El risc de perdre la identitat política
Els últims anys hem assistit a un fenomen cada cop més habitual: els governs, tant a escala estatal com local, modifiquen el seu rumb adoptant idees que, paradoxalment, provenen dels partits de l’oposició. Aquesta estratègia camaleònica, aparentment pragmàtica, planteja qüestions sobre l’autenticitat i la coherència dels partits quan estan al poder.
Quan un partit governa i fa seves les propostes de l’oposició, es presenta com un actor que sap escoltar i adaptar-se a les demandes de la ciutadania. Però, quina és la frontera entre l’adaptació i la pèrdua d’identitat? Aquesta pràctica, si es duu a l’extrem, pot desdibuixar els valors fundacionals d’una formació política i generar desconfiança entre els seus votants més fidels. Per exemple, un partit amb un discurs històricament conservador que adopti mesures progressistes, pot satisfer sectors moderats, però córrer el risc de decebre la seva base ideològica. Això ens condueix a una política sense personalitat, on el principal objectiu sembla ser la supervivència electoral, més que la coherència amb uns principis. És, doncs, una estratègia, o una resposta a les necessitats reals del país?
És cert que molts dels grans desafiaments contemporanis requereixen solucions transversals. La crisi climàtica, l’envelliment de la població, la gestió de la immigració… Són aspectes que traspassen els límits ideològics tradicionals. I en aquest context, apropiar-se d’idees alienes pot ser vist com un acte de responsabilitat política, sempre que es faci amb honestedat i amb l’objectiu de resoldre problemes reals. Ara bé, no podem ignorar que aquesta pràctica també té un clar rerefons electoral. I en molts casos, l’adopció de propostes de l’oposició sembla més una estratègia per erosionar el seu suport que una resposta genuïna a les necessitats de la societat.
El gran interrogant és: com percep la ciutadania aquest joc de màscares? En un món on l’accés a la informació és més gran que mai, els votants són cada vegada més crítics amb els discursos buits i les promeses incomplertes. La coherència i la transparència són valors cada cop més preuats. I un govern que es dedica a “pescar” idees alienes sense reconèixer-ho, pot perdre credibilitat davant dels ulls del públic.
Adoptar idees d’altres formacions no ha de ser necessàriament negatiu. De fet, podria ser una oportunitat per construir un consens més ampli i avançar cap a solucions reals. Però, per aconseguir-ho, cal que els governs siguin transparents sobre l’origen d’aquestes idees i expliquin per què han decidit fer-les seves. Si la política aspira a recuperar la confiança ciutadana, cal que abandoni el camuflatge i abraci la seva identitat amb honestedat. Només així podrem avançar cap a un futur on les idees -independentment d’on provinguin- siguin les autèntiques protagonistes.
Sílvia Mosquera, Copresidenta de Concòrdia