Les quotes migratòries i el Tribunal de Justícia de la UE, part de la primera sessió informativa sobre l’Acord d’Associació
Les quotes d’immigració, la lliure circulació de serveis amb especial referència als professionals liberals i els protocols pel que fa a la inversió estrangera immobiliària han estat alguns dels temes principals sobre els quals ha formulat qüestions el Grup Parlamentari de Concòrdia, en la sessió informativa sobre l’Acord d’Associació amb la Unió Europea (UE) que s’ha celebrat al Consell General.
Sobre el sistema de quotes, que es revisarà cada deu anys, el president del grup, Cerni Escalé, ha plantejat el supòsit que Andorra i la Comissió Europea estiguin en desacord el 2037. Segons l’Acord Marc, ha argumentat ha argumentat que la Comissió Europea pot elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de manera que el futur control de la immigració dependria de la interpretació d’un òrgan al qual Andorra no hi té participació. En aquest sentit, el cap de Govern ha volgut defensar que el Comitè Mixt no està pensat per a dirimir conflictes i que hi ha idees polítiques que no es resoldran via tribunal. Xavier Espot s’ha mostrat convençut que d’implantar-se l’acord, arribats al 2037, el sistema de quotes es prorrogarà i, sinó, es trobarà la millor solució per a les dues parts, sense especificar quina seria.
Escalé també ha demanat per a les salvaguardes que preveuen per als professionals liberals, ja que amb l’Acord d’Associació les empreses estrangeres podran treballar fins a 90 dies amb un règim de comunicació a Immigració sense haver de tramitar cap permís, quan ara són 30. I igualment per als treballadors liberals. El cap de l’executiu ha dit que estan en fase d’anàlisi i que la idea és trobar un punt d’equilibri amb el qual estan aplicant els diferents països de la Unió Europea, els quals estan estudiant. Per al president del grup parlamentari, si el talent resideix en un altre país, no tindria sentit que una empresa es deslocalitzés a Andorra només per l’atractiu fiscal.
Per altra banda, el conseller general Pol Bartolomé, ha demanat per la inversió estrangera immobiliària i sobre si hauria calgut desplegar un protocol específic que regulés aquesta qüestió. La resposta de Xavier Espot ha estat que van rebre la recomanació de modificar primer la pròpia llei i després incloure l’especificació corresponent a l’annex. El que no ha respost el cap de Govern és si en un futur serà possible desplegar un protocol nou, perquè l’Acord Marc només permet desplegar aquells ja existents.
La presidenta suplent, Núria Segués, també ha demanat per la transposició del cabal comunitari i per si hi ha un full de ruta establert en aquest sentit. El cap de Govern ha explicat que moltes de les lleis que s’han aprovat els darrers anys ja estan adaptades. Ara bé, n’hi ha d’altres que caldrà modificar a posteriori per tal de complir amb la normativa europea. Una tasca que requerirà ampliar els recursos humans amb un equip d’una trentena de persones. D’altra banda, segons Xavier Espot, hi ha una part important d’aquest cabal que no caldrà implementar perquè hi ha sectors que no són presents a Andorra. Només en el cas que s’establissin caldria implementar-lo.
Al matí, en el seu discurs després de la intervenció de Xavier Espot, el president del grup parlamentari de Concòrdia ha deixat clar que calia fer els deures a casa en qüestions com la inversió estrangera o l’habitatge, veure què ens manca i després negociar. Cerni Escalé també ha tornat a insistir en la necessitat d’un balanç de beneficis i riscos de l’acord, ja que el Govern només ressalta els aspectes positius del text. A més, ha assenyalat que ara comença un procés que requereix, sobretot, tranquil·litat, honestedat i valentia.
Andorra la Vella, 21 de març de 2024
