L’alcohol, l’addicció número 1
A Andorra, l’alcohol és la droga més consumida, la més normalitzada i, alhora, la que més vides destrossa en silenci. Forma part de la vida quotidiana: de les trobades familiars, de les sortides d’amics, dels sopars de feina i, especialment, de les festes majors i les celebracions populars. L’alcohol està tan arrelat socialment que, sovint, no es percep com el que és: una droga legal, però una droga, al cap i a la fi.
Les dades són contundents. L’any 2024, gairebé el 56% de les persones ateses a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) ho van ser per problemes relacionats amb l’alcohol. I aquesta mateixa realitat es reflecteix en el balanç de l’associació Projecte Vida, que treballa en l’acompanyament de persones i famílies afectades per addiccions. L’any passat, l’entitat va atendre 154 persones, i més del 80% patien una addicció vinculada a l’alcohol.
De fet, el consum d’alcohol no només té impacte en la salut, també té conseqüències directes sobre la seguretat viària. El balanç de sinistralitat del 2024 és prou eloqüent: 508 conductors van donar positiu en controls d’alcoholèmia i 82 accidents de trànsit van tenir persones que havien begut implicades. En resum: l’alcohol va estar present en 2 de cada 10 dels accidents a la xarxa viària del país.
Així doncs, malgrat els controls policials i el règim sancionador, i malgrat els esforços que s’estan fent en prevenció i sensibilització, el consum d’alcohol no disminueix. Ben al contrari. Augmenta. I aquest augment ens obliga a plantejar-nos una pregunta incòmoda: s’està fent prou per protegir la salut i la seguretat dels ciutadans? Per ara, no. Tenim eines, tenim dades i tenim experiències que ens poden guiar, però falta voluntat política per situar la prevenció al centre de totes les accions.
I aquí rau una de les grans qüestions de fons: l’objectiu ha de ser prevenir. En l’àmbit normatiu, Andorra disposa d’eines rellevants, amb un pla nacional contra les drogodependències i una regulació específica sobre l’edat mínima i les condicions de comercialització. No obstant això, aquest marc legal i estratègic, tot i ser necessari, no aborda amb prou concreció el consum abusiu en contextos festius i populars, que és precisament un dels focus més problemàtics.
Davant d’aquesta situació, des de Concòrdia plantegem un conjunt de mesures que poden reforçar l’estratègia de prevenció i fer-la més eficaç. D’entrada, amb campanyes de sensibilització més regulars i adreçades a tota la població, a més d’incrementar els punts d’informació quan se celebrin les festes majors, amb eines clares per al consum responsable.
També és clau la col·laboració amb entitats com Projecte Vida i l’Associació en Defensa del Jovent en Risc, així com la formació específica a organitzadors i venedors, inspirada en models internacionals. Igualment, els protocols han de ser conjunts per a totes les parròquies, assegurant, així, una aplicació homogènia.
Finalment, proposem establir mecanismes d’avaluació amb uns indicadors clars i limitar la publicitat i les pràctiques comercials que incentiven el consum (preus de ganga o ofertes agressives com un 2×1).
En definitiva, doncs, no es tracta de prohibir ni de criminalitzar, sinó de ser responsables i actuar amb anticipació. No es pot girar l’esquena a aquesta realitat i l’objectiu prioritari ha de ser un: prevenir, prevenir i prevenir.
Maria Àngels Aché, Consellera general de Concòrdia