El Pas de la Casa: quan arribar-hi és el principal repte
El Pas de la Casa no viu una crisi puntual. Arrossega un problema generacional que s’ha anat accentuant amb els anys i que avui ja no es pot ignorar. El contraban s’ha normalitzat, el valor econòmic s’ha anat erosionant i el poble ha perdut part del seu atractiu i identitat. I tot això, amb una dependència excessiva d’un accés que falla massa sovint.
No és que el Pas no funcioni. Funciona. Però ho fa amb un model fràgil, sostingut més per inèrcia que per una visió clara de futur. Mentre altres zones d’Andorra han sabut diversificar el seu model per atraure un turisme diferent i de més qualitat -com Soldeu o la Massana-, el Pas ha estat massa temps confiant en el volum i en el diferencial.
Quan la principal carretera d’accés des de França queda tallada i arribar-hi es complica, el problema es fa evident. Es parla d’ajudes, crèdits tous o rebaixes puntuals, que poden alleujar, però que no solucionen res. Com a comerciant, no vull compensacions per no vendre. Vull clients. I els clients només arriben si arribar al Pas de la Casa és fàcil, clar i atractiu.
Si els visitants han de fer més quilòmetres per venir, cal donar-los un motiu real per fer-los. Una mesura senzilla i immediata podria ser activar, mentre durin els talls, un sistema de codis QR a les gasolineres del Pas, que permeti transformar part de l’impost sobre carburants en descomptes directes a les botigues del poble. Si algú ha de fer més ruta per desviaments com la carretera D66, que valgui la pena pujar a omplir el dipòsit i quedar-se.
El B2B o “business to business” (que traduït al català significa “d’empresa a empresa”) i la venda a distància poden ser una oportunitat per a alguns comerços de valor, però cal explicar-ho bé. El B2B no és aplicable a tots els negocis. Tabaquers, farmàcies, restaurants o hotels depenen del client presencial. En canvi, per a altres activitats, el B2B pot funcionar, si va acompanyat d’eines clares i modernes. Aquí entra en joc la franquícia.
Avui existeix una franquícia per a compres físiques quan el client travessa la frontera. El que es proposa no és eliminar impostos ni crear privilegis, sinó adaptar aquesta eina al segle XXI, perquè també pugui funcionar dins d’un model B2B o de comerç en línia: que el comerciant pugui declarar, liquidar i vendre amb un preu final clar, sense bloquejos a duana ni intermediaris innecessaris. No és no pagar la TVA, és poder pagar-la bé i de manera simple.
Al final, tot porta al mateix punt. El Pas no té molts problemes diferents, en té un de principal: la pèrdua progressiva de valor per manca d’una estratègia clara d’accés i de futur. I això no és només un problema del Pas, és un repte per Andorra en conjunt. Sense accés no hi ha clients. Sense clients no hi ha activitat. I sense activitat, no hi ha futur. Encara som a temps de canviar el rumb, però cal deixar de gestionar el problema i començar, d’una vegada per totes, a resoldre’l.
Suraj Gurmukhani, afiliat de Concòrdia