termini de sis mesos, que impulsi una campanya de sensibilització i conscienciació sobre l’ús responsable de les pantalles, dirigida a alumnes, professors, famílies i al conjunt dels ciutadans. Alhora, es demana que l’executiu també elabori i distribueixi una guia de bon ús de les pantalles, que inclogui recomanacions específiques sobre hàbits saludables i protecció de la privacitat i la seguretat en línia, tant a les escoles, com a l’àmbit públic, com a les famílies i a l’esfera privada, per tal de donar-los un acompanyament.
Una altra proposta de Concòrdia que ha prosperat és la que encomanava a demanar formalment als comuns la publicació de les conclusions dels estudis de capacitat de càrrega màxima parroquial abans del 31 de juliol d’aquest any, i que el Govern elabori un informe que recopili les conclusions de cada parròquia i que n’extregui conclusions en l’àmbit nacional, efectuant aquells estudis complementaris que siguin necessaris.
En clau educativa, s’encomana al Govern que desenvolupi un pla estratègic per a l’ensenyament superior abans que finalitzi el curs escolar 2024-2025, per tal de regular amb garantia l’entrada de les universitats privades a Andorra. Aquest pla ha de contemplar l’anàlisi de la demanda actual i futura de l’ensenyament superior, així com ha d’identificar les necessitats del mercat laboral i de les àrees de coneixement prioritàries.
Pel que fa a sanitat, s’ha acordat per assentiment de tota la cambra, que les accions més prioritàries del Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA) i que s’iniciaran durant el primer semestre del 2025 seran les de caràcter assistencial, que són aquelles que requereixen un especialista perquè l’usuari pugui ser atès.
Finalment, Concòrdia ha retirat una proposta en què es demanava impulsar una estratègia per garantir la pervivència del sector primari, després d’afegir els punts principals en una proposta de resolució de Demòcrates, en la qual es demanaven encomanes molt similars.
