Propietat pública, propietat privada… i propietat col·lectiva?
El conseller de Transformació Digital i Habitatge del comú d’Andorra la Vella, Marc Torrent, proposa l’habitatge cooperatiu com alternativa col·lectiva per afrontar la crisi d’habitatge, amb gestió democràtica i estabilitat, evitant especulació. El llegim?
És evident que actualment patim una greu crisi de l’habitatge, i que una gran part de la població en pateix les conseqüències de manera important.
És evident que es necessiten accions diverses per resoldre aquesta problemàtica, i que la seva solució és cosa de totes i tots.
És evident que les administracions han de dur a terme mesures per garantir el dret a un habitatge digne, i que la col·laboració entre elles és més necessària que mai.
És evident que ens hem de començar a plantejar l’habitatge com un dret bàsic, i no com una inversió.
Però no és tan evident que existeixin mecanismes de col·laboració entre l’administració pública i la ciutadania. I no és tan evident que existeixin alternatives a la propietat privada. De fet, avui, l’habitatge cooperatiu no és una alternativa que estigui damunt la taula a Andorra, a diferència d’altres ciutats on representa un model més consolidat. Un exemple és el projecte de La Balma a Barcelona.
Aquest article no pretén analitzar les causes de la greu crisi de l’habitatge que patim a casa nostra, ni pretén donar solucions definitives ni miraculoses que ens portin a garantir un habitatge digne per a tothom. Però sí que pretén posar al debat públic una nova proposta que ens podríem plantejar des de les administracions públiques i la societat civil: les cooperatives d’habitatge.
El cooperativisme s’ha d’entendre com un projecte que podria canviar la concepció de la política pública d’habitatge al nostre país. Un canvi en el concepte de propietat, posant en relleu la col·lectiva. Un nou model d’habitatge situat entre el lloguer i la propietat, que es caracteritza per oferir una llar molt més estable que un pis de lloguer i per dos elements clau que el diferencien d’altres models tradicionals: el dret d’ús i l’objectiu comú. I com funcionaria?
Les cooperatives es constitueixen sense ànim de lucre i són les mateixes persones residents qui n’acaben sent propietàries durant un llarg termini de temps. Això suposa, d’una banda, una major estabilitat per a les famílies que hi viuen; i, d’altra banda, fomenta la gestió col·lectiva del propi pis i del conjunt de l’edifici. I com s’hi podria accedir?
Es necessita una inversió inicial més baixa que per la compra d’un habitatge i les quotes mensuals que deriven dels costos o construcció de l’immoble i del seu manteniment són més estables, ja que no estan subjectes a les variacions del preu del mercat de lloguer ordinari. Aquesta nova concepció de l’habitatge suposa, a diferència dels models tradicionals, una gestió democràtica de l’edifici, impedint l’ús de l’immoble com a element d’inversió especulativa. A més, permet que els residents participin activament en la seva gestió, a diferència del que pot passar amb els habitatges actuals de titularitat pública.
És evident que les cooperatives d’habitatge no són la solució a la greu crisi que patim a Andorra, i és evident que demà no tindrem una cooperativa d’habitatge en ple funcionament. Però la situació actual requereix moltes accions conjuntes entre les administracions públiques, el sector privat i la societat civil, i aquesta podria ser-ne una més en el futur. Perquè com a dret bàsic de la ciutadania, l’habitatge és una preocupació col·lectiva i, per tant, es necessiten mesures col·lectives per garantir-lo a tothom.
Marc Torrent, conseller de Transformació Digital i Habitatge
