Pensar en l’entorn natural cada dia
Davant la preocupació per un creixent deteriorament ambiental, provocat per la contaminació, l’acumulació de residus i la pèrdua d’ecosistemes, les Nacions Unides van establir, durant la primera jornada de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a Estocolm el 1972, el dia 5 de juny com a Dia Mundial del Medi Ambient. Aquest dia va ser la primera vegada que representants de diferents països es van reunir per parlar, de manera seriosa i global, sobre els problemes que estava causant l’activitat humana al planeta. La trobada va marcar un abans i un després en la història de la consciència ambiental: cuidar la Terra va passar a ser una responsabilitat col·lectiva.
Més de cinquanta anys després, en general, sembla que la consciència ecològica s’ha acabat imposant. Sobre el paper, l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, signada per 193 països el 2015, marca el camí per donar resposta als grans desafiaments mundials, com la pobresa, la fam, la corrupció i, evidentment, el canvi climàtic. A la pràctica, però, els avenços no són tan evidents. Segons el darrer Informe sobre el Desenvolupament Sostenible, cap dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) està en la línia d’assolir-se el 2030, i s’estima que només un 16% de les fites d’aquests ODS estan avançant. En aquest sentit, Andorra ha demostrat un compromís seriós per caminar de manera decidida cap a un futur més sostenible, especialment pel que fa a la mobilitat, la producció d’energia renovable i la reducció d’emissions de CO₂. Ara bé, potser faltaria que aquest compromís s’estengués a tots els països per igual, especialment els més grans, que tenen més recursos, més tecnologia i més influència per liderar el compliment de l’Agenda 2030. Llàstima que els interessos econòmics, la voluntat política i, malauradament, conflictes internacionals com les guerres, impedeixin fer més passes.
Enguany, el lema del Dia Mundial del Medi Ambient és “Sense contaminació per plàstics”. A Andorra, des de l’1 de gener de 2023, està en vigor el reglament que prohibeix els plàstics d’un sol ús, i que penja de la Llei d’economia circular (LEC), aprovada fa tres anys. Tot i que aquest ha estat un pas important, segons dades del Centre de Tractament de Residus (CTRASA), entre els milers de tones de residu sòlid provinent de les llars andorranes, que es tracten anualment, hi ha un percentatge important de plàstic. I un estudi transfronterer, amb científics de Catalunya, França i Andorra, alertava fa pocs anys que la presència de plàstics a rius del Pirineu és generalitzada, i que també havia arribat a indrets com llacs d’alta muntanya, on no arriba la massificació turística. Dades com aquestes, que són només una mostra, ens haurien d’ajudar a prendre consciència de la situació, de la qual tots i totes en som còmplices. Els petits gestos de la ciutadania, sumats, poden tenir un efecte multiplicador. És veritat que les empreses són les que poden contribuir de manera més contundent a reduir la quantitat de plàstics, eliminant-los tant com sigui possible en els seus processos i replantejant determinades pràctiques. També ho és que les administracions, en la seva funció essencial de conscienciació, hi tenen una tasca cabdal. Ni una cosa ni l’altra, però, poden portar-nos a descuidar la nostra responsabilitat individual.
Andorra és un país de muntanyes, rius i boscos vius. Un patrimoni natural que ens defineix com a comunitat, alhora que representa un actiu essencial per al nostre benestar i per l’economia del país. Un territori ric, però que també pateix els impactes d’unes realitats globals com el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat. L’augment de les temperatures, la pressió urbanística i els episodis de fenòmens extrems ens interpel·len cada cop més intensament. Per això, un dels pilars de Concòrdia, i que no ens cansarem de defensar, és la protecció del territori i dels recursos naturals. Un aspecte que va de la mà amb un creixement urbanístic sostenible, per al qual és imprescindible una planificació que protegeixi el paisatge i la qualitat de vida.
Sílvia Mosquera, copresidenta de Concòrdia